Per Àngel Garcia Petit

El picapoll és una d’aquelles varietats que abans de la fil·loxera estava àmpliament estesa -tot i que no era majoritària- en gairebé totes les comarques catalanes (a les lleidatanes i gironines amb menor presència) i una part important del País Valencià més proper a Catalunya. Era habitual al Bages (el famós “vi d’Artés” era fet amb picapoll), el Baix Llobregat i Alella, i menys abundant al Camp de Tarragona i el Priorat. Francesc Eiximenis a finals del s. XIV ja en fa referència, però la situa a Mallorca. El 1568, en un inventari del monestir de Sant Benet de Bages trobem la primera referència que situa el picapoll al Bages, i el 1797 en una detallada relació dels raïms que hi havia a Catalunya es fa esment del picapoll blanc i del picapoll negre. Passada la fil·loxera es replantà força picapoll (senyal de que es considerava un bon raïm) especialment a la comarca del Bages. Tot i així, actualment no arriba a 20 ha. la superfície de picapoll a tot Catalunya, amb un 96% a la D.O. Pla de Bages -que des de la seva creació l’any 1995 hi està treballant molt seriosament-, i petites quantitats a les comarques tarragonines, a Alella, i a l’Empordà. El picapoll resisteix força bé les malalties criptogàmiques, madura lentament -sobretot al final de la maduració- i ho fa més aviat tard amb tendència a no arribar a altes graduacions alcohòliques. Una maduració massa llarga pot fer caure l’acidesa a nivells poc convenients. Els raïms són de mida petita o mitjana, els grans són també petits o mitjans amb forma rodona o una mica ovalada, i la pell és fina i de color daurat quan està ben madura. Els vins acostumen a ser glicèrics, frescos, i amb aromes que recorden anissos i fonolls amb tocs de llimona i menta. Admet un envelliment sobre les seves mares, i una discreta passada per la bóta. Podem trobar picapoll blanc monovarietal elaborat com a vi de l’any, envellit, i com a escumós. Tradicionalment s’emprava per fer els bons vermuts, i també es consumia com a fruita fresca o com a panses, en aquest darrer cas en competència directa amb el moscatell. A França es fa servir per obtenir aiguardent.

* “Diccionari dels Noms dels Ceps i Raïms”. Xavier Favà. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2001
“La varietat Picapoll”. Dossiers Agraris. Institució Catalana d’Estudis Agraris. Barcelona 2006

Navega per les etiquetes

Picapoll

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

CERCA A CUPATGES.CAT