Subzones vitícoles catalanes, grans tresors per a descobrir

La sostenibilitat és un dels valors fundacionals i una de les prioritats de Castell d’Encús, a Talarn.
La sostenibilitat és un dels valors fundacionals i una de les prioritats de Castell d’Encús, a Talarn. | Blue Collectors 2019

El Pallars: vins d’alta muntanya compromesos amb l’ecologia i el patrimoni

Seguim a la denominació d'origen Costers del Segre però pugem cap als Pirineus, concretament als Pallars, els Jussà i el Sobirà

Descobrint la singularitat vinícola de la subzona de ponent Valls del Riu Corb

| 25/04/2024 a les 07:00h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, cellers, subzones, Pallars
Seguim a la província de Lleida. Aquesta vegada ens endinsem al Pallars, el Sobirà o superior, a la seva part septentrional; i el Jussà, inferior, que abraça la seva part més meridional. Ens trobem en una subzona reconeguda per la DO Costers del Segre de relleus abruptes, de riquesa geològica i paisatges traçats per l’agricultura, la viticultura i la ramaderia.

El paisatge ha esdevingut avui un valor a preservar i alhora un recurs de la base econòmica de la comarca, el turisme. Recorrem diferents municipis que formen part del Pallars en clau de vi per descobrir-hi una majoria de cellers familiars, amb ments inquietes que lideren i cors amatents; compromesos amb l’entorn en el seu sentit més estricte.

“El Pallars Sobirà és una zona on tradicionalment els seus habitants s'han dedicat a l'agricultura, però amb el pas dels anys, la duresa del sector i les migracions a les ciutats, s’ha anat perdent aquesta activitat. Ara, el nostre repte, és reinventar aquest sector i adaptar-lo a les noves necessitats, però sempre des del respecte per la terra. Per nosaltres respectar, mantenir i conservar la natura, més enllà d’una obligació, és un compromís social; i amb els nostres vins volem transmetre la nostra passió per aquest territori. Aquesta és la nostra premissa en tot el cicle del vi, des del cultiu de la vinya fins que l’ampolla arriba a mans del nostre client. A més, creiem fermament en els valors i potencial del nostre territori i com a joves emprenedors estem compromesos a contribuir en la seva dinamització”. Així de clara i segura ens introdueix al seu territori la Ingrid Sebastià, de Cota 730. Ella i el seu germà Sergi estan al capdavant d’aquest celler amb vinyes pròpies a Rialp, al mig del Pirineu de Lleida, a una altitud de 730 metres com el nom del celler i la marca refereix.

“El Pallars Sobirà està emergint com a nova zona vitivinícola. El Jussà ja havia estat una zona amb molt de potencial vitivinícola pre fil·loxera, però el Sobirà no. El clima de muntanya no era el més idoni per al cultiu de la vinya (tot i que algun cep si que es conreava aquí dalt, ja que algunes finques porten el nom de "la vinya", "vinyeta"....), però actualment, l'escalfament global està aportant unes noves condicions climatològiques que fan que la vinya es pugui adaptar i créixer amb relativa normalitat”, indica Ingrid Sebastià.

I es mostra optimista, amb un discurs compromès i representatiu de tots els elaboradors de la zona. “Tot i les dificultats, cada cop hi ha més gent que s'anima a plantar, ja sigui per consum propi o per a la venda, i la veritat és que personalment, ho veig com una sortida de futur per aquestes comarques. Les oportunitats professionals aquí són escasses i la majoria estan encarades al turisme. Per tant veig la viticultura com una manera de rescatar l'agricultura que està passant per un mal moment, i de donar a conèixer aquesta zona per un altre sector que pot aportar molts beneficis a diferents nivells”.
 

Vinyes del celler Batlliu de Sort



A prop de Rialp trobem Batlliu de Sort. “Es tracta d’un projecte inclusiu on es cerca el creixement comarcal des de l’enfocament i la sostenibilitat del territori; generant una nova oportunitat de viure a casa nostra al costat de la natura. Al Celler fem vins que sorgeixen d’un cultiu respectuós, buscant sempre l’equilibri amb la natura i l’entorn (vins amb poca intervenció). Creiem en casa nostra i en els productes que ens dona”, ens presenta Josep Rabasa, cara visible del celler i un dels quatre amics i socis fundadors del celler Batlliu de Sort, en un entorn privilegiat al municipi d’Olt. La visita al celler permet gaudir d’unes espectaculars vistes de la vall de Sort i el Batlliu. El nom del seu celler i de la marca també refereix a la ubicació de les seves vinyes, als costers del batlliu de Sort, “antics prats de pastura reconvertits en vinyers dos-cents anys després de la desaparició de la vinya a la zona. Rodejats de boscos de roures, turons i lledoners, i en l’àrea d’influència del Parc Nacional de l’Estany de Sant Maurici”.

