joc de cartes

«Joc de Cartes», el cambrer malxinat, l'argentí i la victòria merescuda

Un participant ha posat un 10 a les cinc categoríes al restaurant guanyador per primera vegada al programa

«Joc de Cartes» i els calçots de Madrid: incinerats, vexats i calumniats

| 01/02/2024 a les 11:02h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Gastronomia, Joc de Cartes, Barcelona
Imatge il·lustrativa
Joc de Cartes - 3Cat
Una de les notícies de la setmana, a banda d’unes votacions que ja no interessen a ningú, és que a Espanya també s’han comprat la franquícia de My restaurant rocks de la productora Alemanya Red Arrow intenational, que són els que van vendre la idea a Magnolia TV, que són qui produeixen el Joc de cartes.

A Espanya el programa que comença aquesta setmana en diran Batalla de restaurantes i el conductor en serà l’Alberto Chicote. Sí, aquell cridaner de Pesadilla en la cocina que intenta salvar del naufragi als restaurants que visita, però que ell mateix ja n’ha tancat dos de la seva propietat... I francament, la veritat, prefereixo veure el fornit Ribas que a la pansa arrugada del Chicote.

Per cert, sabeu que Magnolia TV és una productora madrilenya? Enteneu ara perquè a cada capítol de joc de cartes hi ha d’haver la quota castellana?  Doncs ja ho sabeu.
 
Com que a Magnolia TV ja comencen a anar fluixos d’idees, continuen estirant el xiclet de la cuina tradicional contra cuina creativa; van fer duel entre restaurants tradicionals i creatius de Girona, Duel entre restaurants tradicionals i creatius de Tarragona, Duel entre restaurants tradicionals i creatius de Lleida i ara arriba el torn del duel entre restaurants tradicionals i creatius de Barcelona, cosa que confirma que a Joc de Cartes, ja no són gens creatius. I de fet, avui hem pogut veure un dels programes més avorrits de la temporada, si no fos per un lleuger gir de guió al final del programa.
 
Comencem a l’Antic Colmado, al barri de Sant Andreu, on el cuiner Jordi Carbonell porta una cuina tradicional, més aviat modesta, però que no feia mala pinta del tot, amb un servei això sí, distret i nerviós, que ha fet que penalitzés la puntuació de l’àpat. Els plats servits no han fet gaire el pes, i la veritat no és un lloc que me l’apunti com a pendent per anar-hi. En Jordi, el cuiner, sembla un tio afable, bona persona. Però ja sabem que aquí no busquen bones persones, busquem gent que cuini bé o molt bé.  
 
El següent establiment ha estat Mà de Morter, un local del districte de les Corts on trobem al Josep Bonavida, cuiner i propietari. Tot i que al principi semblava una cosa, al final s’ha confirmat que és un autèntic cretí, que es creu que en sap molt de tot i en realitat arriba a fer ben poca cosa, amb un restaurant amb més aspecte de taverna o de bar de carretera, i de carretera d’aquelles que més val que no passar-hi. Ha estat vil i deshonest amb les puntuacions, i l’únic participant que ha canviat una nota final, votant més a la baixa perquè li feia ràbia que la noia que guanyava, guanyés.
El que sí que ha guanyat el Josep és el menyspreu de l’audiència. I merescudament.    


Anem al restaurant Enriqueta de l'Eixample, capitanejat per Gemma Ginesta, una empresària actualment amb tres restaurants a Barcelona, però n’havia tingut sis. Al restaurant Enriqueta hi veiem una inversió elevada, un decorador en nòmina, i un cuiner que sap el que es fa.

I aquí ha passat una cosa que feia dues temporades que no es veia al joc de cartes, avui, davant la sorpresa de tot Catalunya, de manera insòlita i excepcionalment, avui hem pogut veure el nom de la marca d’una ampolla de vi! Es tractava d’un vi que es diu Boig per tu, del Celler vinyes Domènech, de la DO Montsant. No faré cap comentari del vi perquè en Pep Sala em cau fatal.

Pel que fa als plats presentats, hem pogut veure els millors emplatats del programa amb la millor proposta culinària. I els plats estaven tan bé, que en Mateo, un argentí, s’ha emocionat i s’ha posat a plorar de tant que ha gaudit. Sí, potser aquest Mateo no acaba d’estar bé del tot, però penseu que ve d’Argentina i les coses allà no estan per riure massa.
Tot pinta doncs que aquest serà el restaurant guanyador d’avui.
 
I arribem al Lata-Bern@, al barri de Gràcia, amb el cuiner Matías Rago. El primer inconvenient d’aquest restaurant és que està situat al barri de Gràcia, i com tothom sap, a Gràcia no s’hi ha d’anar a fer res. I mai se us acudeixi travessar pel mig de Gràcia, sempre serà molt millor vorejar-lo (per estrona que trigueu) que travessar-lo. Feu-me cas.

En principi, només per això, ja mereixeria perdre, però si a més a més ho porta un argentí, ja ni t’explico. De fet, el noi no ha estat a l’altura, no ha tingut el dia, la seva cuina ha fluixejat molt, però d’altra banda, hem descobert que té un cambrer, en German, que definiria com a un autèntic malxinat, un torracollons que gaudeix minant la moral de la gent que l’envolta.

En German s’ha passat tot el servei dient-li al Matías que ho havien fet fatal, i que havia sortit tot malament. En German és un d’aquells cambrers amargats, que no els agrada la seva feina i que poder arribar a aconseguir que els seus companys odiïn anar a treballar. El clar exemple de persona tòxica que s’hauria d’acomiadar immediatament de qualsevol feina que pugui trobar.
 
A la confrontació final hem vist la cara i la creu dels participants: el Josep de la Mà de morter és un pobre noi que no ha entès res i que no sap perdre. En Matías, tot i el meu rebuig inicial, al final ha resultat ser molt bona persona, noble i sincer. I també una mica bleda. Ha puntuat al Restaurant Enriqueta amb un 10 en les cinc categories, cosa que no s’havia vist mai en tota la història del programa.

I com era d’esperar, la guanyadora ha estat el restaurant Enriqueta, merescudament.

I fins aquí. I aquesta setmana miraré en Chicote, encara que sigui per riure una mica. Per cert, la setmana passada en Chicote va estar a Granollers (Vallès oriental) enregistrant un Batalla de restaurantes buscant el millor restaurant de polígon industrial. No faré cap comentari.

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Enoteca, un dels 14 vins amb 100 punts
Enoteca, un dels 14 vins amb 100 punts
Segons Peñín, Enoteca Gramona 2011 es converteix així en el millor vi d'Espanya
Nous cursos amb acreditació universitària
Nous cursos amb acreditació universitària
"English for Wine Aspects" i "The Sommelier's English Toolkit" ofereixen formació integral basada en cinc pilars per millorar la comunicació en anglès dels professionals del vi.
Família Torres, un celler proactiu contra el canvi climàtic
Família Torres, un celler proactiu contra el canvi climàtic
El celler del Penedès reutilitza el 45% de l'aigua de procés i redueix el consum hídric en un 18%, mentre disminueix les emissions de CO₂ un 37% des del 2008