​Com mola

Ara que estem rebent un cop al mig del nas, ara que sabem que ens costarà recuperar la normalitat; ara que ens hem aturat per força i que hem tingut temps de pensar què farem per aixecar tot això quan tornem a treballar, caldrà que revisem els hàbits per tal de sortir-nos-en tots plegats i no només els de sempre.

Què vol dir revisar els hàbits? Potser és no comprar l’oli d’oliva marroquina del Mercadona, sinó oli d’oliva verge extra català; és no beure més vi de Rioja, perquè a la Rioja mai beuran vi català; és consumir avellanes de Reus i no turques; és menjar pomes de l’Empordà o peres de Lleida, en lloc d’agafar la primera que cau a la mà o la més barata; és consumir vins escumosos catalans, i no francesos o italians; és apostar pels formatges catalans en lloc dels manxecs, pel peix fresc de les llotges catalanes en lloc del congelat de vés a saber on, per la vedella de Girona abans que la d’Àvila, o per la cervesa artesana catalana abans que per l’industrial de Galícia.

Com mola anar al camp o a la costa a passar el dia des de la ciutat... Mola molt, oi? Però llavors tothom vol que tot estigui com un jardí. I si no és així, tothom torna a casa amb el nas arrufat... un mas abandonat, una vinya deixada, un bou oxidat i aturat al moll perquè no es ven prou el peix fresc, o potser no hi havia vaques, ni tampoc un ramat d’ovelles pasturant... I això ja no mola.

Per no veure-ho cal que hi hagi un retorn. Nosaltres mateixos som els que més podem fer perquè el territori es recuperi, per engegar de nou des de l’arrel mateixa.
 
Ara, quan tot revifi de nou, tria el producte de proximitat. Tria el producte català.
Se t’espera per tancar el cercle i que tot torni a començar; no et facis de pregar i tanca-ho, doncs.