Redacció | Actualitzat el 20/01/2012

 

 

Un repte personal i professional, engrescador i molt bonic, que agafo amb molt de respecte. És una experiència positiva per créixer dins del sector i, a més, és totalment compatible amb la meva feina actual.

 

Rellevar el Jordi significa un repte important, ja que ell ha fet moltíssim per aquesta associació. Perquè tot i que l’organització té 20 anys, la feina s’ha reconegut en els últims dos o tres. Estic molt agraït a l’actual junta pel fet de pensar en mi per ocupar aquest lloc. I tot i que ha d’existir una figura de president, a l’associació ho fem tot entre tots, ja que l’ACS té pocs recursos i es fa una tasca més passional que professional. 

 

En la situació econòmica actual és necessari agrupar esforços, l’objectiu és començar sumant sinergies amb diferents institucions. També cal aconseguir que la figura del sommelier no només es pensi com la d’una persona que està en un restaurant o una distribuïdora. El potencial que tenim la gent del sector no es veu recompensat perquè només ens tenen en compte quan estem al voltant d’una taula. I això s’ha de desmitificar. Volem parlar amb les institucions del món del vi i veure què podem fer nosaltres per ells i intentar que ells pugin fer coses per nosaltres, sumant i treballant en xarxa. Farem una roda de reunions amb les diferents patronals per desenvolupar acords o accions conjuntes. Principalment volem treballar amb l’INCAVI, l’Institut Català del Suro, les diferents DO, amb Contraetiqueta, i fins i tot, amb treballs de recerca mèdica com el FIVIN, l’Institut Nacional de Cardiologia o l’estudi PREDIMED. Volem tenir cabuda amb tot el que estigui relacional amb el consum del vi. 

 

Crec que hi ha dos motius principals pels quals el sommeliers no gaudeixen de tota la bona imatge que es mereixen. En primer lloc, i entonant el mea culpa, crec que tot i el gran moment que viu i ha viscut la gastronomia catalana en l’última dècada els sommeliers no hem sabut aprofitar el moment per posicionar-nos i fer-nos respectar. No hem après a explicar bé el vi, i en molts casos només l’hem entès entre nosaltres, l’hem anat allunyant amb les contraetiquetes poètiques i amb la manera que hem parlat del producte. Personalment crec que s’hauria d’explicar el vi des d’un vessant més humà i des d’un punt de vista molt menys tècnic. Aquesta és una de les coses que s’han de millorar. 

 

Doncs d’altra banda, els empresaris restauradors, tampoc no ens han ajudat gaire, mai no s’han acabat de creure la figura del sommelier, no han entès que no és una persona que obre ampolles de vi i omple copes, sinó un professional que gestiona un patrimoni econòmic i que s’està contínuament formant per poder atendre els seus clients. Si som punters en gastronomia hem d’oferir qualitat en el servei del vi. Actualment la gran majoria de serveis es fan amb vins amb una temperatura incorrecta, mal conservats i amb copes dolentes. 

 

Un dels motius és que actualment tothom pot fer de tot. L’intrusisme laboral és un problema greu, i quan una persona té poder d’inversió i li fa gràcia tenir un restaurant, l’obre sense haver estudiat ni hostaleria ni turisme. 

 

Realment està tot molt parat i estancat. Els períodes d’incertesa són molt més llargs i no s’obren nous negocis. Tot i així, afortunadament, els 350 socis de l’ACS estan treballant dins del sector. 

 

Reinventant-nos i millorant. Buscant noves maneres d’actuació, no només als restaurants, també a nivell particular oferint els serveis a diferents cellers o buscant noves maneres de comunicar o promocionar el mateix producte. Aquesta situació de crisi fa créixer l’enginy i, per sort, la gent s’ha espavilat molt. Personalment, a mi el millor que m’ha passat ha estat tornar a la restauració. 

 

Tenim la sort de ser inquiets com a país, i aquesta inquietud ha portat Catalunya a tenir un gran volum d’exportacions que enriqueixen el sector. Pel que fa al mercat interior crec que cada vegada hi ha dos fronts més distanciats: el passional, el que treballa una vinya o vol recuperar una varietat i utilitza metodologies ancestrals, o bé va a buscar referents a nivell mundial; i aquells que veuen el vi únicament com a producte, des del punt de vista de negoci. Cada cop s’estan separant més les dues tendències, no hi ha un entremig, un decideix ser biodinàmic o aposta per varietats recuperades antiquíssimes i l’altre treballa per produir un miler d’ampolles. I no ho dic amb un to negatiu, sinó com una reflexió positiva de la realitat catalana. Si no hi haguessin aquests dos sectors no s’hauria pogut crear un sector d’elit amb un nivell de consum diferent, de la mateixa manera que si no hi ha un mercat 

comercial, el vi mai podrà arribar al gran gruix de consumidors.

 

Les mesures les marca el mercat. És imprescindible conèixer el producte, la gent i la terra. No és un treball a curt termini, en cap cas és un esprint, sinó una marató. Un vi necessita un seguiment, i d’aquí cal que sigui imprescindible la figura del sommelier, per estudiar-lo i analitzar-lo. El vi no és igual cada any, no existeix una ciència exacta. També és molt important llegir la demanda que hi ha al mercat i sobretot saber reaccionar en moments com els actuals de crisi. Fa dos o tres anys hi va haver cellers que van veure que era necessari un canvi, i van decidir treure una altra línia de vins més econòmics, accessibles i senzills, més atractius a nivell de disseny o més fàcils d’entendre i de beure, que no vol  dir que siguin més comercials. Sempre és imprescindible llegir el que està succeint i intentar anticipar-nos als canvis.

 

Tweet

Url Curta:

Llistat de vins tastats.

Vitis vinifera cataloniae

Un llibre que barreja relats eròtics, enologia i llengua