La DO Montsant ha viscut, des de llavors, un creixement espectacular. Si en el moment del seu naixement la DO tenia 28 cellers, la xifra supera ara els cinquanta. La superfície de vinyes plantades és d’unes 2.000 hectàrees i la producció de raïm se situa al voltant dels 10 milions de quilos. La DO Montsant és una terra on el paisatge i el vi han anat de la mà al llarg dels segles i on fins i tot les vinyes velles, cuidades com autèntics tresors, tenen Història amb majúscules. Una història que, amb empenta i entusiasme renovat, camina cap al futur. Una DO, que tot i la seva joventut, compta amb una gran història vinícola que es remunta a l’Imperi romà.
Territori
La DO Montsant està integrada per disset municipis situats principalment a la comarca del Priorat i també a la de la Ribera d’Ebre, amb una superfície total de vinya d’unes 2.000 ha. Aquests municipis són: la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef, el Masroig, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Ulldemolins, així com també part dels termes municipals de Falset, Garcia, el Molar, Móra la Nova i Tivissa (les localitats de Darmós i la Serra d’Almos).
El territori que configura la DO Montsant està delimitat per un semicercle de muntanyes que, vist sobre un mapa, li confereixen una forma singular. Pel nord la denominació d’origen queda configurada per les serres de Montsant i la Llena, que la connecten amb les frondoses muntanyes de Prades. A llevant, els límits els marca la serralada prelitoral d’Argentera, la mola de Colldejou i Llaberia, que ens anuncien la presència propera del mar; a la banda oposada, a ponent, trobem les serres de la Figuera i del Tormo. Al sud, el territori es torna més obert vers el riu Ebre, on s’encaminen els rius Siurana i Montsant, que junt amb la riera de Capçanes són els cursos d’aigua que reguen tot el territori.
L’orografia de la DO Montsant és variada, accidentada i abrupta en general, tot i que es torna suau en algunes zones, especialment cap al sud. També les característiques dels sòls presenten una gran diversitat d’orígens i de composició, alternant-se com un mosaic.
Podem distingir principalment tres tipus de terrenys:
- Sòls compactes, de caràcter calcari, on predominen els materials sedimentaris provinents de l’acció de l’erosió i de la sedimentació dels rius. També trobem terrenys rogencs, amb un alt contingut en argiles, situats a la perifèria de la denominació.
- Sòls disgregats formats per sorres granítiques que provenen de l’erosió de masses de conglomerats. Els trobem principalment a la zona de Falset. Són terrenys amb baixa proporció de matèria orgànica i poca capacitat de retenció d’aigua.
- Sòls pedregosos formats por pissarres silíciques que a la zona es coneixen com a llicorella. Són terrenys pobres en matèria orgànica. De l’erosió d’aquestes pedres també trobem terres vermelles d’argiles més compactes.
DISTINTIU 100% GARNATXA I SAMSÓ
La Denominació d’Origen Montsant ha creat un segell de qualitat per als vins monovarietals 100% de garnatxa (de varietats negres) i 100% samsó. El segell, que distingueix els productes elaborats íntegrament amb alguna de les varietats autòctones, és aval també que aquests vins han obtingut les màximes puntuacions atorgades pel panell de tast de la DO. Amb aquesta iniciativa, Montsant referma el seu compromís amb les varietats autòctones, que segons el president de la DO, Jaume Domènech, “són l’essència dels nostres vins, no només per la qualitat que aporten sinó també per la singularitat que transmeten”. La voluntat de la DO Montsant de crear aquest segell distintiu de qualitat ve de lluny, tot i que ha fructificat finalment durant aquest any. Segons el president, Jaume Domènech, “era un pas lògic i una aposta que calia fer tenint en compte que garnatxa i samsó suposen els 65% de les varietats negres de la DO i que hi ha una tendència en alguns dels nostres cellers a elaborar monovarietals 100%”. Com bé afirma Domènech, a la DO Montsant els vins monovarietals no són cap novetat, i menys els de garnatxa. De fet, alguns dels grans vins de la DO responen a aquesta característica. Vins com l’Espectacle (98 punts Parker), Teixar (94 punts Peñín) o Palell (9,64 punts ‘Guia de Vins de Catalunya’) són exemples de com vins monovarietals de garnatxa, negra o peluda, han seduït i convençut experts estrangers, espanyols i catalans.
Ambdues varietats es troben presents a tot el territori que comprèn la DO Montsant, però cal tenir en compte que presenten característiques i singularitats pròpies en funció de cada zona. De fet, la garnatxa i el samsó, per la seva representativitat a la DO, són les varietats en les quals se sustenta l’estudi de zonificació iniciat l’any 2008 i que a hores d’ara es troba en la fase final. En una primera diagnosi es va segmentar el territori de la DO Montsant en 9 zones homogènies, i per mitjà de la caracterització agronòmica i enològica s’està validant que aquesta divisió és correcta. L’objectiu final de l’estudi, en el qual col·laboren DO Montsant i INCAVI, és poder establir un vincle entre el vi –especialment de les varietats de garnatxa i carinyena- i el territori. Això implicaria refermar la identitat que sempre ha defensat la DO i poder explotar millor el potencial vitícola de cada varietat en funció de la zona.