Dones celleristes: la revolució vinícola del territori

Manel i Núria Avinyó de Clos Lentiscus, al Parc Natural del Garraf
Manel i Núria Avinyó de Clos Lentiscus, al Parc Natural del Garraf

Núria Avinyó: “L’únic que fem és exaltar la bellesa natural que hi ha als vins”

Clos Lentiscus fa vins naturals que respiren natura i equilibri situant al món el Parc Natural del Garraf

Núria Bigorra: “El futur de la vinya serà al Pallars? No ho sé. Només sé que hi ha petits cellers amb molta ànima que estem treballant fort”

| 12/04/2024 a les 07:45h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, dones, cellers, Clos Lentiscus
Té caràcter, actitud i ganes i una capacitat comunicativa que la fa especial i especialment interessant. Professa una admiració infinita al pare. Núria Avinyó parla d’ell com a mestre, artesà i curador. “Un científic boig, però molt racional i creatiu”, matisa. Té sort de compartir ofici amb ell i moltes converses sobre vida i filosofia; no desaprofita cap moment per escoltar-lo. Conversem a recer de la marinada que bufa el dilluns de Pasqua, entre glicines i abelles negres que la pol·linitzen, a Sant Pere de Ribes. Silenci i quietud a Can Ramon, una finca harmònica de 20 hectàrees inserida al Parc Natural del Garraf on des de l’any 2000 s’hi fa vi natural sota el segell de Clos Lentiscus. Manel Avinyó en va ser l’impulsor. Avui és a l’oficina i respecta generosament el diàleg amb la filla. Quan se suma a la conversa, ella atura el seu parlar indòmit i generós. I senzillament escolta. “Aquí l’únic que fem és exaltar la bellesa natural que hi ha als vins”. Núria Avinyó demostra humilitat i un vincle allargassat amb el paisatge amb aquestes paraules. 
 

Núria Avinyó


Des de petita hi ha estat connectada. “La fulla de llentiscle del nostre logotip la vaig dibuixar quan tenia 5 anys, també la porto tatuada”, comenta a l’inici. I afegeix: “Can Ramon ha estat el meu univers. De petita jugava a fer vi”. Li agrada d’una manera boja l’ofici i per això dirà que oblida estar treballant. “És com un joc”, insisteix. Ha estudiat Relacions Públiques i Publicitat, li hauria agradat també aprendre Història de l’Art, però en tot el seu itinerari acadèmic, sempre ha festejat amb el vi. “Vinc d’una família amb molta sensibilitat, de donar valor a les coses petites, a l’art”, revela. I per això des de sempre, el vi la defineix i la travessa: “Als 16 anys vaig fer el treball de recerca creant tres vins monovarietals, de muscat d’alexandria, cartoixà i parellada, usant les damajoanes que sempre m’havien fascinat; més tard vaig descobrir que és un recipient que evita l’oxidació. Part del treball també era la seva comercialització”.

Relaciona aquest moment d’aprenentatge i d’inquietud amb un primer despertar vital; diu que ara, als 24, en viu un altre. Està en pau amb ella mateixa i les vinyes que habita. Acull agraïda l’herència del pare. Comença a sumar a tot allò après conscientment i inconscient a casa, nous enfocs enològics a través d’un màster de viticultura que la connecta amb el món del vi més clàssic, però també amb professores referents com Montse Nadal i Assumpta Mateos. Té una curiositat infinita i agraeix obrir els ulls cada dia entre puputs, pit-rojos i papallones. “La connexió amb la natura t’ajuda a relativitzar moltes coses. La meva generació l’ha perdut”, afirma. “A Clos Lentiscus fem vins de terroir amb varietats autòctones com el sumoll i la Malvasia de Sitges... Elaborem vi natural, bevible, bo i amb vida, i amb capacitat per envellir”, remarca. Treballen seguint el calendari de pagès, amb pràctiques de viticultura biodinàmiques. Cuiden i crien abelles i fan servir la mel en el procés d’elaboració del vi. Formen part del grup selecte de la Renaissance des Apellations.  
 

“El meu pare m’ha donat veu, em deixa equivocar-me perquè ho entenem com un aprenentatge, em deixa espai i em dona llibertat. Sóc conscient que no és habitual que això passi. M’ensenya a liderar i em dona lliçons de feminisme. Anem de la mà i sento que creu amb mi”, explica Núria Avinyó. Ella s’implica en tots els processos, s’embruta les mans al camp però també fa servir el seu domini precís dels idiomes per entendre’s millor a les fires internacionals, aproximant-se al caràcter cultural de cada persona: “Sóc conscient que he de saber fer de tot, de la mateixa manera que he de saber delegar en altres persones de l’equip perquè tinguin una raó per estar aquí amb nosaltres, a Clos Lentiscus.

