Sergi Arana (Insolity): “No ho volem vendre tot perquè els vins es revaloritzen guardant-los”

Comença a gaudir les ampolles de vi quan ja les té a la vinoteca de casa. Pensar amb qui i quan les compartirà forma part del seu particular viatge enològic. Nascut a Capellades, el sommelier Sergi Arana és Brand Ambassador de Bordeus a Espanya i consultor d’Insolity, un club de vins premium que posa a disposició del client referències icòniques i molt desitjats.

Reconeix que en el seu aprenentatge hi ha molt d’autodidacta, tot i que es continua formant a l’escola Outlook Wine per ampliar perspectiva i nivells amb el diploma WSET. Ha covat d’experiència en el món del vi com a propietari de dos restaurants a l’Anoia, durant anys. El seu vincle personal primer i professional després amb Primeras Marcas ha estat determinant per aglutinar un coneixement vast del sector; els 30 anys d’experiència de la distribuïdora amb seu a Igualada repercuteixen ara sobre el club de vins que Sergi Arana acompanya i guia. A Insolity atresoren més d’un miler de referències admirades d’un centenar de cellers. Els posen a disposició d’amants i col·leccionistes. També edicions limitades i vins en primeurs. 
 

Des de sempre, Sergi Arana ha cultivat una mirada de respecte i valor per la terra, perquè els seus avis han cuidat vinyes i ell s’hi ha embrutat les mans des de ben petit. Aquest contacte estret es percep quan parla d’assaborir el vi: “L’ampolla no ha de ser necessàriament sempre cara per gaudir-la, un any especial o un vi buscat ja li afegeixen una aura especial, una màgia, que va molt més enllà de fer simplement un glop”.  

Com ha estat aquest itinerari?

Estic formant-me a l’escola Outlook Wine amb David Molina, ara cursaré el nivell 3 del diploma WSET, però també he participat en diferents monogràfics. Puc dir que sóc autodidacta i Primeras Marcas on he col·laborat primer i després hi he treballat més intensament, m’ha fet d’escola. Amb ells he viatjat i he conegut molts productors de les regions més importants del món. Des de sempre Burdeus ha estat el meu horitzó, m’agradava. Primer com a client i després com a treballador. Era comprador d’avançades i quan Primeras Marcas va necesitar un ambaixador, doncs allà estava jo. A Insolity faig un acompanyament més particular. És una de les grans zones vitivinícoles del món.

Sembla que ha perdut pes i/o interès per darrere d’altres regions?

És única al món i a Espanya ha tingut una gran influència, sobretot a Rioja i Ribera del Duero, per proximitat. Sí que és cert que en els últims anys es parla més de la Borgonya, del Jura i de coses més alternatives i capes més baixes però hi ha dues coses a tenir en compte. A Bordeus, en els últims anys, es fan vins de perfil més light, amb menys graduació i de consum més immediat, no per guardar 30 anys. I per altra banda, cal dir que nosaltres que també som distribuïdors de cellers com Tondonia on s’elaboren vins unicorni com Viña Zaconia, també observem que generen  el mateix interès que els de la Borgonya. I després que a Bordeus hi ha vins de relació qualitat-preu-plaer extraordinaris, tot i que només coneixem referències de tres o quatre dígits i vins que necessiten molt de temps i que són per guardar.
 

Com ha estat aquest any i mig de recorregut d’Insolity?

És un projecte nou encara, però neix dins de la llarga trajectòria de Primeras Marcas. Oferim exclusives als particulars, que puguin gaudir d’experiències excepcionals a través del vi: tastos, maridatges i visites a cellers i també els assessorem a l’hora de fer inversions en vi. Tenim un espai únic a tota Espanya que és la Cripta, és el banc suís dels vins, guardats als nivells de temperatura i humitat precisos, ben custodiats, per comprar i vendre, per conservar la compra i assegurar la seva traçabilitat. Que quan el client vulgui beure-se’l, ho faci amb totes les garanties de qualitat. Hi ha moltes ampolles que donen voltes pel món i són falsificacions.  També molts espais on es guarden vins amb sostres d’uralita.

El balanç és, per tant, positiu?

Estem contents  però sabem que encara ens queda i podem créixer més encara. Hem focalitzat molt el negoci a Barcelona i Madrid, a les dues capitals, però l’objectiu és assolir més capil·laritat a altres zones d’Espanya. No és tant una qüestió numèrica, perquè hi ha ampolles que per molt que vulguem, no podem vendre més. Tenim les que tenim. Repartim molt els caramels. I tampoc ho volem vendre tot perquè els vins es revaloritzen guardant-los. Primeras Marcas neix el 1987 i enlloc de repartir beneficis, el que s’ha fet és comprar vins i guardar-los.
 
Insolity assegura revaloritzacions del vi, del 4% al 8%. Va lligat a l’economia?

