Dones celleristes: la revolució vinícola del territori

Anna Espelt lidera el Celler Espelt, a l'Alt Empordà
Anna Espelt lidera el Celler Espelt, a l'Alt Empordà | Maria Alzamora

Anna Espelt: "De vegades fas el vi que vols i de vegades els vins et fan a tu"

Seguim amb la sèrie d'articles de dones celleristes com a protagonistes amb l'Anna Espelt, del celler Espelt, a Vilajuïga (Alt Empordà).

Alta Alella; així és el celler on l’excel·lència vola alt

| 14/03/2024 a les 23:31h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, dones, cellers, Espelt
Ens trobem amb Anna Espelt a La Música del Vi, un esdeveniment anual organitzat per Vila Viniteca a la Casa Llotja de Mar, a Barcelona, on es reuneixen professionals del món del vi de tot el món. Fem l'entrevista dretes al racó sempre concorregut d'Espelt Viticultors, amb una copa de Lledoner Roig entre les mans, entre el xivarri de la multitud i la dringadissa de les copes. Un entorn potser poc íntim per a una conversa relaxada, però que ens permet veure en acció aquesta dona càlida i assertiva, directora del celler Espelt Viticultors, a Vilajuïga (Alt Empordà), una figura de referència si parlem de vins amb caràcter i de projectes experimentals.
 
"Soc en Josep, de Terrassa –ens interromp un senyor molt educat en un moment donat–, i soc un admirador del que fas", diu entre disculpes. Explica que no es coneixen personalment però que vol agrair Espelt "el poder que tenen els teus vins sobre les meves emocions". L'aturen constantment companys i col·legues, fa broma amb el seu equip, i és precisament aquest tarannà proper i relaxat el que ens dona una idea de com funcionen les coses a Espelt Viticultors: un lloc on es respira amor pel vi però que fuig d'storytellings farragosos i discursos grandiloqüents. "En el món del vi, la gent s'hauria de guiar més pels gustos i menys per l'estatus", diu.
 
Ella mateixa es va "enlluernar pel glamour del vi" quan era estudiant (primer de Biologia i després d'Enologia), fins que de mica en mica la vinya la va atrapar. "Jo soc viticultora. El que em fa realment feliç és ser a les vinyes", assegura. La vida, però, l'ha portat a liderar un celler amb 38 persones, que produeix 400.000 ampolles anuals, un projecte que de vegades l'allunya de les finques i la porta a fires internacionals, tastos i trobades. Així doncs, després de vint-i-cinc anys al capdavant d'Espelt Viticultors i malgrat la seva popularitat, Espelt es continua definint com "essencialment pagesa".

Com es passa d'una Facultat de Biologia a unes vinyes al cor de l'Empordà?

Quan vaig acabar la carrera no tenia pensat dedicar-me a la viticultura. Vaig viure a Liverpool i Califòrnia, però quan la família em va demanar si em volia dedicar al celler perquè l'avi estava malalt de seguida vaig dir que sí.
 
Com va ser l'aterratge?

Vaig tenir la sort de poder treballar amb l'avi durant sis mesos. Em va saber ensenyar sense ensenyar, em feia classes cada dia sense que jo sentís que me les feia. M'agafava i em portava als llocs clau perquè conegués gent interessant. Quan va haver-hi l'incendi forestal del 2000, es van cremar força ceps. L'avi va anar a buscar unes tissores i em va fer veure com podava. Si m'ho hagués explicat no ho hagués entès.
 
Què et vas trobar quan et vas instal·lar de nou a l'Empordà?

Quan vaig estudiar Enologia érem un 50% de dones, però quan m'hi vaig dedicar vaig adonar-me que la majoria havia caigut pel camí, que efectivament hi ha un sostre de vidre. El món agrari és molt masculí, perquè tradicionalment ha passat de generació a generació per part dels homes. En el meu cas, som tot filles i netes, de manera que no hi havia gaire a triar. A més, jo vinc d'una petita família viticultora i vaig poder agafar el negoci familiar. Em vaig adonar que no tothom té aquesta sort i que és difícil començar de zero.
 

Foto: Maria Alzamora


 
Una de les coses que vas fer és fer tota la vinya en ecològic. Per què?

Per cuidar els sòls. No era màrqueting, de fet ho vaig estar fent durant molts anys i no ho posava a les etiquetes. Sempre m'ha obsessionat la terra.
 
Aquesta connexió amb el territori va ser immediata?

Un cop superada la fase del glamour, sí. Al final el que m'ha fet quedar és aquesta connexió, veure i viure la natura. Cuidar-la és un privilegi.
 
I amb la crisi climàtica probablement també una font de maldecaps.

Sobretot de tristor. La pagesia en general tenim una tristor profunda, molt arrelada, que no té a veure amb un tema econòmic. No és perquè si mor la vinya s'enfosarà el negoci. És més profund. Un forat molt negre. Portem tres anys sense pluja i si no plou es poden morir els ceps i la mort provoca tristor. Crec, però, que qui no està a primera línia, qui no ho veu, no ho sent igual.
 
Una manera de fer front a la situació és la recerca de varietats que s'adaptin al canvi climàtic. Com treballeu?

Hem fet un treball molt profund amb vinyes velles amb Dylan Grigg, un dels grans experts mundials. Les hem estudiat i reproduït per poder fer vins i vinyes noves, més resilients al canvi climàtic, que es puguin adaptar a l'entorn. És una part essencial de la nostra feina. 
 
A Espelt Viticultors teniu diferents línies de vins. Des d'alguns més accessibles a d'altres marcadament mediterranis i una línia de vins singulars, com La Vella, fet amb carinyena blanca de l'Empordà, o el Lledoner Roig, amb raïm que creix escampat entre vinyes velles de carinyena. Com treballeu aquests vins més experimentals?

Bàsicament de dues maneres. Quan vam fer Les Elies, per exemple, va ser una feina conjunta i, d'alguna manera, intel·lectual. La idea va sorgir quan ens vam adonar que mai no havíem fet un bon vi de lledoner negre empordanès i el vam anar a buscar. Vam mirar quines eren les millors finques i vam dissenyar el millor camí perquè el raïm brillés. En altres casos, aquesta feina planificada, amb objectius, no funciona.
 
Per què?

És com si el vi et triés a tu. Simplement hi ha llocs que vibren de manera diferent i no permeten la racionalització. T'has de deixar fluir i sentir. Això no vol dir que el teu cap no estigui treballant, però l'has de deixar el segon pla.
 
Amb quin vi us ha passat?

Amb Cala Rostella, sens dubte, un lledoner negre que fementa amb el raïm sencer. Vam descobrir que d'una altra manera no funcionava. Per fer vi has d'estar sempre en actitud d'escolta.
 
De fet, tens un vincle especial amb aquest vi. Per què?

Primer pel lledoner negre, que és una varietat molt pròpia, que aguanta molt bé la tramontana. A més, són les vinyes que van aturar l'incendi del 2020. Les vam plantar en unes parets de terra seca a Mas Marés, la nostra finca del Cap de Creus, un lloc on sempre em sento bé, on tinc un lligam més intens de connexió amb la terra, on em sento més jo.
 
Si et perds, que et busquin al Cap de Creus?

I tant! De fet estem treballant plegats amb el Parc Natural i Bombers en un projecte per aturar els incendis i millorar la biodiversitat. Això m'ha canviat la vida. Fer vi està bé, però si té el valor afegit de cuidar la terra i la vida, quan arriba dilluns tens més ganes d'anar a treballar.
 
Amb el suport de 
 

 
 
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.