DONES CELLERISTES: LA REVOLUCIÓ VINÍCOLA DEL TERRITORI

Núria Altés, del celler Herència Altés de la Terra Alta
Núria Altés, del celler Herència Altés de la Terra Alta

Núria Altés: “Perquè som petits, a la Terra Alta ens agredeixen més que a altres territoris”

Núria Altés dirigeix un celler que actualment elabora 350.000 ampolles

Núria Bigorra: “El futur de la vinya serà al Pallars? No ho sé. Només sé que hi ha petits cellers amb molta ànima que estem treballant fort”

| 26/04/2024 a les 08:22h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, cellers, Herència Altés, Núria Altés
La vida de Núria Altés ha estat sempre lligada al món del vi i a la comarca de la Terra Alta. Aquest territori amb només 11.000 habitants, sovint desconegut per la majoria i eclipsat per altres denominacions d’origen properes, té una idiosincràsia particular. Marcada d’una banda per la Batalla de l’Ebre ­–“una ferida que no es va poder sanar i s’ha enquistat”– i d’una altra per la implantació en les darreres dècades de nombrosos parcs eòlics (acull el 25% de la producció a Catalunya), la Terra Alta és una comarca molt vinculada a la història recent. Una terra on el passat no s’oblida ­–entre altres coses, perquè a molts llocs encara hi trobem granades, bales i altres vestigis de la guerra–. Tampoc a l’hora de fer vins.
 
Nascuda a Batea en una família de viticultors, Altés es va formar com a tècnica agrícola i va començar a treballar a la Cooperativa Local de Batea. Va ser de casualitat que, en una fira a Londres, un jove anglès de mare espanyola anomenat Rafael de Haan va tastar un dels vins de la cooperativa i aquí va començar tot. Es va enamorar primer del vi i, quan la va conèixer poc després, també de la seva artífex.  
 

Així va començar el projecte Herència Altés, un celler que va néixer el 2009 de la ma “d’una persona del territori com jo, coneixedora de la idiosincràsia però amb la mirada contaminada, i de l’aportació del Rafa, que és la varietat forània, la mirada sense prejudici, l’aire fresc”, explica la Núria. A banda, “ell és molt terrenal i jo tremendament espiritual, o sigui que som el tàndem perfecte”.
 
El celler produeix actualment 350.000 ampolles, malgrat que tenen unes quantes produccions petites, com ara les 1.000 de La Pilosa o les 2.500 de La Xalamera. És un bon exemple del tarannà de les noves generacions que treballen per posar al mapa vitivinícola els vins d’un territori eminentment pagès, on la vida gira al voltant de la vinya. Dels 20 cellers que hi havia el 2008, ara en són 66, molts d’ells comandats per viticultors joves, sovint terceres i quartes generacions com la Núria, que lideren projectes innovadors, amb vins de poca intervenció, ecològics o biodinàmics, però que mai no deixen de mirar a l’herència rebuda d’avis i besavis.
 
Entre els èxits d’Herència Altés es troba La Serra blanc, un Vi de Finca Qualificada que ha estat el primer monovarietal de Garnatxa Blanca en aconseguir aquest distintiu. Què ha suposat per a vosaltres?
És un vi molt especial, també perquè ens ajuda a posicionar la Garnatxa Blanca en l’imaginari col·lectiu com una varietat de la Terra Alta. Aquest hauria de ser el repte de la comarca, però malauradament estem encara lluny d’aconseguir-ho.
 
També heu recuperat la tradició de fer vins brisats.
De fet, si parlem de vins especials La Serra ho és, però jo parlaria del Trementinaire precisament perquè és un vi brisat. Hem recuperat una tècnica ancestral de la Terra Alta i és que aquí els vins sempre s’han brisat. Era un tema pragmàtic, no de modes. Per això vam crear el Trementinaire pensant en un vi com els d’abans i li vam posar el nom de les dones sàvies de la muntanya, amb l’objectiu de posar en valor el coneixement del medi de la dona.
 

 
Una de les primeres coses que vas fer quan vas fer-te càrrec de les vinyes familiars va ser iniciar la transició ecològica. Per què?
Faig ecològic perquè vull preservar la manera d’entendre la viticultura dels nostres ancestres. Per això preservem els marges de pedra seca, plantem en secà i intentem elaborar els vins de manera respectuosa: fem server fermentació espontània, no colem cap dipòsit... Amb els nostres vins jo mateixa he fet una transformació personal paral·lela que em porta a plantejar-me iniciar un projecte biodinàmic.
 
La sostenibilitat també és un pilar d’Herència Altés.
Una de les coses que hem fet per reduir la petjada de carboni és substituir l’ampolla de 600 g per una de 400 g. És un estalvi brutal. El celler funciona amb plaques solars i tenim un projecte mediambiental per preservar flora i fauna: hem plantat 14.000 plantes autòctones. També treballem amb el Catalan Butterfly Scheme per a la monitorització de les papallones i moltes altres coses.
 
En les darreres dècades has estat una activista contra la implantació de les eòliques des de l’Associació Terra Alta Viva. Per què?
Nosaltres no estem en contra de les eòliques. Entenem la necessitat de les energies renovables, malgrat que, com que no tenim recursos econòmics i socials per fer arribar el nostre discurs, hem perdut la batalla de l’storytelling contra aquells que diuen que som uns egoistes. Estem en contra de la barra lliure que obre les portes a grans oligopolis amb una implantació de molins mal planificada i desproporcionada. Si estic defensant que els meus vins reflecteixin el paisatge, què he de fer si me’l destrossen?
 

 Quines són les vostres reivindicacions?
La realitat és que s’ha triat la Terra Alta no perquè la qualitat de l’aire sigui millor, sinó perquè els sòls són barats. El que s’hauria de fer és aprofitar terrenys degradats per construir parcs eòlics i preservar les terres de cultiu.
 
Això afecta a la convivència?
Evidentment genera tensions entre veïns. Però com demanar a un pagès que renunciï a cobrar 20.000 euros l’any per la instal·lació d’un molí? La culpa no és seva, sinó del sistema pervers que ho permet. I això ho dic molt clar: la Terra Alta ja ha viscut una tragèdia sense precedents, no és just que ara vinguin els oligopolis i es trinxin tot el territori.
 
En aquest sentit, també ets activista per a la recuperació de la memoria històrica.
Cada any a l’abril fem una trobada en què es presenta un llibre vinculat a la Guerra Civil. Enguany ha estat El dia revolt de Julià Guillamon. Un noi de Batea va recitar poemes de José Antonio Labordeta i jo vaig cantar. Cada any ens visiten néts o nebots de brigadistes americans o irlandesos que continuen buscan respostes. Després es fa un sopar de germanor i l’endemà una ruta per les muntanyes on va tenir lloc la batalla.
 
Deu ser molt emotiu.
Molt. L’any passat va venir un senyor irlandès i va explicar que el seu pare havia estat a la Batalla de l’Ebre. En un moment donat es va aixecar i va dir “el meu pare mai no parlava de la batalla, però me la cantava”. I es va posar a cantar. Aquest període encara el tenim molt present: al meu avi el va denunciar un veí.
 
Has tingut dificultats per defensar els vins d’una D.O. menys coneguda que d’altres?
Moltes. Fa pocs anys no se’ns feia cas ni a Catalunya, havíem d’anar a exportació perquè no teníem més remei. Ara ja se’ns coneix a Catalunya, també tenim distribuïdors a Espanya i tenim molt bona acollida a països com Alemanya o els Estats Units, sempre disposats a tastar coses noves.
 

 
Amb el suport de 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.