DO montsant
La DO Montsant busca més singularitat i fugir dels preus barats
Les vendes creixen en 2 milions d’ampolles des del 2010 | Pilar Just es mostra disposada a continuar com a presidenta del Consell Regulador | El 62% dels seus vins es venen a Catalunya
La DO Montsant, la darrera denominació creada a Catalunya tot i tenir cellers centenaris, viu un moment molt dolç. Ja va dir Júlio Anguita que “el moment dolç és permanent en la mesura que un fa el que vol”. Ara, però, la DO vol elevar encara més el prestigi i la qualitat dels seus vins, així com els preus, remarcant les diverses singularitats. No es vol ser el germà barat del Priorat. El bon moment de la DO Montsant s’ha exemplificat aquest dilluns a la Casa Llotja de Mar de Barcelona amb una jornada professional on han participat més de 600 persones.
A la jornada hi han pres part 41 dels 53 cellers que ja té la DO Montsant, i els assistents han pogut tastar més de 200 referències. A més del showroom es van fer dos tastos amb microvinificacions de garnatxa i carinyena dirigides per la presidenta del Consell Regulador, Pilar Just, i per Sergi de Lamo, director general del parc tecnològic del vi Vitec de Falset. Aquests tastos han volgut mostrar, amb vuit fluixos vins, la diversitat de sòls i zones (fins a sis de diferenciades) d’una DO repartida entre 16 pobles i amb una superfície de vinya inscrita de 1.863,80 hectàrees, de les quals tenen cura entre 700 i 750 viticultors.
Les varietats negres ocupen 1.753,20 hectàrees (o sigui, el 94% del total). La producció mitjana de raïms se situa entre 7 i 9 milions de quilograms (7.359.553 quilos la campanya del 2018). Des del Consell Regulador, de fet, s’afirma que “els vins de la DO Montsant són fidels al seu origen. Són únics i parlen de com un clima de contrastos, orografia accidentada, variabilitat de sòls, varietats de raïm i la mà de l’home influeixen per donar vida a uns vins singulars, amb identitat”. L’estudi de zonificació es va iniciar el 2008, en col·laboració amb l’Incavi de la Generalitat. Les sis zones diferents s’han establert en funció de paràmetres com el clima, el paisatge, els sòls o el cicle fenològic de vinyes de les varietats pròpies (garnatxa i carinyena).
El 2017 la DO Montsant va vendre 6.226.865 ampolles. El seu principal feu és Catalunya, on es consumeix el 62% d’aquestes ampolles. Als mercats internacionals es ven un 31% (EUA, Alemanya, Canadà, Suècia i Suïssa són, per aquests ordre, els principals mercats exteriors) i a Espanya només un 7%. La DO Montsant ven ara gairebé 2 milions més d’ampolles que al 2010. No hi ha secrets darrera l’èxit de la DO Montsant. Com, va dir Colin Powell, “no hi ha secrets per l’èxit. Aquest s’aconsegueix preparant, treballant àrduament i aprenent del fracàs”.
La presidenta del Consell Regulador, que estaria disposada a continuar en el càrrec si dilluns que ve li ho demanen en una reunió que ja s’ha convocat, veu al Montsant “amb un present consolidat i amb un futur millor”. Pilar Just és del parer que ara “s’ha de consolidar tot el que s’ha fet”, i traslladar al plec de condicions de la DO, i per tant a les etiquetes de les ampolles, els estudis de sòls i subzones.
El vitivinicultor Albert Jané, enòleg propietari del celler Acústic de Marçà, veu que “la DO Montsant té un potencial increïble pel patrimoni de vinyes velles, la història, el clima extrem i la diversitat de sòls i alçades. Per això em vaig enamorar de la zona i des del 2003 he anat comprant vinyetes fins les 52 hectàrees que ara tenim”. No obstant això, hi veu un perill “en la venda fàcil de vins econòmics, que es diner per ara però que suposa hipotecar el prestigi de futur”. Jané està convençut que “per mida i per potencial, el Montsant no és una zona de vins joves i econòmics”. Això el porta a suggerir que caldria separar els vins amb celler i vinya de la resta. Jané faria etiquetes diferenciadores, també pel bag in box. Rebla el clau afirmant: “Montsant no és per a vins ‘per /per a’ barats, és per a vins profunds i singulars de les vinyes que hi ha”.
Anna Casabona, sommelier i delegada comercial del Celler Capçanes, opina que “a la DO Montsant sempre se l’ha considerat com la germana petita de la DOQ Priorat però ja s’està guanyant la majoria d’edat i està trobant el seu caràcter i la seva diferenciació”. No obstant això, recorda que “cal treballar el tema dels vins de primer preu o ens podria passar una cosa similar al que li ha passat al Cava”. Casabona també alerta que “cal evitar que la percepció del públic sigui la d’una DO de vins senzills”.
