Només 13 de les 10.000 varietats de raïm del món sumen més d’un terç de la superfície total

Segons un informe realitzat per l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), hi ha unes 10.000 varietats de raïm al món. D’aquestes, 13 varietats suposen més d’un terç de la superfície total de vinyes i 33 suposen el 50% del total. La varietat més plantada és la Kyoho (365.000 hectàrees a la Xina), tot i que és de raïm de taula.

La més plantada dedicada a vinificació és la Cabernet Sauvignon, amb 340.000 ha, seguida de la Sultanina (300.000 ha), la Merlot (266.000 ha), l’Ull de llebre (231.000 ha) i l’Airen (218.000 ha). Pel que fa a Espanya, segons l'informe de l'OIV, les dues principals varietats són l’Airén i l’Ull de llebre. Suposen gairebé la meitat de la superfície vitivinícola (el 43,2% del total). Des l'any 2000, la superfície de vinya destinada a Ull de llebre ha augmentat un 41,5%, tot i que la superfície total de vinya hagi disminuït al voltant del 15% en el mateix període.

L'informe realitzat per l'OIV tracta sobre el repartiment de les varietats de raïm al món, així com sobre la seva evolució. Inclou totes les varietats de raïm, qualsevol que sigui el seu ús final: raïm de taula, de vinificació o raïm passa i cobreix el 75% de la superfície de vinya mundial.

Analitza les dades de 44 països des de l'any 2000, amb especial atenció a aquells que tenen una superfície superior a 65.000 hectàrees. Turquia, Iran i Uzbekistan no estan inclosos en aquest estudi a causa de l'absència de dades sobre la distribució de varietats de vinya.

Des de la OIV ‘apunta que “la vinya mundial ha experimentat canvis considerables durant els últims 15 anys. De fet, algunes varietats tradicionalment d'alta producció no fa pas molt de temps, seguint els gustos dels consumidors o del mercat,  han experimentat un declivi significatiu pel que fa a la seva superfície”.

S’afegeix que “els canvis en l'àrea mundial de vinyes durant els últims 10 anys es deuen fonamentalment a l'arrencada i a la reestructuració de les vinyes de la Unió Europea, combinada amb el creixement global net de les vinyes a altres continents”.

La superfície vinícola del món ha experimentat un lleuger descens durant els últims 10 anys (-3% des de 2010). No obstant això, aquesta tendència a la baixa no és uniforme a tot el món. Alguns països han registrat disminucions significatives; per exemple, Espanya i alguns altres països europeus han reduït la seva superfície de vinya en més del 10% en 10 anys, segons l’OIV. En altres països, s'ha produït el contrari; per exemple, la Xina ha experimentat un espectacular augment del 177% des del 2000.

Molt ha crescut la diversitat del material vegetal. Ha augmentat per les hibridacions i també com a resultat de la genètica natural i les mutacions, que són comunes a les vinyes. El catàleg internacional identifica 21.045 noms de varietats de Vitis, incloent-hi 12 250 de Vitis vinifera, però aquestes xifres inclouen una gran quantitat de sinònims i homònims. El nombre real de varietats de vinya al món  pel que fa a l'espècie Vitis vinifera s'estima en unes 6.000, segons l’OIV.

En declaracions a Cupatges, el secretari general de la Federació Espanyola del Vi, el català Pau Roca, creu que “és necessari una adaptació permanent als canvis de l'entorn. Principalment hi ha el canvi climàtic. Les plantes, sigui els clons, les combinacions amb diferents peus i també les varietats, han de ser la resposta adaptativa al canvi climàtic, cada  terroir es modificarà i el que hem de fer és ser molt flexibles en la oferta genètica. És a dir no, oblidem el darwinisme”.
 
A Catalunya hi ha més de 36.000 hectàrees dedicades als vins blancs i poc més de 9.000 per als vins negres. Les varietats dites autòctones van guanyant pes. Fins i tot hi ha cellers, com ara Recaredo o Raventós i Blanc, que han abandonat les varietats dites internacionals. Les darreres varietats en ser admeses a Catalunya, l’octubre del 2016, han estat la Trobat blanc (que a més de a Catalunya es conrea a l’Aragó i València), la Garró o Mandó (que a més de a Catalunya es conrea a València), el Giró ros (que a més de a Catalunya, es conrea a les Illes Balears), la Vidadillo o Garnatxa del Po (que a més de a Catalunya es conrea a l’Aragó i La Rioja) i la Xarel·lo vermell, Cartoixà vermell, Pansa rosada o Pansa ros.

A banda d'aquests incorporacions de varietats tradicionals, també s’han sumat al llistat de varietats per a Catalunya les varietats foranes marselan i vermentino. Cadascuna d'aquestes varietats ha estat estudiada per l'Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat en diverses parcel·les de diferents Denominacions d'Origen, de tal manera que la incorporació d’aquestes als diferents Plecs de Condicions, en cas que algun Consell Regulador en tingués interès, s'ha d'avaluar cas per cas.

El “pont” de Torres per “recuperar el patrimoni vitivinícola dels avantpassats

Remarcable és la tasca de recuperació de varietats ancestrals que ha realitzat Torres des de fa ja més de dues dècades. Forcada, Pirene, Gonfaus, Moneu i Querol és com han batejat algunes de les varietats de raïm desconegudes que la família Torres ha recuperat de l’oblit. Fins fa poc eren desconegudes, per tractar-se de varietats ancestrals que es van deixar de conrear després de la fil·loxera.

De les prop de 50 varietats recuperades, Torres s’ha centrat en sis d’elles, les que mostren més potencial enològic i amb les que està experimentant amb vista a elaborar “vins capaços d’emocionar”. Les cinc varietats provenen de diferents indrets de Catalunya i prenen el nom d’un topònim de la zona on van ser localitzades, a falta de referències bibliogràfiques amb el nom original de la varietat.

Torres les ha plantades de manera experimental. Cadascuna d’aquestes varietats ha passat per un llarg procés que pot durar entre 5 i 10 anys – o fins i tot més - i que implica el sanejament i reproducció in vitro del cep original, l’adaptació al camp de la varietat, microvinificacions i el registre en els organismes pertinents.

El director general de Torres, Miguel Torres Maczassek, afirma que "estem construint un pont que ens permeti recuperar el patrimoni vitivinícola dels nostres avantpassats. Amb aquestes varietats podrem fer vins que recuperin la nostra història, vins únics, basats en la singularitat i l'autenticitat". A partir d’ara Torres ja comença a compartir algunes d’aquestes varietats, tot i que amb estrictes condicions.

Un portal de recerca especialitzat en les varietats de vinya als territoris de parla i cultura catalanes

D’altra banda, el Grup de Recerca de Varietats Autòctones de Vinya de terres de parla catalana (GREVA), que coordina des de 2014 la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i el museu Vinseum de Vilafranca del Penedès, va presentar l’octubre del 2016 Vitis Catalana.

Es tracta d’un projecte web sobre les varietats de vinya tradicionals de Catalunya. Vitis Catalana és un portal de recerca especialitzat en les varietats de vinya als territoris de parla i cultura catalanes. Ofereix informació històrica i terminològica sobre aquestes varietats, basant-se en el buidatge de documents en forma de cites de presència. La gènesi d’aquesta eina són les aproximadament 15.000 fitxes manuscrites elaborades per l’historiador Emili Giralt i Raventós, dipositades en el Centre de Documentació Vinseum.