Segurament hi ha diferents vies d'aproximar-se a la biodinàmica per part dels Cellers. Alguns hi deuen arribar seguint la inquietud de voler conèixer com treballen cellers tan reputats com la Romanée-Conti des de fa uns quants anys. D'altres potser han sentit a parlar de les escoles Waldorf i de l'antroposofia, i que aquesta té una vessant agrícola que ja va definir Rudolf Steiner fa gairebé cent anys. Fins i tot, deu haver qui s'hi aproxima perquè en aquests moments hi ha una certa moda, tot cercant la diferenciació de voler distingir-se dins el mercat creixent dels vins ecològics, en sentit ampli.
En el cas de Lagravera , l’ubicació de la vinya en un sòl únic i singular a les nostres contrades -on s'havia estat extraient graves durant anys-, un terreny absolutament exigent i desproveït en el moment inicial, la persecució constant per donar-li vida i veure’s amb certes limitacions amb tot el bonic treball que s'estava fent des del començament amb la viticultura ecològica de precisió, ens va fer anar cercant fins veure que la solució es deia biodinàmica i aprofitar i explorar totes les forces de la natura per imprimir de vida l'entorn de l'antiga gravera d'Algerri .
És per aquesta raó que ens hem dotat, a tocar de la vinya, d'un jardí fitoterapèutic en forma de rusc d'abelles on disposem de calèndula, valeriana, dent de lleó, ortiga, milfulles, consolda i camamil·la
És per aquesta raó que vam anar a conèixer en terres gales un mestre i guru de la biodinàmica, una d'aquelles persones amb una energia inesgotable, amb una base agronòmica impressionant que, tot i mirar les estrelles per saber quines influències poden estar tenint en tot moment sobre les coses vives de la terra, toca absolutament de peus a terra i té molt present que la base de la vinya està en el sòl, en tenir un sòl molt viu, que al final serà el que alimentarà les arrels dels ceps i, ben treballat, lluny d'esgotar-se serà un magnífic substrat per a qualsevol plantació posterior .
Amb una feina autodidacta de més de tres anys estem veient canvis espectaculars, tant pel que fa al sòl com al comportament dels propis ceps. Una manera externa i objectiva d'avaluar-ho, com són les cromatografies de sòl , ens estan revelant que anem pel bon camí, que cada cop hi ha més matèria orgànica a disposar de les joves arrels de la vinya i que allò que els francesos anomenen " le vivant " (la suma d'éssers vius i la força que d'ells se'n desprèn) va augmentant en presència i qualitativament a l'entorn de Lagravera.
En aquests moments, més enllà de seguir el calendari biodinàmic, que ho fem, i d'entendre que la situació dels astres respecte la terra, així com els diferents cicles de la lluna influeixen en tot allò que realitzem, tant al camp com al celler la nostra principal preocupació i esforç està en aconseguir un equilibri tal a l'ecosistema en constant construcció, que és la vinya d'Algerri, de manera que no ens calgui tractar pràcticament amb coure i sofre , els dos elements que podríem considerar més "agressius" i difícils de digerir per la natura tot i que són perfectament permesos tant per l'agricultura ecològica com per la biodinàmica.
És per aquesta raó que ens hem dotat, a tocar de la vinya, d'un jardí fitoterapèutic en forma de rusc d'abelles on disposem de calèndula, valeriana, dent de lleó, ortiga, milfulles, consolda i camamil·la . Cada planta, com en la medicina de les nostres àvies ens serveix per guarir-nos d'algun mal, en el cas de la vinya es persegueix fonamentalment la salut general de planta, l'estímul de les seves pròpies defenses, que la saba hi circuli de la millor manera pels seus teixits conductors, de forma que tingui llarga vida i l'afectació de qualsevol fong o plaga, sigui minimitzada i controlada amb la mínima intervenció de tractaments més curatius, com són l'ús de fungicides i insecticides naturals.
En aquest sentit, no només hem vist una millora en les cromatografies de sòl que hem anat realitzant des de la transició de l'ecològica a la biodinàmica sinó que també hem comptat amb l'opinió d'una eminència en les cristal·litzacions sensibles, la Dra. Margarete Chapelle qui porta més de vint-i-cinc anys analitzant i observant la vitalitat dels vins, sobretot de França, i ens ha impressionat amb un informe del vi Ónra negre , comparant les anyades 2011, 2012 i 2013 per veure com el vi s'ha anat dotant de la impulsió de la biodinàmica, fet que ens permetrà anar baixant sense patir les dosis de sulfurós emprades al Celler (ja de per si baixes) i que el vi es mantingui en perfectes condicions durant dècades a l'ampolla.
A la foto: Ivà Gallego, enòleg, Sergi Garcia, director general de Lagravera i Josep Anton Terés, a càrrec de la vinya.
Lagravera està certificat en biodinàmica per Demeter International. És membre de Terra de Garnatxes. Ubicats a la DO Costers del Segre, recupera fauna, flora i vinya centenària, patrimoni de varietats locals i desconegudes en estudi per l'INCAVI.
A la foto: Ivà Gallego, enòleg, Sergi Garcia, director general de Lagravera i Josep Anton Terés, a càrrec de la vinya.
Lagravera està certificat en biodinàmica per Demeter International. És membre de Terra de Garnatxes. Ubicats a la DO Costers del Segre, recupera fauna, flora i vinya centenària, patrimoni de varietats locals i desconegudes en estudi per l'INCAVI.
