DONES CELLERISTES: LA REVOLUCIÓ VINÍCOLA DEL TERRITORI

Marta Pedra, de Vins de Pedra
Marta Pedra, de Vins de Pedra

Vins de Pedra, vins de la Conca de Barberà des d’una torre medieval

Dirigida per la jove enòloga Marta Pedra, aquesta petita bodega s’ha especialitat en vins monovarietals i en el trepat, varietat autòctona de la zona

Sara Jové: "La Vinya dels artistes és un projecte d'empoderament de territori a través de l'art"

| 19/04/2024 a les 07:30h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, cellers, Vins de Pedra
El paisatge medieval de Montblanc atrapa el visitant. A la fortificada vil·la hi han coses que semblen detingudes a l’edat mitjana. Diuen que va ser entre aquestes muralles on Sant Jordi va matar el drac. I és pujant els set pisos d’una de les seves torres quan es pot atalaiar potser el punt just, mentre ens emmirallem amb el paisatge de la serra de Prades i la Conca de Barberà. És l’alçada justa d’un projecte personal que va retornar a l’enòloga Marta Pedra a la seva terra i als seus orígens vitivinícoles montblanquins: “Saps? Quan li buscàvem un nom al celler, el meu cognom tenia tanta, tanta força que no hi havia sentit en posar-ne cap altre nom?”, recorda. Així va néixer, curt i ras: Vins de Pedra. Per acabar-ho d’adobar, s’instal·là allà mateix a la mateixa muralla de la vila ducal.

Dels territoris d’ultramar cap a Montblanc



Però, comencen pel principi. La Vinyeta va ser el primer projecte enològic de Marta Pedra, aquí, junt amb la seva parella, Josep Serra. Un celler empordanès ara ja consolidat on van apostar per les garnatxes i carinyenes de vinyes velles. Un projecte en simbiosi amb la ramaderia i l’agricultura circular que van fer créixer fins a trobar la franja on se sentien còmodes sense deixar de treballar-hi sobre el terreny. 
 

Deu anys més tard d’aquell caminar, aquesta jove enòloga va girar el cap a l’altre costat del país, tot buscant la seva infantesa i l’empenta del negoci de destil·lats familiar amb què el seu rebesavi havia fundat un prolífic negoci: “Elaborava aiguardents i exportaven a l’Argentina. En anys de fil·loxera, aquells contactes a ultramar els salvaren perquè vam poder importar cap aquí fins que va arribar la Guerra Civil i es van tancar els ports –recorda-. Eren gent molt emprenedora”. Un negoci que els seus pares van abandonar, tot i conservar-ne les vinyes on la Marta va créixer com a nena i adolescent. Com una “gota malaia” aquelles experiències al camp la van marcar: “Vaig viure l’entorn de com es tiraven endavant les plantacions. Aquella il·lusió i estima per la terra em va fer tenir molt clar que volia fer enginyeria agrònoma per elaborar vins a casa, tot i tenir un futur mig programat per seguir l’estela de metges de la meva família”. 

Parellada i Trepat, en el camí cap a Prenafeta



Ara Vins de Pedra són 24 hectàrees treballades amb principis d’agricultura regenerativa –com ara la plantació de plantes de mostassa per retenir la humitat a la terra i dotar-la de més matèria orgànica- que es troben al Coll de la Noguera, al camí que va cap a Prenafeta. I –“per ara”- no totes són per fer les 20.000 ampolles que la Marta pot tirar endavant cada any amb Vins de Pedra. 
 

“La primera verema va ser molt familiar i no va ser una anyada fàcil a la Conca de Barberà”, rememora. La van estrenar amb els seus 2 vins més icònics: La Musa (selecció dels vins més potents i estructurats, Cabernet Sauvignon i Merlot, amb una criança d’un any) i L’Orni (vi blanc elaborat amb Chardonnay i Parellada amb una retirada de criança)”. Una arrencada estel·lar on va ajudar un etiquetatge ben curiós obra del seu tiet i padrí, l’artista Víctor Pedra. “Els primers anys li portava cada any un material diferent perquè em pintes la musa, la dona empoderada i nua present a la seva pintura, l’ocell i el cavall. L’últim any li vaig portar uns llençols i la textura va quedar tan xula, que els dissenys es van quedar”.

Vins de Pedra i d’art



El projecte ha seguit un creixement orgànic que li permet “gaudir amb tranquil·litat” i connectar-se amb dues de les varietats autòctones d’excel·lència  a la Conca de Barberà: la Parellada i el Trepat. S’ha anat especialitzant amb monovarietals, de varietats tradicionals, pures perquè “és com millor s’expressen els terrenys i els territoris”. “Sobretot, el trepat permet fer vins actuals, de poc color, frescos amb capacitat d’alcohol moderada; són varietats fortes, gens testimonials que ens permeten treballar amb absència de tanins”. I, any rere any, van ampliant el portfoli . A la col·lecció Pedra s’hi va sumar, el Trempat, que és un 100% trepat, i el Blanc i Negre de Folls, els vins més fresquets del celler. 

“A la Conca ha tingut una revifada molt forta de la mà dels trepats, una bona estratègia amb una varietat insígnia de versatilitat mot potent; avui dia ens permet fer grans negres, rosats molt interessants, caves i vins blancs fantàstics -assenyala-. Fins i tot, tinc a la torre damajoanes de vidre a la façana i al terrat per portar els trepats l'extrem, buscant  l’oxidació, com el vi ranci català, però amb més finesa. Al final, és una varietat que t’arriba a tot i que està en els nous temps. Tot i ser una varietat vella és molt moderna”. 

Picant pedra des de la muralla medieval de Montblanc



D’aquest trepat pot fer-se un tastet quan es visita la torre que allotja intramurs l’essència d’aquesta petita bodega. I es pot fer mentre s’admiren  algunes de les obres d’art familiars que han quedat exposades en aquesta casa vertical restaurada. I sentir també, de pas, la força d’aquestes construccions medievals fent-se una idea de com s’hi vivia, un cop es va superar la seva funció defensiva. La rehabilitació està feta amb molta consciència, amb materials nobles com l’alabastre i vidre de Vimbodí, molt locals.
 


Moltes d’aquelles cases adossades a la muralla van quedar afectades i enderrocades. Va ser el cas de vella destil·leria del rebesavi de la Marta, situada just davant d’on ara ens trobem. Entrant per Montblanc, passada la Cooperativa, encara n’ha quedat una única en peu, al mig. “Era la casa familiar. Entre ella i la muralla va haver-hi la fàbrica de destil·lats”. Els cups que formaven part són els únics testimonis. Ara fa 5 anys la Marta va poder recuperar-hi la propietat. A còpia d’anar preguntant, ha descobert una part d’aquesta història familiar que no coneixia, com ara, que l’escut familiar amb una àncora que representa els ultramars i les botes de vi encara llueix damunt dels portals de fusta d’aquesta casa. “Lluito per mantenir-la en peu. És de les poques cases del segle XIX amb caire industrial de quan s’inicia el modernisme a Barcelona, amb habitacions en alcova i plantes en circumferència encara en peu”, ressegueix. Espera recuperar els baixos i poder aportar la part més romàntica de l’elaboració dels vins, com una porta d’entrada a la fabricació tradicional i, potser  recuperar algun destil·lat com els feia el seu rebesavi. “Seria la meva il·lusió”. 
 
Amb el suport de 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.