La Ribera d'Ebre, un ric mosaic agrícola encara per descobrir

El riu Ebre també és terra de vi al seu pas per Catalunya. Quan entra per la comarca de la Ribera d'Ebre s'acompanya d'un mosaic agrícola molt divers, que té la vinya entre els seus principals cultius, i està acompanyada per oliveres, presseguers, cirerers o ametllers. La zona acull una quinzena de cellers que malden per donar-se a conèixer, cosa que no resulta fàcil, especialment entre els emparats per la Denominació d'Origen (DO) Tarragona, que abraça gairebé tota la comarca. Primer perquè la Ribera d'Ebre s'havia focalitzat a l'elaboració de vi a doll i després perquè està envoltada per diverses DO que han aconseguit fer-se un nom en el mapa vitivinícola: Terra Alta, Montsant -que també empara alguns cellers ubicats a la comarca- i, una mica més enllà, la reputada DOQ Priorat.

Els cellers de la Ribera d’Ebre sobresurten per la seva diversitat. N'hi ha d'origen familiar i d’altres de nova creació. També els que tenen vinyes a tocar del riu, en algun cas en terrenys arenosos on creixen inclús vinyes de peu franc, fins a d'altres amb terrers més argilosos, calcaris i ubicats a muntanya. Al costat del riu s'acostumen a fer vins blancs, especialment de macabeu, mentre que a muntanya, negres. En tot cas, tradicionalment aquesta terra també ha estat de brisats, blancs que fermenten amb les pells, així com de vins dolços, en part perquè són elaboracions idònies per néixer d'una de les climatologies més extremes de Catalunya a causa de les altes temperatures. D'aquí també que moltes vinyes tinguin reg.

Del vi en cisternes al vi a copes

Molí de Rué és un dels cellers de Vinebre i té al capdavant Noemí Poquet -la 4a generació d'aquest celler familiar centenari- i Jordi Riera. Fan vi i oli, i tenen agrobotiga. “Estic on sempre m’havia volgut veure”, afirma Poquet, que des de ben petita ja havia desitjat ser pagesa. Es va incorporar al negoci el 2007, ha modernitzat les instal·lacions i ha començat a embotellar el vi. Com havia estat habitual a la comarca, la família només el venia a doll per a altres cellers o al detall, però ella va tenir clar que també calia embotellar-lo.

“Un producte embotellat dona més prestigi, és de més qualitat i permet donar-te a conèixer més a fora”, defensa, cosa que no va estar exempt de debat a la família, perquè significava passar de vendre vi en cisternes a fer-ho a copes. “Si a copes dona més que en cisternes, vendrem a copes”, rememora. La nova etapa es va encetar amb el Vimblanc Sol i Serena, embotellat per primer cop el 2012 -però amb una solera iniciada el 2008- i que ha pres el relleu del vimblanc que se solia fer en moltes cases i que es prenia per a les grans ocasions. És un macabeu naturalment dolç, per al qual el raïm ha estat a sol i serena fins que es converteix en pansa. Té poc alcohol -9 o 10%- i conté uns 350 grams per litre de sucre.
Poquet celebra que la comarca està "molt millor" que fa 10 anys -s'han obert restaurants, allotjaments rurals i acudeixen visitants atrets per l'enoturisme-, però costa créixer en la comercialització del vi embotellat. Planteja que pot ser perquè cal dedicar-se més a vendre'l, que no és una zona coneguda o potser perquè ara com ara no hi ha prou demanda del vi de la DO Tarragona. Així mateix, recorda que, si bé la Ribera d'Ebre és una comarca agrícola, també hi ha tingut molt de pes la indústria química de Flix i la central nuclear d'Ascó, cosa que possiblement ha fet que de l'agricultura "no se'n vegi la necessitat de potenciar-la".

Un territori vertebrat pel riu Ebre

Encara que la Ribera d'Ebre sigui "la gran desconeguda", segons Poquet, ofereix al visitant un entorn molt bonic al voltant del riu, amb moments esplèndids com quan els fruiters i ametllers estan en flor. És un ric mosaic agrícola amb uns pagesos que s'ocupen de mantenir-lo viu tot i les dificultats, un dels motius pels quals considera que cal comprar vins de proximitat. A Vinebre, on hi ha el celler, tradicionalment s'han registrat algunes de les temperatures més altes de Catalunya i van a més: Poquet precisa que abans se superaven els 40 graus una vegada o dues a l'estiu durant un dia i ara dues o tres vegades i durant quatre o cinc dies seguits. "Sense el regadiu no ens podríem plantejar treballar la terra", reconeix.
 
L'aigua també és la protagonista d'algunes activitats enoturístiques. N'hi ha que consisteixen a navegar amb un llagut per l'Ebre mentre es fa un tast de vi. Amb l'enoturisme la Ribera aspira a despertar l'interès per conèixer aquest territori, però també mitjançant la recuperació del seu patrimoni vitivinícola. El celler Vins Desantesos va estrenar-se el 2019 també a Vinebre "per la necessitat de recuperar els vins tradicionals de les Terres de l'Ebre". Segons detalla l'enòloga Ariadna Servelló, són els brisats, els blancs macerats amb les pells. El projecte va néixer com a cooperativa i ara continua amb Servelló al capdavant en solitari.