Precisament, apunta Josep Rabasa, “la diferència envers altres territoris és la nostra ubicació. Una ubicació d’alta muntanya al cor del Parc Nacional i envoltats del Parc Natural de l’alt Pirineu. Aquest entorn, com a habitants de la zona, fa que siguem el màxim de respectuosos amb l’entorn”.

La influència orogràfica de l’entorn és clarament muntanyosa però no comporta un clima pur de muntanya, sinó continental i pirinenc; amb hiverns freds, primavera i tardor temperats i estius calorosos. “El Pirineu es caracteritza per tenir una orografia molt complexa, en pocs quilòmetres podem passar de 700 a 1400 m sobre el nivell del mar. En una àrea relativament petita trobem valls, muntanyes, zones obagues i zones molt solejades; diferents sòls, zones molt ventades per les canals que formen les muntanyes... De vegades, a l'estiu a Rialp pedrega, i, a Sort (que només està a 3 km), fa sol. Tot això fa que les condicions en les que creix la vinya siguin diferents, tot i la proximitat. I al final acabem trobant diversos micro-climes en una àrea relativament petita, que s'acaben expressant en petits matisos en els vins resultants, el qual ens enriqueix com a territori”, segueix la Ingrid Sebastià.
 

Sílvia Roca va prendre el relleu generacional del pare, Miquel Roca, el 2015


Amplia Ingrid Sebastià: “Els vins que s'estan produint en aquesta zona, els vins de muntanya, són vins frescos, minerals i amb acidesa, vins molt aromàtics que reflecteixen l'essència del territori i l'esforç que suposa conrear en aquesta zona. Habitualment són terrenys amb pendents de difícil accés amb maquinària, sòls poc fèrtils i dificultats climàtiques com les gelades de primavera o les pedregades d'estiu, a part de la fauna salvatge que ens obliga a vallar les vinyes, i tot i això les pèrdues de raïm abans de la verema són importants. El que caracteritza aquestes zones també és la diferència tèrmica entre el dia i la nit, en època de maduració del raïm, podem tenir dies d'agost que arribem a 38 ºC i a la nit baixem a 15ºC, el que ralentiza la maduració del raïm i li permet fixar els aromes.”

“El territori Pallars dins la zona de la DO, és més fresca i més salvatge”, apunta Josep Rabasa. “No tenim preceptes per complir. Això ens permet fer uns vins d’acord amb les nostres creences i sense lligams. La zona Pallars elabora vins frescs i més delicats. I estar al nord ens dona aquestes qualitats”.

Al Pallars trobem diversitat de sòls: des de pissarra, més en el Sobirà, com és el cas del celler Cota 730, fins a sòls més argilosos a la zona del Pallars Jussà. A Solana Roivert, a Figerola d’Orcau, per exemple, tenen vinyes pròpies a Salàs de Pallars també en altituds entre els 600 i 700 metres i en sòl de textura argilosa, còdol i roca mare calcària. I a Fígols, a la Conca de Tremp, les vinyes del Celler Vinyer, que la família Carmona Bardiella va recuperar el 2002, estan plantades en sòls de sediments i canvis litològics, amb presència de nombrosos fòssils, turriteles i numulites.

Una riquesa geològica que el Celler Vilacorona -“el més antic del Pallars”, ens hi han referit- valoritza en les etiquetes dels seus vins. “El nostre lema ‘Entre rocs i ceps’, present en totes les nostres etiquetes, vol posar en relleu la importància geològica del terreny (terrer) on creixen el nostres ceps”. L’any 1993, Enric Vila, enòleg i propietari de Vila Corona, va ser un dels primers al Pallars en tornar a potenciar el negoci del vi, tornant a plantar vinya. “A casa nostra hem treballat el vi i la vinya des de fa vint generacions, almenys fins al 1750", explica.

