L'evolució de Can Calopa, el celler de la ciutat de Barcelona

La primera vegada que vaig visitar el celler Can Calopa fa més de 10 anys era un diamant en brut, encara sense polir. Situat en un turó al final d'un camí empinat dins del parc natural de Collserola de Barcelona, es trobava en un estat feréstec, amb la masia del segle XVI ruïnosa i la vinya encara jove envoltada de vegetació salvatge.

La vinya s'havia plantat l'any 2000 en una finca propietat de l'Ajuntament de Barcelona a l'època de l'alcalde Joan Clos, que volia copiar el model de la vinya urbana que havia vist a París (al barri de Belleville). Eren altres temps amb molta màniga ampla per la construcció, avui segurament seria impensable plantar 4 hectàrees de vinya arrencant bosc dins d'un parc natural protegit.

La tria de varietats que es van plantar aleshores és si més no "curiosa": sangiovese del nord d'Itàlia, agiorgitiko de Grècia, aglianico del sud d'Itàlia, sirà del Roine a França i garnatxa de Catalunya. La idea era crear un mosaic que capturés "l'esperit del Mediterrani", ja que en aquella època hi havia l'esperança que Barcelona es convertís en la capital vínica del sud d'Europa – cosa que encara no s'ha materialitzat i alguns encara esperen ingènuament que passi.
 

Què se'n va fer del vi?

Unes 4 ha de vinya produeixen al voltant de 16.000 kg de raïm que resulten en unes 10.000 ampolles de vi. Llavors què va passar amb tot el vi produït durant aquells anys, qui se'l va beure? Resulta que era un vi no comercial amb funcions diplomàtiques, que se servia o regalava en actes oficials de l'Ajuntament de Barcelona, però que no es venia.

Inicialment Parcs de Barcelona s'encarregava de la gestió de la vinya i per l'elaboració del vi hi havia un enòleg sota la supervisió de Josep Lluís Pérez de l'empresa Mas Martinet Assessoraments del Priorat, que va ser també qui va assessorar sobre les varietats de vinya plantades.

Això va canviar el 2010 quan l'ajuntament va decidir passar la gestió al celler l'Olivera de Vallbona de les Monges a Costers del Segre, que és una cooperativa d'economia social i solidària que promou la integració de persones amb dificultats i en situacions socials desfavorides. Uns anys abans havien construït una residència per a 12 persones a la finca de Can Calopa, per així integrar als treballadors del celler.

Quan vaig visitar-los un parell d'anys més tard encara estaven arreglant la masia i la finca, i desenvolupant el projecte segons la filosofia que han dut a terme amb èxit a Vallbona de les Monges. Llavors ningú coneixia Can Calopa a Barcelona, i visitar-los no va ser del tot fàcil, però després de molts correus i trucades de coordinació finalment ho vaig aconseguir. Res a veure amb la meva visita de fa uns dies.
 

Impulsant l'enoturisme i la projecció al món

Vaig voler visitar de nou Can Calopa arran de la notícia que el mes passat Can Calopa es va incorporar a l'associació internacional de vinyes urbanes. Coordinar la visita va ser molt més fàcil, de fet hauria pogut simplement presentar-m'hi, ja que ara el celler té les portes obertes a l'enoturisme.

No només han reformat magníficament la masia del segle XVI, sinó també han renovat les instal·lacions on ofereixen tastos, sales de reunions per a empreses i tota mena d'activitats d'enoturisme. Però la novetat estrella és la Vinoteca, un bar-restaurant amb una carta de tapes i plats on gaudir d'una copa de vi en un entorn que alhora sembla totalment rural, però que es troba a només 30 minuts del centre de Barcelona (si no hi ha trànsit).

Tot això ha permès a Can Calopa créixer i ampliar el personal de 12 persones que viuen a la residència a 8 més que viuen en apartaments a Molins de Rei, a més de gestionar una altra vinya urbana a Sabadell.

Evolucionant amb el Canvi Climàtic

Actualment el responsable de l'enologia i viticultura de Can Calopa és Iñigo Haughey Barquín, que supervisa la producció d'unes 15.000 ampolles anuals que inclouen també una petita part provinent de Sabadell que elaboren sota la marca Arraona.

Podrien créixer encara una mica més fins a arribar a unes 17.000 ampolles, però aquest seria el màxim, ja que les 4 hectàrees de vinya no es poden ampliar pel fet d'estar situades dins el parc natural de Collserola.

Haughey Barquín també ha estat treballant per "ajustar" la composició de les varietats de raïm de la vinya, perquè amb les temperatures cada vegada més extremes que estem patint és necessari plantar varietats més resistents al canvi climàtic. L'anyada 2019, per exemple, va ser extremadament difícil pels cellers que tenen cabernet, merlot o sirà, i no només a Catalunya sinó també a altres llocs més al nord. I la sequera del 2022 va ser un altre toc d'atenció cap a aquest problema. No és casual que a Bordeus hagin autoritzat la introducció de varietats portugueses com la touriga nacional.

Tenint en compte tot això, Can Calopa ha evolucionat cap a altres varietats i ara el seu vi top, "Can Calopa Vinyes de Barcelona" és un cupatge únicament de garnatxa i sirà. El "Can Calopa Negre Natural" també es troba en evolució, ja que portava sobretot sangiovese, però cada any tenen menys quantitat d'aquesta varietat de raïm.
 
Situat a 301 m, just a sota del Tibidabo, Can Calopa es troba en un lloc privilegiat. El dia que vaig visitar-los feia un vent intens que em va sacsejar el cotxe mentre m'hi dirigia, però un cop allà no es notava, ja que està a recés. Però malgrat que la serra de Collserola és més fresca que la part urbana de Barcelona, no ho és tant com per despreocupar-se del canvi climàtic, ja que els estius són molt intensos, calorosos i secs.

Escapada a la Barcelona rural

Qualsevol persona que visqui o passi uns dies a Barcelona hauria de visitar Can Calopa. No només per gaudir d'uns vins recomanables, i d'oli d'oliva que fan amb olives (arbequines i becarudes) de la finca, o dels menjars que ofereixen al restaurant, sinó també per gaudir d'un entorn natural fantàstic que es troba a tocar de la ciutat i on sovint programen xerrades o altres activitats interessants (seguiu les seves xarxes socials per estar al dia). I a més contribuireu a tirar endavant amb èxit un projecte social al qual val la pena donar suport.

Tant Haughey Barquín com Francesc Castro (que porta la comunicació) van dir-me que la gran majoria dels seus visitants són locals, i en contrast només reben un percentatge petitíssim d'estrangers. És una llàstima, sobretot perquè és una oportunitat magnífica de mostrar una cara diferent de Barcelona, reivindicant el caràcter agrícola de la ciutat i de Catalunya.

La meva única crítica a l'Ajuntament de Barcelona seria la falta de transport públic per arribar fins allà sense cotxe o sense bicicleta elèctrica, ja que des de la parada dels Ferrocarrils de la Floresta hi ha només un autobús de poca freqüència que arriba a 3 km del celler (i en pujada). Esperem que corri la veu sobre el gran potencial enoturístic de Can Calopa i considerin facilitar-ne el transport. Mentrestant, comenceu a reservar la vostra visita.