Els objectius de Vins Desantesos sempre han estat recuperar els brisats, conservar l'entorn arrendant vinyes velles a pagesos que no tenen relleu i practicar una viticultura biodinàmica. Fan vi natural sense sulfits afegits, sense filtrar i amb llevats propis de la vinya, i el projecte encara ha fet un pas més enllà: convertir-se en un organisme granja, obtenint producció de tots els cultius (vinya, oliveres, fruita seca...), així com de ramat propi (xai i cabrit). Malgrat tot el potencial d'aquesta terra, està al mig d'altres territoris vitivinícoles amb més reconeixement. "No som coneguts ni per la gent del país", ha constatat Servelló, i considera que ha arribat l'hora que els cellers riberencs creguin en la seva feina i "seguir treballant pel producte de qualitat" perquè aquesta terra tingui el seu reconeixement en el mapa del vi.
 
Que ara costi que s'hi faci un lloc no significa que històricament hagi jugat un paper secundari. A més d'assortir grans cellers i tenir clientela que els comprava a doll per al consum particular, el vi de la Ribera d'Ebre va subministrar moltes tavernes de grans ciutats catalanes i de la costa, tal com relata Josep Maria Gonzàlez, del celler Pedrola de Miravet. A la família fan vi des dels anys quaranta amb els avis i la generació de Gonzàlez ha introduït l'embotellament, començant per la gamma de vins del Camí de Sirga. Així han volgut fer valdre vinyes velles de macabeu i garnatxa negra que potser haurien desaparegut. També fan dolç, ranci i vermut, a més d'haver obert camí a la zona amb l'escumós ancestral.

Cultiu tradicional que es reivindica

Gonzàlez, que és tècnic agrícola, subratlla que "la DO Tarragona és una de les més antigues de l'Estat espanyol i de les més extenses, però malauradament hi ha altres DO més petites que són més conegudes". Així i tot, recorda que els templers quan van arribar a Miravet -on van erigir el seu castell- ja se n'hi van trobar de vinya. "No fem vins del no res, sinó que venim d'una tradició vitivinícola", defensa, i també és partidari de donar valor en origen als vins que fan, donar-los a conèixer amb l'enoturisme i que figurin a les taules dels restaurants. Amb la finalitat d'unir esforços i visibilitzar la comarca, des del 2016 s'han posat d'acord quatre cellers riberencs -Molí de Rué, Celler Pedrola, Cooperativa Agrícola de Sant Jaume i Vins i Olis Suñer- per elaborar el vi La Pocavergonya, un blanc del qual ara hi ha l'anyada 2021.
 
A la comarca també hi ha cellers que no estan a tocar de l'Ebre, com és el cas de Biopaumerà, nascut el 2010 a Rasquera. Està encapçalat per la pagesa Helga Harbig i compta amb el suport de l'economista Jesús Benaiges. Quan es van casar, la casa es venia amb una finca. Tot i que s'havia acostumat a arrancar la vinya per plantar fruiters, van optar per fer el de sempre, o sigui, cultivar la vinya i l'olivera. Harbig, d'origen francoalemany, va posar com a condició que havia de ser en ecològic, i van tirar endavant amb la idea de vendre el raïm a altres cellers.

Ara bé, Benaiges es va despertar una nit de matinada amb la idea de la fórmula definitiva que els ha funcionat fins avui: no vendre el raïm, sinó passar a tenir un celler propi, i elaboren vins ecològics com volia Harbig, entre els quals alguns de naturals. Estan a muntanya, en terreny calcari, i tenen plantada garnatxa negra, perquè tradicionalment s'hi ha fet bé a la zona, i cabernet sauvignon, perquè Benaiges havia vist a l'exitosa sèrie televisiva estatunidenca Falcon Crest dels anys vuitanta que és un vi amb tirada. Encara que només tenen varietats negres, dues de les elaboracions estrella del celler són un blanc de negres i un escumós, tots dos de garnatxa negra. A més, entre els seus productes tenen diversos olis.

Malgrat tot el que tenen per oferir, reflexiona que "la DO Tarragona és potser la gran desconeguda d'entre totes les DO de Catalunya". A més, la Ribera d'Ebre en concret està entre denominacions d'origen bastant més conegudes, cosa que, a parer seu, obliga a potenciar l'exportació, perquè fora no s'acostuma a mirar tant el lloc d'on és un vi com si agrada. Això no impedeix que també els calgui fer-se més coneguts a prop. "No hem de ser tancats i dir que el nostre vi és el millor, però sí que és tan bo com el dels altres", reivindica. Per a Benaiges, la restauració de proximitat hauria de tenir més vins de la Ribera, una de les grans assignatures pendents. "Hem de tenir tots més sensibilitat pel que fem aquí", conclou.