No vull que penseu que ara vull posar-me al gremi de la restauració d’esquena, l’únic que intento amb aquestes paraules és donar un toc d’atenció i fer veure als, cada cop menys, restaurants que no tenen un equilibri en la part que li toca al vi, i que ni costa tant ni és tant difícil fer un petit pas cap a la millora en aquest aspecte.
És massa fàcil, encara, trobar locals on la cura per els seus plats estigui a nivells “Estrellats” i que fins i tot hagin volgut fer una carta de vins amb certs tocs representatius del panorama vinícola català, però,  amb el gran problema de la posada en escena i guió, que és on vull profunditzar amb aquest escrit.
Parlar del efecte “Riojitis” ni és nou ni està superat, cartes de vins amb excés de referències d’aquella regió, que lluny de fer un recull de les últimes tendències, conformen un catàleg de la noblesa castellana. Grans vins, sense cap mena de dubte, però que potser, amb menys presència, donarien pas a descobrir d’altres productes molt més propers i nous. El efecte “Riberitis” estaria argumentat d’igual manera però sense tants títols nobiliaris i noms més difícils de pronunciar.
Passat aquest punt ens trobem amb una altra barrera, molts cops insalvable, que és la dels preus. Senyors restauradors no vulguem pagar una caixa de vi amb la venda d’una sola ampolla, això ni és bo per vostè, i ni molt menys per la bodega que els fa. Uns preus ajustats al producte i sense inflades excessives, facilitaran la seva venda i rotació guanyant en consum el restaurant i permetran al client gaudir d’un vi a l’alçada dels seus plats.
I per acabar, el toc final, la cirereta del pastís, la ultima penitència, la copa.
Un cop acceptat que beurem un vi excessivament  car, fins i tot apostant per alguna referència curiosa de la carta, i perquè un dia és un dia, ens trobem davant nostre la peça més preuada de la cristiandat, el calze amb el que Crist dona a beure la seva sang. Un vidre de grossor considerable i capacitat reduïda que ens deixarà desconcertats davant del cambrer i amb el patiment afegit i possiblement encertat de que la alta temperatura del vi sigui capaç de desincrustar la calç del vidre.
En resum, un via crucis pel consumidor i amant del vi, totalment evitable, que molts cops et marca l’establiment amb una "x" difícil d’esborrar.
Els restaurants han de ser coherents i si de veritat aposten pel vi, que sigui de forma professional i complerta.

Xavi Nolla
Sommelier