5 vins del Priorat que escapen de convencionalismes
Estrenem col·laborador! Genís Mauri és un enginyer de telecomunicacions amb molta passió pels vins, un gran nas i una millor ploma.
El blanc insòlit
Cal Batllet · Escanya-Vella (2019)
Entre tu i jo, l'has de provar. Sabies que parlem de l'únic monovarietal d'Escanya-Vella del país? Bravo per l'ímpetu del Marc Ripoll en recuperar la varietat i situar-la al radar vitivinícola. Criança de 7 mesos en fusta amb les seues lies, 868 ampolles exclusives. Resultat genuí, ben singular, però en un bon sentit dels termes. Voluminós. Madur i potent però gens alcohòlic. Fresc i mineral, com llepar una pedra molla de riu en època estival (en aquelles temporades que encara plovia, recordes?). Calçat amb xancletes, no pots parar de xipollejar.
El blanc canós
Gran Clos · Blanc (2003)
Cada vegada tinc més clar que els vins blancs Prioratencs, forçuts, passats per fusta i de recorregut maratonià com aquest aconsegueixen sacsejar qualsevol mortal. Els amants dels vinosauris fareu festa grossa. 20 anys d'existència increïblement ben portats, color daurat preciós que hipnotitza, continua fresc, expressiu i amb una acidesa que fa salivera. En vols més i més. Només un sol barril per any d'aquesta garnatxa i macabeu que són un tresor de crinera albina amb esperit d'adolescent.
El rosat perdut
Terroir al Límit · Roc d'Aubaga (2017)
Darrera anyada d'un vi que no se'n farà més. Moment de dol. El Dominik Hubert ha dit prou. I és una llàstima, perquè aquest rosat fet de garnatxa (negra, blanca i grisa) té molt ganxo. Un vi assaonat, amb notes de fulles seques, pells de cítrics, certa amargor i un twist d'oxidació seductora. Rusticitat amable. No és un blockbuster tot i que la vista addueixi a qualsevol. No dubtis en adquirir una de les 2.468 entrades de la funció.
El negre sofisticat
Álvaro Palacios · Finca Dofí (2012)
En temps de TikTok i scrolling obsessiu, confeccionar un moment de pausa i dedicar l'estona que es mereix a un vi hedonista i excepcional com aquest és glòria beneïda. Lapse de celebració. Esplendorós dos dies després de desllorigar el tap minuciosament i abocar amb delicadesa el líquid al Sant Grial. Poció màgica de garnatxa. Elixir preciós.
El dolç atzarós
Sangenís i Vaqué · Simfonia en dolç (2007)
Al·lucinant dolç negre natural que neix de forma fortuïta el 2007. Estiu sec i calorós al Priorat, els llevats fan de les seues i transformen els sucres en 15.5% d'alcohol durant la fermentació. Què fem amb aquest tàndem de garnatxa i carinyena? -es pregunta la Maria Sangenís. Toca-la, Sam! -ressona per la vinya. Dit i fet. Res de sucre afegit a la fórmula, en romanen al contingut uns gens embafadors 100 mg per litre del propi raïm (que no és massa per un vi dolç), amb el que apareixen subtils notes pansificades i de fruits secs. I això m'encanta perquè, xarrup a xarrup, podries repicar la melodia tota la tarda.
Cal Batllet · Escanya-Vella (2019)
Foto: Genís Mauri
Entre tu i jo, l'has de provar. Sabies que parlem de l'únic monovarietal d'Escanya-Vella del país? Bravo per l'ímpetu del Marc Ripoll en recuperar la varietat i situar-la al radar vitivinícola. Criança de 7 mesos en fusta amb les seues lies, 868 ampolles exclusives. Resultat genuí, ben singular, però en un bon sentit dels termes. Voluminós. Madur i potent però gens alcohòlic. Fresc i mineral, com llepar una pedra molla de riu en època estival (en aquelles temporades que encara plovia, recordes?). Calçat amb xancletes, no pots parar de xipollejar.
El blanc canós
Gran Clos · Blanc (2003)
Foto: Genís Mauri
Cada vegada tinc més clar que els vins blancs Prioratencs, forçuts, passats per fusta i de recorregut maratonià com aquest aconsegueixen sacsejar qualsevol mortal. Els amants dels vinosauris fareu festa grossa. 20 anys d'existència increïblement ben portats, color daurat preciós que hipnotitza, continua fresc, expressiu i amb una acidesa que fa salivera. En vols més i més. Només un sol barril per any d'aquesta garnatxa i macabeu que són un tresor de crinera albina amb esperit d'adolescent.
El rosat perdut
Terroir al Límit · Roc d'Aubaga (2017)
Foto: Genís Mauri
Darrera anyada d'un vi que no se'n farà més. Moment de dol. El Dominik Hubert ha dit prou. I és una llàstima, perquè aquest rosat fet de garnatxa (negra, blanca i grisa) té molt ganxo. Un vi assaonat, amb notes de fulles seques, pells de cítrics, certa amargor i un twist d'oxidació seductora. Rusticitat amable. No és un blockbuster tot i que la vista addueixi a qualsevol. No dubtis en adquirir una de les 2.468 entrades de la funció.
El negre sofisticat
Álvaro Palacios · Finca Dofí (2012)
Foto: Genís Mauri
En temps de TikTok i scrolling obsessiu, confeccionar un moment de pausa i dedicar l'estona que es mereix a un vi hedonista i excepcional com aquest és glòria beneïda. Lapse de celebració. Esplendorós dos dies després de desllorigar el tap minuciosament i abocar amb delicadesa el líquid al Sant Grial. Poció màgica de garnatxa. Elixir preciós.
El dolç atzarós
Sangenís i Vaqué · Simfonia en dolç (2007)
Foto: Genis Mauri
Al·lucinant dolç negre natural que neix de forma fortuïta el 2007. Estiu sec i calorós al Priorat, els llevats fan de les seues i transformen els sucres en 15.5% d'alcohol durant la fermentació. Què fem amb aquest tàndem de garnatxa i carinyena? -es pregunta la Maria Sangenís. Toca-la, Sam! -ressona per la vinya. Dit i fet. Res de sucre afegit a la fórmula, en romanen al contingut uns gens embafadors 100 mg per litre del propi raïm (que no és massa per un vi dolç), amb el que apareixen subtils notes pansificades i de fruits secs. I això m'encanta perquè, xarrup a xarrup, podries repicar la melodia tota la tarda.
Notícies relacionades
Fa 82 setmanes
Nous hotels i altres allotjaments nascuts per seduir l'enoturista
Fa 82 setmanes
Un vi català apareix al manga original "The Drops of God" de la sèrie d'èxit d'Apple TV
El més llegit
Ara a portada
