Codorníu cedeix plànols inèdits de Puig i Cadafalch al Col·legi d'Aquitectes de Catalunya

Codorníu ha cedit més de 30 plànols originals i inèdits dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Es tracta de plànols de gran valor històric i artístic dels edificis modernistes del celler Codorníu a Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona), projectats per l’arquitecte i construïts entre 1902 i 1915. Un conjunt considerat una joia del Modernisme català i reconegut com a Bé d'Interès Cultural i Monument Històric-Artístic Nacional.

L’acte de cessió ha sigut al Celler Codorníu amb la presència de l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Pere Vernet; el degà del COAC, Guillem Costa i Calsamiglia; i el CEO del grup Raventós Codorníu, Sergio Fuster; i membres de l’associació Amics de Puig i Cadafalch, entre d’altres. En el seu parlament, Fuster ha destacat: “Codorníu és molt més que una marca, no és només el celler més antic del país i la creadora del cava. Codorníu es historia i cultura, i és la nostra responsabilitat preservar aquest valuosíssim llegat.”
 
Datats entre finals del segle XIX i principis del XX, els plànols mostren de forma inèdita part del conjunt arquitectònic de Codorníu, com el Celler Gran (espai icònic del Modernisme català), el Porxo de les Premses i la casa pairal de Can Codorníu, on els Raventós van viure fins als anys 80. Però, com passa amb altres obres de Puig i Cadafalch, també hi ha plànols amb propostes que no es van arribar a construir mai, probablement per decisió de Manuel Raventós, que va seguir el projecte al detall. Ara, els documents quedaran custodiats al COAC i es podran consultar de forma pública.

El celler que Manuel Raventós va imaginar i Puig i Cadafalch va projectar

L’any 1898, en un Penedès que havia quedat arrasat pels efectes de la fil·loxera, Manuel Raventós decideix encarregar un nou celler a Josep Puig i Cadafalch. Visionari i emprenedor, Raventós havia dirigit la lluita contra la plaga amb un grup de propietaris anomenats irònicament els Set Savis de Grècia. Després de moltes proves, s’havien plantat nous peus de cep de procedència americana que facilitarien el ressorgiment de la vinya.

Puig i Cadafalch, autor de la Casa Amatller o la Casa de les Punxes de Barcelona, li envia un pressupost a Raventós de 3.500 pessetes (conservat encara a Can Codorníu) i inicia el projecte

En aquest context, Raventós contacta amb Puig i Cadafalch, a qui coneixia dels ambients polítics i socials de Barcelona, per tal que projecti un nou celler molt més gran i d’estil modernista. Puig i Cadafalch projecta un conjunt d'edificis industrials modernistes amb tècniques experimentals, com ara naus cobertes amb arcs parabòlics, voltes de maó, decoració de trencadís, vidrieres emplomades, pinacles ornamentals, etc.
 
Al 1900, de nou per carta, Raventós li reclama que comenci les obres de forma immediata. L’any 1907, mentre les obres del celler avancen, Manuel Raventós decideix construir una torre senyorial perquè la masia familiar, que també acull les oficines, està quedant petita. Puig i Cadafalch, autor de la Casa Amatller o la Casa de les Punxes de Barcelona, li envia un pressupost de 3.500 pessetes (conservat encara a Can Codorníu) i inicia el projecte. 

Anys més tard, el creixement del negoci del cava va ser tal que el celler va tornar a quedar petit. La família Raventós, per mantenir l’harmonia artística, va encarregar un nou edifici a LLuís Bonet i Garí (1930-1980), deixeble de Gaudí, que es convertiria en director de les obres de la Sagrada Família. Més enllà del seu valor artístic, els 30 plànols expliquen la historia d’un llegat, del compromís d’una família per l’art i la cultura, així com el naixement i el creixement del sector del cava al nostre país, exemplificat amb el celler que el va crear: Codorníu. 

Els plànols de Puig i Cadafalch i Bonet i Garí s’han conservat durant anys en calaixeres arxivadores de dibuixos tècnics a Can Codorníu, al costat de cartes, fotografies de l’època, cartells publicitaris i diversos llibres de comptabilitat del celler. Coherents amb el seu propòsit corporatiu d’operar de forma sostenible i responsable amb la cultura, l’any 2016 Codorníu ja va cedir un miler de fotografies inèdites de principis del segle XX a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Des d’ara, amb aquesta cessió, els plànols de Puig i Cadafalch i Bonet i Garí també quedaran preservats, digitalitzats i accessibles per a tothom en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. 

Fa només uns mesos, el celler va ser distingit amb el Segell d’Empresa Compromesa amb la Cultura que atorga la Fundació Catalunya Cultura.