És molt interessant que el món del vi sigui un món viu i que hi hagi discussió, novetats, tendències, estils i tot allò que faci falta, però estem arribant a un punt que això no hi ha qui ho suporti ni qui ho entengui. No sé si estaran d’acord amb mi, però el que jo crec que necessita el món del vi és vendre una més i el ciutadà beure cada dia una mica millor, cosa que cada dia es fa més.

Si totes les novetats aporten alguna cosa per vendre més, benvingudes siguin, però si part d’aquestes novetats el que fan és limitar-ne el plaer, degustació i tast a certes hores de la matinada en certes fases lunars, la veritat és que resulta una mica “llunàtic” com a mínim, i de llunàtics aquest món d’està ple.

La qüestió del canvi climàtic està bé, tot i que de vegades es confon el canvi climàtic amb els cicles de la natura i encara queden molts cicles on tornarà el fred a l’igual que les èpoques de sequera, etc. Ara hi ha un corrent que demana que tornin els dipòsits de ciment, en contra de l’inoxidable, que rebutgen les barriques de roure perquè maquillen els vins, etc. Bé, tot s’admet i crea discussió i el vi segueix viu, tot i que al darrere sempre hi ha un transfons comercial.

Per què dic això d’una forma tan marcada? Perquè l’últim sobre tast de vins ja resulta fins i tot botxornós. Em refereixo als calendaris que circulen per Internet, segons els quals per tastar un vi hem de mirar la fase lunar i esperar que estigui en l’apogeu o punt concret; és a dir, respecte del nostre país cal esperar fins a les 2 o les 3 de la matinada i només 14 dies de 31, em refereixo al mes d’octubre de 2010 (www.calendariobiodinamico.com).

Segons aquest calendario, existeixen els dies: fruita, flor i fulla, i és clar, tastar un vi en els dies fulla, sembla ser que el vi només dóna aromes herbàcies, vegetals, etc., el pitjor de cadascun.

Sembla que estiguem davant la qualificació dels dies fèrtils de cada un. Per ara, no parlen de l’horòscop, perquè potser resulta que també té la seva importància i totes les pitonisses comencen a donar classes de tast o de com tastar... podria ser, i ja només faltaria això.

Ja estem malinterpretant el biodinamisme o barrejant-lo de tal manera que resultarà que les persones, consumidors normals que s’inicien en aquest món, a més de comprar un vi, hauran d’esperar una fase lunar i al dia següent no poden anar a treballar. Perquè, ja em diran, si hem de tastar a les 2 de la matinada, qui és el guapo que al dia següent va a treballar.

L’agricultura o viticultura biodinàmica ha existit des de temps immemorials. De fet, en molts llocs d’Espanya i de la resta del món, sempre s’ha embotellat en la fase lunar de quart minvant i, d’aquesta manera, no es picava o no es pica. Al mateix temps, de tots és sabut que les fases lunars tenen la seva acció sobre la pesca, les marees, la recol•lecció dels vegetals i plantes, l’embaràs de certs animals, l’estat anímic de les persones i un llarg etcétera que podríem seguir citant, ja que som fills de la natura i de la seva acció. Però això no té res a veure amb el que s’exposa en aquests calendaris de tast.

Em sembla perfecte allò d’enterrar una banya i després moldre-la i afegir-la a un líquid, brou bordelès o adob orgànic i donar-lo a la planta, en aquest cas a la vinya. També el fet de mirar les fases lunars en funció dels tractaments, veremar o desfullar mirant tot això, és normal i s’ha fet i es continua fent en molts llocs del nostre variat país.

Encara que molts vins que ara són biològics són cada dia més mediocres, i alguns se’ls estan carregant.

Que quedi ben clar que jo no estic ni en contra de l’acció de la natura ni en contra de qualsevol cosa que sigui beneficiosa per al vi des d’un punt natural, i sí estic a favor de l’ecologia i del biodinamisme, sempre que es pugui fer bé.

El que passa és que estem passant el límit entre el que és correcte i el que és esnob, entre el seny i el desconcert.

Jo no puc acceptar que un vi es presenti com a ecològic o biodinàmic i es presenti amb tap corona o sintètic i es despreciï un producte natural com és el suro. Resulta una mica xocant alhora que demostra poca coherència amb allò que es defensa.

El que necessiten els cellers i el món del vi en general és que en recolzem el consum moderat, que s’emfasitzi el vi com a producte alimentari i saludable, això sí, sempre amb moderació, i no que s’inventin històries per limintar-ne el plaer, portant-lo a nivells que voregen l’absurd.

Cal pensar que darrere de cada celler hi ha moltes inversions, moltes il·lusions, moltes famílies i llocs de treball, sense parlar de les hipoteques, etc. I avui dia hem de pensar en això i donar-li prioritat, sent crítics, ja que una cosa no treu l’altra.

Tinc un amic o conegut que (imagino que continua igual) havia de tastar els vins en unes hores determinades, en un lloc en silenci i a les fosques o amb una llum determinada i, d’aquesta manera, deia que el vi li parlava millor... li deia més coses, i un llarg etcétera que, bé, estava bé, però res més.

Després, amb una música diferent, és una històrica maca, tot i que sempre molt suggestiva, ja que depèn de cadascú o de la seva cultura musical, però crec que aquestes accions acosten més el vi a la societat en general, tot i que només sigui a una part d’ella.

Però això dels calendaris biodinàmics per poder prendre’s una copa de vi em resulta inaudit... per ser correctes, perquè si digués el que penso de debò, fregaria el sarcasme o qualsevol altra cosa.

Salut i vi!!! Beguin i gaudeixin, amb moderació i mirin la següent pàgina web (www.wineinmoderation.eu) i aprenguem a gaudir sota la coherència i la correcció.

per Juan Muñoz Ramos, president de la "Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres (UAES)" i membre del "Comité Didáctico de la Asociación de la Sumillería Internacional (ASI)".