Parlar anglès, italià i francès fa que la connexió amb els mercats estrangers sigui més gran; els idiomes serveixen per apropar-se”. Parla i molt, però dona valor i sentit a cada paraula. Acompanya els mots amb gestos compromesos i coherents que demostren que la conversa és sincera. Hi ha veritat i bellesa en la seva manera de sentir el vi. Li fascina viatjar, parla amb entusiasme d’una estada recent al Japó o de l’any que va viure a París, des d’on va connectar-se amb grans productors de vi. Valora sempre el retorn a casa. És més, el necessita. “M’agrada veure com a través del vi saben situar al mapa Sant Pere de Ribes i que coneixen les varietats del Massís del Garraf. Tot aixiò és gràcies a la feina que ha fet el meu pare en els últims 20 anys arreu del món. Ara ens cal fer el mateix exercici amb les persones que viuen aquí al voltant. Hem de fer pedagogia en els nostres cercles més íntims”, reconeix mentre pensa propostes d’enoturisme atractives a Clos Lentiscus. La passió i el rigor els  contagia a través del seu canal d’Instagram: “Faig vídeos de forma espontània, crec que hem d’explicar que formem part d’una història vitivinícola que ve de lluny i d’un escenari molt especial com el Garraf”.  

“L’esforç i la persistència són determinants; sempre he pensat que superen el talent”, diu Núria Avinyó. Sent que això també li ha transferit el pare i està molt agraïda d’ocupar el lloc que li han guardat. “A mesura que aprenc, sóc capaç de prendre decisions més sòlides en el projecte enològic”, comenta amb convenciment. Va començar a fer vins, els Núria, com a hobby, sempre sota la supervisió del pare, però en els últims anys ha hagut d’entrenar-se en la dinàmica de treballar-hi colze a colze i reconeix que hi ha tot un treball de fons a fer, de gestió emocional, perquè l’engranatge funcioni. Creu que ho estan fent bé. Tenen caràcters semblants i viuen el vi i el món complex que l’envolta, amb intensitat. “Per això necessito moments d’ermitana”, assegura. “L’únic que sempre m’ha exigit el pare és tenir criteri”, diu Núria Avinyó. I això ha estat determinant per al seu creixement, per prendre decisions i per avançar. “El pare està aterrant i jo enlairant-me, som en un vol compartit i això és meravellós”, resumirà.
 

A ambdós els honora el llegat familiar i Núria Avinyó insisteix en què son curadors d’un oasi on les matriarques com la tieta Núria – la seva segona mare – o la besàvia Antoñica han estat decisives: “Han estat dones fortes, les admiro i m’il·luminen”. Cuiden un ecosistema i fan vi honest: “Estem en aquest punt de la vida que volem fer vins fàcils de beure i que es puguin gaudir i digerir bé, que siguin un complement a la dieta mediterrània, com el porró havia estat sempre a taula”, explica amb claredat.  Li agraden els vins de Laureano Serres i de Partida Creus. “Amb ells formem una gran família, ens cuidem”. Tenen una mateixa mirada del món i es troben per covar-la i eixamplar-la. “La natura té un caos organitzat, demana paciència. La terra ens dona de menjar, però s’ha perdut la curiositat per tot el que ens regala”, solta en un moment de la conversa. Hi ha profunditat i també anarquia en les seves respostes: “Hem de tenir autoestima d’allò que som, defensar la identitat. La globalització ens ha fet molt de mal”. 
 


A Clos Lentiscus els vins respiren natura i equilibri. Experimenten més enllà de les modes, de les tendències i dels dogmes: “Tenim terracota, acer, tancs de fibra... Juguem amb tot això i creem. Exaltem la bellesa natural que hi ha als vins, res més”. Fan els vins que els agraden i els agraden els vins que els remouen a nivell emocional. A nivell gustatiu, busquen textures fines i precises per a un diàleg gastronòmic.  “Al meu pare li agraden vins més punks que a mi, però en general, el que compartim és un gust pels vins amb ànima, on llegeixes la persona i el paisatge”. No accepta la demonització del surí al vi i creu que cal fer-ne pedagogia. Diu, no obstant, que en el moviment del vi natural “s’esperen vins més precisos d’ara en endavant i no com fa un temps quan tot era vàlid”. “A la gent jove li agrada provar i conèixer vins. És com la música. Atrevir-se amb coses diferents i educar el paladar”. “Tenim fascinació per envellir els vins, és una manera de donar valor a la feina dels avantpassats”, reitera.

I no vol acabar l’entrevista sense tocar un tema que l’afecta: “Vull dir que la imatge no ha de ser mai un qüestionament per a la professionalitat d’algú. Com a dona jove m’he sentit qüestionada en alguna ocasió. I he sentit que ho has de demostrar tot el doble. Per ser filla de, per ser dona, per ser jove... Cal desdemonitzar també la feminitat. Podem ser de mil maneres diferents i totes vàlides. I no tenir por a ser vulnerables: la teva sensibilitat és un súper poder”. Núria Avinyó treballa l’autocura i la transfereix al vi de Clos Lentiscus. Desborda passió i energia, li va l’acció però també es nodreix de calma. Que Dua Lipa la recomani no és casual i l’enorgulleix perquè posa al centre Catalunya i un estil de fer vi. I és un homenatge a la feina d’anys, a vegades incompresa, iniciada pel pare. Avui, tots dos poden dir-se això que brama l’artista britànica: “We created something phenomenal. Don't you agree?”. 
 
 
Amb el suport de 
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.