Josep Anton Llaquet, més conegut dins del sector vitivinícola com a ‘Llaquis’, ens fa una anàlisi de la situació de l’Associació Catalana d’Enòlegs, organització que presideix des de fa dos anys

Com valora els seus primers dos anys al front d’aquesta associació?
Molt interessants i positius en tots els sentits. Ha estat una etapa de molta dedicació però alhora molt gratificant, sobretot pels resultats obtinguts pel moment. És d’agrair als companys de la Junta que treballen tant o més que jo i també a la nostra secretària, Roser, que vetlla constantment i amb moltes ganes per l’associació. La dedicació a l’associació és una feina altruista que comporta molts sacrificis personals, sobretot de temps i d’atenció a la família, ja que esgarrapem temps d’oci personal per dedicar-nos-hi. Hi ha molta feina que no es veu, com fer presència en actes de representació, reunions amb altres organitzacions del sector del vi, organitzar trobades, congressos i altres. Per sort, com et dic, els resultats tot i el moment delicat que vivim són positius i treballem i treballarem per seguir per aquest camí.
 
Quines són les prioritats per les quals lluita com a president de l’ACE?
En dues paraules: Formació i Informació. La nostra prioritat, com està escrita en els nostres estatuts, és el reconeixement de la nostra professió. Penso que és fonamental que es reconegui la importància de la nostra feina. És molt fàcil fer vi, perquè el vi es fa sol. Ho podem comparar amb el fet de tenir fills. Un cop et diuen com es fan, ja pots anar fent. Però quan el nen plora i has d’intervenir-hi, què fas? En el nostre cas passa el mateix, et poden donar la fórmula i pots anar fent vi any darrere any, però sense garanties que el producte que fas sigui correcte, perquè cada any canvien les circumstàncies i els factors que hi intervenen. És per això que per a nosaltres és important que davant de cada celler, independentment de la mida que tingui, hi hagi un enòleg que es responsabilitzi dels productes que allí s’hi elaborin. Portem molt de temps i diners invertits en la creació d’un col·legi professional que vetlli per mantenir actualitzada la formació del nostre col·lectiu. Actualment som a un pas d’aconseguir-ho, però les circumstàncies econòmiques i polítiques tindran l’última paraula.

I altres prioritats?
La consolidació de totes les eines cibernàutiques, que darrerament hem posat en marxa com és la pagina web institucional, el twitter, el facebook, el linkedin i altres. La idea és obrir-nos a tothom per tal que se sàpiga el que s’està fent des de dins del nostre col·lectiu, com en altres zones vitivinícoles. La formació per a nosaltres ha de ser tant tècnica com de saber qualsevol novetat mundial que influeixi en el món del vi (normatives, modes, etc.). Des dels inicis de l’associació, ja fa més de 25 anys, publiquem també una revista tècnica bimensual en català amb articles capdavanters relacionats amb la nostra formació i actualització. A més tenim unes revistes tècniques digitals com són www.acenologia.com i www.enoreports.com.

Quin paper creu que representen els enòlegs actualment en el mercat del vi català?
Sens dubte tenen un paper fonamental, quant a la qualitat dels productes que elaborem. La qualitat dels vins catalans és molt alta, tot i així no podem relaxar-nos. Hem d’intentar millorar, tant professionalment com personalment, si no ho fem, estem morts. Tenim grans cellers i petits cellers amb marques conegudes on els enòlegs que estan al capdavant són de l’Associació Catalana d’Enòlegs. El mercat és el que ens demana el producte i nosaltres el fem el millor possible. Hem de tenir en compte, però, la primera lliçó que vaig aprendre en el meu primer treball. A l’hora d’elaborar el vi, com a director tècnic novell anava defensant els meus punts de vista de com creia que havia de ser el vi, i els propietaris del celler em van dir que el vi que s’havia de fer era el que volia el mercat. Per tant, el mercat és qui ens demana el vi que vol, ja sigui perquè està de moda o perquè és el que es ven. 
 
I com es viu actualment la situació laboral dels socis de l’ACE amb la crisi econòmica?
Gens agradable. Dins la formació és molt important sortir a conèixer altres zones vitivinícoles, anar a fires de maquinària, participar en congressos tècnics i moltes altres activitats que sempre ajudaran a mantenir els associats informats. Aquests viatges en general s’han restringit al mínim perquè són una despesa prescindible per als cellers. Però el fet de no viatjar fa perdre la part creativa, veure noves tecnologies, noves idees, etc. A més, en els cellers s’ha anat retallant el personal en molts casos i les feines s’han repartit, tocant al nostre col·lectiu unes altres responsabilitats no tan relacionades amb l’enologia. On més es nota la situació econòmica que ens envolta és que cada dia tenim més interessats a rebre les demandes que publiquem en la borsa de treball de l’ACE i desgraciadament es donen algunes baixes influenciades per l’economia.
 
Com veu vostè el mercat del vi a Catalunya?
Jo ho veig bé, la Mostra de Vins del Moll de la Fusta, el ViJazz, el Cavatast, la Fira de Sabadell, etc. Per tot arreu es nota cada cop més interès a conèixer noves propostes, la gent vol més informació  i penso que això és el que hem de treballar. Cal sortir dels cellers a explicar què fem i per què ho fem.

I quines creu que són les mesures que s’haurien de prendre per notar millores en el sector vitivinícola?
Avui en dia el factor clau del sector vitivinícola és el preu del raïm. Cal parlar molt, treballar i no és gens fàcil perquè hi ha molta gent involucrada. El sector vitivinícola és més que raïm i vi, hi ha una cultura que ha influït en l’educació de molts de nosaltres, una cultura en el menjar (la dieta mediterrània va lligada amb el vi), hi ha un territori que s’ha de preservar molts anys... Estic segur que hi ha moltes coses que podem fer, moltes seran difícils que arribin a la solució bona i definitiva, però potser amb un petit canvi serà suficient per anar millorant. Com diu un famós entrenador de futbol, “si matinem molt...”. Hem de treballar, potser la crisi actual ens pot ajudar o obligar a buscar les millores que necessitem.
 
A més de presidir l’ACE, també treballa en altres projectes personals com el Cap Negre, el Pretexto o el Dos Viñedos, ja té temps per encarregar-se de tot?
Les persones soles poques coses podem fer, és imprescindible la feina en equip, és el que fa que les coses funcionin i que les satisfaccions siguin molt més grans. A l’Associació passa el mateix, un sol no pot arribar a tot arreu, hi ha un equip que participa activament perquè tot funcioni. Ara mateix estic immers en un projecte nou, a prop de casa meva, a la terra on vaig néixer, i del qual n’estic molt il·lusionat perquè després de voltar pel món i tenir diferents experiències, sincerament, ja tenia ganes de tornar al Penedès. Penso que hi ha molta feina a fer i ens toca fer-la.
 

Navega per les etiquetes

Josep Anton llaquetACE

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

CERCA A CUPATGES.CAT