“Al Pallars i altres indrets del Pirineu hi trobem la formació Tremp, o Garumnià, resultat de la formació dels Pirineus, que s’identifica principalment per les argiles vermelles, amb molt de ferro, que li donen el color vermellós, granat o rosa fosc, que caracteritza molts terrenys del Pallars. És únicament en el Pallars on es dona el conreu de la vinya en aquestes terres vermelloses del garumnià, constituint un terrer específic i únic pels nostres ceps”.
I el celler Sauvella, a Orcau, trasllada la riquesa geològica en l’enoturisme. Col·laboren amb l’empresa local Eureka que ofereix activitats geoturístiques per conèixer la comarca del Pallars Jussà a través de la geologia i la paleontologia oferint una visió única i força desconeguda de la seva naturalesa i paisatge.
 

Els germans Ingrid i Sergi Sebastià lideren Cota 730 a Rialp


Molt implicats en iniciatives locals, col·laboren també amb el geoparc Orígens per protegir el patrimoni geològic de manera sostenible. “El parc d'Orígens mostra una geologia d'importància internacional, en un registre de roques que s'estén durant els darrers 550 milions d'anys. En aquest àmbit, el nostre celler té un paper important en la difusió d'aquest ric patrimoni en els nostres recorreguts i també ofereix la gastronomia local”.
Orografia i geologia, clima i canvi climàtic propicien varietats de raïm de zones freds i de cicle curt. Així, una majoria de cellers conreen varietats com Riesling, Pinot Noir, Gewürztraminer o Sauvignon Blanc. Varietats, per altra banda, adaptades a la influència del canvi climàtic a la zona.

A 900 metres d’alçada i també en ecològic, a Batlliu de Sort conreen principalment Pinot Noir, Riesling i Viognier, plantades sobre sòls calcaris i pissarrosos. Varietats que donen “vins frescos, lleugers, i amb molta muntanya”, defineix el Josep Rabasa. Ja que “en els vins de muntanya es busca proporcionar sensacions que emocionin mantenint la personalitat de muntanya”.

La Garnatxa també pren protagonisme al costat de la Macabeu. “També hem apostat per varietats de zones més càlides, com la garnatxa, amb l'esperança que s'adaptin bé a les condicions de muntanya i de moment així està sent”, explica la Ingrid Sebastià, que també treballen el Marselan.

“De varietats realment autòctones d'aquí no n'hi ha massa constància, fa anys que es van fer diversos estudis i la que sé que es va trobar al Prepirineu és la Pirene i es cultiva experimentalment. També es va trobar Trobat però és de la Noguera, i desprès més cap al Pirineu es va trobar per exemple la Pirineus 23 i alguna variant més”, ens explica l’enòloga Sílvia Roca, del Celler Miquel Roca, a la població de Sant Cristòfol de la Vall, al Pallars Jussà. Aquest celler es troba en un enclavament únic a la Vall de Barcedana, als peus de la Serra del Montsec a quinze minuts de l’embassament de Terradets.
 

Vinyes del celler Solana Roivert


Alguns cellers com el mateix Miquel Roca o Solana Roivert treballen la Brocada, el nom pallarès de la varietat Trepat. “Donàvem per fet que era autòctona de la comarca ja que abans estava molt estesa a la zona, però fa pocs anys i a través d'un anàlisi genètic es va descobrir que no era així. Actualment tenim vinya de Brocada de trenta-sis anys, i també vinya jove, i està molt ben adaptada. Es va abandonar força el seu cultiu perquè al segle passat, a l'haver-hi una pluviometria més elevada i ser una varietat molt productiva, els vins finals tenien una molt baixa graduació alcohòlica. La gent que en tenia i que produïa el seu propi vi, la van acabar substituint per altres varietats. A dia d'avui els vins de Brocada són força més concentrats que llavors. És una llàstima perquè avui no es treballa a nivell de cellers de la comarca”, ens explica la Sílvia Roca.

Tant la Sílvia Roca, com l’Eva Carmona del Celler El Vinyer; els germans Sebastià de Cota 730 o la Núria Bigorra de Terrer de Pallars abanderen una nova generació compromesa i decidida a potenciar el territori des de la viticultura del respecte. Un territori que s’interpreta en “vins de paisatge” en paraules de la Núria Bigorra. Així, la Sílvia Roca: “El meu objectiu des del començament ha estat elaborar uns vins que reflecteixin el caràcter de la varietat i de la zona, intentant intervenir el mínim tant en el treball de la vinya, com en la seva elaboració. El resultat són uns vins sincers i intensos aromàticament, però alhora subtils i frescos. El microclima de la nostra vall ens permet aconseguir maduracions més lentes i amb una bona acidesa, que fa que el vi a part de ser complex, tingui una vida molt llarga a l'ampolla”.
 
 
 
Amb el suport de 
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.