El jove de 22 anys Anderson Barbier, que dilluns va donar a tastar la segona anyada del seu vi Com Tu, veu que la DO Montsant “està animada i es fan coses”. Considera, però, que “cal afavorir més els joves viticultors”.
Miquel Coca i Fitó, del celler Coca i Fitó, veu “molt bé” a la DO Montsant, ja que “és de les DO’s catalanes que millor permet arribar al paladar de la gent”. Diu que els seus vins són “carnosos, melosos i frescos”. Destaca la gran varietat de sòls i zones que “donen molts matisos”, i on “funcionen tan bé les varietats locals com les introduïdes”.
També Pep Aguilar, del celler falsetà Comunica, creu que el Montsant “està molt bé, actiu i en plena forma tot i ser jove”. Així mateix, destaca que “s’està forjant el caràcter de la zona i està creixent la gamma alta”.
Joan Ignasi Domènech, propietari del celler familiar Vinyes Domènech de Capçanes, veu que el Montsant “té un futur esplèndid”. Considera que “cada cop es treballa millor i es fan millors vins, apostant per les varietats autòctones”. Domènech destaca la combinació entre tradició, joventut i innovació, i creu que cal continuar treballant per aconseguir més “valor afegit”.
Joan Asens, enòleg i copropietari del celler Orto Vins de El Masroig, veu la DO Montsant “a lloc”, en part gràcies al fet que “tenim un veí, la DOQ Priorat, que fa les coses molt bé, i nosaltres també ho volem fer bé”. Destaca l’emergència dels vins de finca i que s’està elevant la gamma alta “reflectint el territori a l’ampolla”. Reconeix que ara per ara hi conviuen vins “cars i barats”, però que cal “sortir a fora explicant que tenim una cosa molt bonica”.
Roger Vernet Muntané, del celler Vermunver de Marçà, també veu que la DO Monsant passa per un moment molt bo, tot i que creu que cal facilitar més la tasca dels cellers i “posar en valor els vins de finques i de viles”.
Josep Grau, vitivinicultor propietari del celler Josep Grau Viticultor de Marçà, creu que el Montsant és “una de les DO´s amb més potencial”, però que “ha d’entendre bé el que té entre les mans treballant el potencial de prestigi”. Reconeix que “durant molt de temps ha treballat com el germà barat del Priorat i ara cal treballar el prestigi”. No té dubtes que hi ha hagut un “complex d’inferioritat” respecte la DOQ Priorat però que té “un potencial de prestigi molt gran”.
la DO vol elevar encara més el prestigi i la qualitat dels seus vins, així com els preus, remarcant les diverses singularitats. No es vol ser el germà barat del Priorat
A la jornada hi han pres part 41 dels 53 cellers que ja té la DO Montsant, i els assistents han pogut tastar més de 200 referències. A més del showroom es van fer dos tastos amb microvinificacions de garnatxa i carinyena dirigides per la presidenta del Consell Regulador, Pilar Just, i per Sergi de Lamo, director general del parc tecnològic del vi Vitec de Falset. Aquests tastos han volgut mostrar, amb vuit fluixos vins, la diversitat de sòls i zones (fins a sis de diferenciades) d’una DO repartida entre 16 pobles i amb una superfície de vinya inscrita de 1.863,80 hectàrees, de les quals tenen cura entre 700 i 750 viticultors.
600 professionals van assistir al showroom de la DO Montsant
Les varietats negres ocupen 1.753,20 hectàrees (o sigui, el 94% del total). La producció mitjana de raïms se situa entre 7 i 9 milions de quilograms (7.359.553 quilos la campanya del 2018). Des del Consell Regulador, de fet, s’afirma que “els vins de la DO Montsant són fidels al seu origen. Són únics i parlen de com un clima de contrastos, orografia accidentada, variabilitat de sòls, varietats de raïm i la mà de l’home influeixen per donar vida a uns vins singulars, amb identitat”. L’estudi de zonificació es va iniciar el 2008, en col·laboració amb l’Incavi de la Generalitat. Les sis zones diferents s’han establert en funció de paràmetres com el clima, el paisatge, els sòls o el cicle fenològic de vinyes de les varietats pròpies (garnatxa i carinyena).
El 2017 la DO Montsant va vendre 6.226.865 ampolles. El seu principal feu és Catalunya, on es consumeix el 62% d’aquestes ampolles. Als mercats internacionals es ven un 31% (EUA, Alemanya, Canadà, Suècia i Suïssa són, per aquests ordre, els principals mercats exteriors) i a Espanya només un 7%. La DO Montsant ven ara gairebé 2 milions més d’ampolles que al 2010. No hi ha secrets darrera l’èxit de la DO Montsant. Com, va dir Colin Powell, “no hi ha secrets per l’èxit. Aquest s’aconsegueix preparant, treballant àrduament i aprenent del fracàs”.
