​Torrons o crispetes?

La densitat dels torrons més tradicionals, el de Xixona i el d'Alacant, és evident des de qualsevol vessant. El seu aspecte, els ingredients (ametlles, sucre i mel) i la textura quan els assaborim no deixen lloc al dubte. Les crispetes, en canvi, són de consistència gairebé vaporosa, preparades amb blat de moro i de boca fugaç. Dos aliments aparentment ben diferents, molt consistent un i ben lleuger l'altre. D'un en solem menjar durant un màxim de quinze dies l'any. De l'altre, cadascú s'ho sap.

Prenem com a referència un torró comercial amb Indicació Geogràfica Protegida, bàsicament pel fet que la presència de l'ametlla hi està garantida com a mínim en un 60%, i unes crispetes de les que trobem als cinemes. Tant el torró com les crispetes són bones fonts d'hidrats de carboni i tenen un contingut en greixos pràcticament idèntic, tot i que en el torró hi predominen clarament els monoinsaturats, l'oleic bàsicament, el mateix de l'oli d'oliva. Dos altres aspectes a destacar són el contingut considerable de sal de les crispetes i un nivell de calci setze vegades superior en els torrons.

I anem a les calories. Tres talls de torró (uns 90 grams) porten unes 500 kcal. No és poc, cal anar-hi en compte. Una ració mitjana de crispetes, sense comptar-hi alguna de les begudes gasificades que solen acompanyar-les, portales mateixes calories que els tres trossos de torró.
Les festes nadalenques són, entre moltes altres coses, per fer àpats i anar al cinema. L'aspecte que donen els aliments i el concepte que els hi donem nosaltres, potser a vegades ens poden portar a consumir-ne uns amb massa alegria i d´altres amb massa por. No és el meu objectiu criminalitzar les crispetes, que quedi clar. Més aviat és eliminar l'estigma hipercalòric i poc saludable atribuït al torró.