Depèn de cada referència. Els vins a vegades s’estabilitzen, a vegades creixen en valor, però també poden arribar a caure. En tot cas, el que assegurem és que mai baixarà del preu de la compra a l’avançada malgrat els moviments que hi puguin haver.
 
Vivim en un món complex, i el vi té amenaces vàries, des del canvi climàtic a les advertències sanitàries. Com ho assumeixen des d’Insolity?

En relació al canvi climàtic, no sé si dir-ne cicle o canvi. No té perquè anar a pitjor de per vida. Però és cert que ja observem que han variat els rendiments, a la baixa, en moltes zones de Bordeus, Borgonya, Rioja, Priorat... Com dèiem abans, el bon vi es revaloritza amb el temps: com més anys, més bo, però si passen els anys i s’esgota el producte i la demanda creix, aquí tenim una afectació clara. També hem constatat que canvien els perfils dels vins, no només pels costos i l’increment de preus...

Les gelades en són un exemple clar, és un disbarat el que costa posar foc entre vinyes per combatre-les, sinó també per les maduracions, els sucres, les acideses. Aquest 2023 hem arribat a escoltar que es colliran abans les olives que el raïm. El que constatem, per altra banda, és que el consumidor cada vegada en sap més, té més inquietud per provar coses noves. Abans es casava amb un celler i una referència, ara vol provar vins diferents. Beure menys però millor. La despesa potser és la mateixa però millor distribuïda en ampolles amb valor.
 
Quin pes té el vi català a Insolity?

Entre un 20% i un 30%. La nostra política, a Primeras Marcas ja ho és, és un celler per regió vitivinícola. Tots els nostres cellers són familiars, res de multinacionals, volem productes de prestigi i tenim la distribució per tota Espanya. Som el braç comercial i de màrqueting dels cellers, una extensió seva. Representem des de Terra Remota, a Edetària, a Mas Martinet i Venus... però també projectes de les Illes Balears com Ànima Negra i del Rosselló. El nostre catàleg és molt ampli i suma regions com la Borgonya, Alsàcia, el Loire, Champagne, la Provença... I països com Itàlia, França, Portugal i continents com Austràlia... 
 
 
Creix l’interès del comprador per les referències catalanes?

Tenim grans vins i molts consumidors de vins d’aquí. Però hem de buscar cellers que facin un mínim d’ampolles per arribar arreu i que pugui cobrir el mercat rus, americà i xinés i això és complicat. Part de la fama de bordeus és perquè fa grans volums. Vendre vi català fora de Catalunya és a vegades complicat.
 
A banda de la capil·laritat, cap a on avançarà Insolity?

Farem més esdeveniments, aproparem els vins a través de tastos privats i exclusius amb presència dels elaboradors. I després seguirem donant la possibilitat als clients de fer viatges a cellers i regions icòniques; si no és a través nostre, els costa molt que els obrin les portes. 
 
Quines tendències de consum constaten per aquest 2024?

Tot torna, els vins vells, els blancs frescos, les acideses altres... Hi ha voluntat d’indagar en noves regions del món. Molta curiositat per part del consumidor.
 
I quines habilitats ha de forjar un sommelier en ple segle XXI?

Com diu en Josep Roca, el sommelier és un cambrer de vins i penso que com a bon cap de sala ha de ser hospitalari. S’ha d’esforçar perquè hi hagi màgia, que la gent se senti a gust i com a casa. S’han de tenir molts coneixements del món del vi i de la carta que tens entre mans. El més important és estar informats. No és qui beu més, sinó qui estudia, llegeix i s’informa. Qui passa la majoria de les seves vacances, el cap de setmana i els festius, viatjant a regions de vins i participa amb amics o professionals en tastos. El sommelier és un divulgador, és un deixeble del celler, que ha d’indagar constantment i conèixer coses noves per apropar al client i al comensal.
 
Si ens hagués de recomanar dues referències del seu catàleg, quines serien?

Clos Mogador Rosat 2021, que és una primícia. Hi ha molt poques ampolles i és la primera anyada, que ja ha estat reconeguda pel Master of Wine Tim Atkin en el seu informe dels millors vins catalans. No és un vi amb preu prohibitiu, val la pena provar-lo, i no només ara que s’acosta la primavera. És exclusiu i icònic. I, per altra banda, no puc evitar recomanar un Bordeus, com a ambaixador de la regió que sóc: Château La Fleur-Petrus, que no és el segon vi del celler. Neix en una petita finca de Pomerol i és un merlot sedós, elegant, espectacular.
 
Com podem explicar que, malgrat el preu, el luxe és assumible?

És un vi que vesteix, tant en una botiga com en un restaurant. Si parlem a títol personal, evidentment no es poden obrir ampolles com aquesta cada dia, però fer aquest exercici cada determinat temps amb un grup de tast, és possible. Sabem que no tothom s’ho pot permetre, però hi ha persones que sí. Compartir la inversió i el temps de gaudi és una opció. No és només la nota de tast, és el romanticisme d’obrir una ampolla única.