Els propietaris de Vinyes Domènech, Rita Nogueroles i Joan Ignasi Domènech. Foto: Ramon Francàs
La presidenta del Consell Regulador, que estaria disposada a continuar en el càrrec si dilluns que ve li ho demanen en una reunió que ja s’ha convocat, veu al Montsant “amb un present consolidat i amb un futur millor”. Pilar Just és del parer que ara “s’ha de consolidar tot el que s’ha fet”, i traslladar al plec de condicions de la DO, i per tant a les etiquetes de les ampolles, els estudis de sòls i subzones.
Pilar Just veu al Montsant amb un present consolidat i amb un futur millor. "s’ha de consolidar tot el que s’ha fet"
El vitivinicultor Albert Jané, enòleg propietari del celler Acústic de Marçà, veu que “la DO Montsant té un potencial increïble pel patrimoni de vinyes velles, la història, el clima extrem i la diversitat de sòls i alçades. Per això em vaig enamorar de la zona i des del 2003 he anat comprant vinyetes fins les 52 hectàrees que ara tenim”. No obstant això, hi veu un perill “en la venda fàcil de vins econòmics, que es diner per ara però que suposa hipotecar el prestigi de futur”. Jané està convençut que “per mida i per potencial, el Montsant no és una zona de vins joves i econòmics”. Això el porta a suggerir que caldria separar els vins amb celler i vinya de la resta. Jané faria etiquetes diferenciadores, també pel bag in box. Rebla el clau afirmant: “Montsant no és per a vins ‘per /per a’ barats, és per a vins profunds i singulars de les vinyes que hi ha”.
Anna Casabona, sommelier i delegada comercial del Celler Capçanes, opina que “a la DO Montsant sempre se l’ha considerat com la germana petita de la DOQ Priorat però ja s’està guanyant la majoria d’edat i està trobant el seu caràcter i la seva diferenciació”. No obstant això, recorda que “cal treballar el tema dels vins de primer preu o ens podria passar una cosa similar al que li ha passat al Cava”. Casabona també alerta que “cal evitar que la percepció del públic sigui la d’una DO de vins senzills”.
Anderson Barbier, de Clos Mogador. Foto: Ramon Francàs
El jove de 22 anys Anderson Barbier, que dilluns va donar a tastar la segona anyada del seu vi Com Tu, veu que la DO Montsant “està animada i es fan coses”. Considera, però, que “cal afavorir més els joves viticultors”.
Miquel Coca, del celler Coca i Fitó. Foto: Sergi Cortés
Miquel Coca i Fitó, del celler Coca i Fitó, veu “molt bé” a la DO Montsant, ja que “és de les DO’s catalanes que millor permet arribar al paladar de la gent”. Diu que els seus vins són “carnosos, melosos i frescos”. Destaca la gran varietat de sòls i zones que “donen molts matisos”, i on “funcionen tan bé les varietats locals com les introduïdes”.
Pep Aguilar, del celler Comunica. Foto: Ramon Francàs
També Pep Aguilar, del celler falsetà Comunica, creu que el Montsant “està molt bé, actiu i en plena forma tot i ser jove”. Així mateix, destaca que “s’està forjant el caràcter de la zona i està creixent la gamma alta”.
Joan Ignasi Domènech, propietari del celler familiar Vinyes Domènech de Capçanes, veu que el Montsant “té un futur esplèndid”. Considera que “cada cop es treballa millor i es fan millors vins, apostant per les varietats autòctones”. Domènech destaca la combinació entre tradició, joventut i innovació, i creu que cal continuar treballant per aconseguir més “valor afegit”.
Joan Asens, enòleg i copropietari del celler Orto Vins de El Masroig, veu la DO Montsant “a lloc”, en part gràcies al fet que “tenim un veí, la DOQ Priorat, que fa les coses molt bé, i nosaltres també ho volem fer bé”. Destaca l’emergència dels vins de finca i que s’està elevant la gamma alta “reflectint el territori a l’ampolla”. Reconeix que ara per ara hi conviuen vins “cars i barats”, però que cal “sortir a fora explicant que tenim una cosa molt bonica”.
Roger Vernet Muntané, del celler Vermunver. Foto: Ramon Francàs
Roger Vernet Muntané, del celler Vermunver de Marçà, també veu que la DO Monsant passa per un moment molt bo, tot i que creu que cal facilitar més la tasca dels cellers i “posar en valor els vins de finques i de viles”.
Josep Grau, vitivinicultor propietari del celler Josep Grau Viticultor de Marçà, creu que el Montsant és “una de les DO´s amb més potencial”, però que “ha d’entendre bé el que té entre les mans treballant el potencial de prestigi”. Reconeix que “durant molt de temps ha treballat com el germà barat del Priorat i ara cal treballar el prestigi”. No té dubtes que hi ha hagut un “complex d’inferioritat” respecte la DOQ Priorat però que té “un potencial de prestigi molt gran”.
