L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI-DACC) ha organitzat, en el marc del Gastronomic Forum Barcelona, una taula rodona per debatre sobre els diferents projectes de vitivinicultura que estan en marxa als diferents territoris catalans per tal d’adaptar-se al canvi climàtic. L’INCAV ha estat acompanyat per Denominacions d’Origen que apliquen alguns d’aquests treballs a les seves respectives zones de producció.
És el cas de la
Denominació d’Origen Terra Alta o la
Denominació d’Origen Tarragona, que han explicat alguns d’aquests treballs com son: la xarxa de controls de l’estrès hídric a la DO Terra Alta, o el projecte per estudiar l’impacte de la càrrega de poda i la qualitat del macabeu de la DO Tarragona.
En començar la sessió, la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells, ha explicat l’aposta important de l’institució per la recerca: “Quan hi ha canvis a la vista, i el canvi climàtic ja és una realitat a la vinya, cal la recerca més que mai, amb l’objectiu de poder transferir tot aquest coneixement als viticultors, la nostra prioritat. I ja ens estem adaptant.”
Sistematització del reg a la DO Terra Alta
Un dels projectes que l’INCAVI té en marxa, en aquest cas a la Terra Alta, és l’establiment d’una xarxa digitalitzada i sistematitzada que permet el seguiment dels factors d’estrès hídric de la vinya.
El seguiment d’aquestes dades, en contrast directe amb la resposta de la vinya i la valoració del seu estat hídric, del desenvolupament vegetatiu, del rendiment productiu i de la qualitat del most obtingut en els diferents punts de control, permet sistematitzar el reg, amb criteris de màxim aprofitament de l’aigua.
L’objectiu és poder arribar a crear una xarxa pel seguiment de la disponibilitat d’aigua al sòl a escala comarcal, i aplicable a altres Denominacions d’Origen.
Càrrega de poda i qualitat del macabeu de la DO Tarragona
En el cas de la DO Tarragona, els estudis estan centrats en la varietat insígnia de la DO: el macabeu. L’objectiu de l’estudi és comprovar empíricament la relació entre càrrega de poda, producció de raïm i qualitat del most de la varietat. Tot encarat cap a un model de viticultura sostenible, i mantenint l’equilibri entre la planta i la producció de qualitat.
La voluntat és dotar als viticultors i elaboradors d’eines que els ajudin a millorar la qualitat del producte final, adaptant el conreu a les noves condicions que imposa el canvi climàtic, i aconseguint una millor rendibilitat tant del raïm com del vi produït.
Altres projectes en marxa
A més dels projectes que es treballen a les dues Denominacions d’Origen presents a la sessió, des de l’INCAVI s’han presentat també altres treballs que estan en marxa i que estan centrats en la recerca aplicada per donar resposta a problemes i qüestions que afecten viticultors dels diferents territoris.
Xoan Elorduy, cap de vitivinicultura de l’INCAVI, ha exposat de forma sintètica aquests projectes que van des de la recuperació de varietats autòctones a diferents territoris fins a l’assaig de portaempelts amb major resistència a la sequera, passant per la gestió del sòl a la vinya mitjançant cobertes vegetals permanents en condicions de secà.
La Malvasia, una varietat recuperada i adaptada al canvi climàtic
La Malvasia és una de les varietats de raïm amb més trajectòria històrica de tot l’arc Mediterrani. La seva petjada documental i patrimonial ens ha deixat un rastre per ser estudiada i valoritzada. A Sitges, ja la trobem documentada al segle XV i va ser un dels vins més emblemàtics del territori català. Amb l’objectiu de reconèixer la seva importància, l’INCAVI ha organitzat una sessió en el marc del Gastronomic Forum, amb la participació de l’investigador de l’INCAVI, Enric Bartra, i la historiadora, Alba Gràcia, responsable del Centre d’Investigació de la Malvasia.
La Malvasia de Sitges és una varietat que va estar en perill d'extingir-se degut a la seva poca producció, sensibilitat a l'oïdi i el creixement del turisme a la zona de cultiu. L'esforç col·lectiu, juntament amb l’impuls des de l’INCAVI, ha permès recuperar-la i en aquest moment hi ha més de 40 cellers que n'elaboren.