DONES CELLERISTES: LA REVOLUCIÓ VINÍCOLA DEL TERRITORI

Meritxell Pallejà és una viticultora descendent de Cal Nita, el renom de la casa de l’àvia nascuda a Falset
Meritxell Pallejà és una viticultora descendent de Cal Nita, el renom de la casa de l’àvia nascuda a Falset

Meritxell Pallejà: «Álvaro Palacios em va dir 'has de ser valenta' i em va donar ales per volar»

Seguim amb la sèrie d'articles de dones celleristes com a protagonistes amb la Meritxell Pallejà, del celler homònim, a Gratallops (Priorat)

Núria Bigorra: “El futur de la vinya serà al Pallars? No ho sé. Només sé que hi ha petits cellers amb molta ànima que estem treballant fort”

| 03/05/2024 a les 05:28h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, cellers, Meritxell Pallejà
Parlo amb la viticultora i enòloga reusenca Meritxell Pallejà a les portes de La Fira del Vi de Falset, la Mostra i mercat dels vins de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat i la Denominació d’Origen Montsant: l’esdeveniment vinícola més important de la comarca que, en la seva 29a edició, mira de fomentar la venda entre els visitants a peu de certamen i més enllà ja que s’allarga durant tot el mes de maig perquè el visitant tingui més temps de conèixer millor la comarca i les seves propostes enoturístiques.
 
“Per conciliació, hi participem poc. On sí hi seré és al ‘Tast amb Dones’ que organitza, el matí de dissabte, l’elaboradora Anne Cannan des de Clos Figueras perquè son nosaltres mateixes les que expliquem el que fem al Priorat”, apunta. “Al celler només som dos: la meva parella, l’enòleg Josep Maria Jardí, i jo. I tenim dues dues filles: la Blanca, de 7 anys i l’Ona de 5. Ell treballava a Bodegas Mas Alta, a La Vilella Alta, fins que va néixer la petita i es va incorporar al projecte. Ens respectem i ens equilibrem, fem un bon tàndem”, afirma.
 

La família ha estat determinant en el trajecte vital d’aquesta emprenedora descendent de Cal Nita, el renom de la casa de l’àvia nascuda a Falset, i del fill de Cal Magran, avi a qui no van conèixer però que saben es dedicava al món del vi de l’època. “Era calderer, entre altres feines, i treballava mostos concentrats de raïm i arrops de figa i garrofa”, explica Pallejà. Qui la va esperonar primer, però, va ser el seu germà gran. “Estudiava a l’Escola d’Enologia i em va animar a seguir les seves passes. I jo, que era mal estudiant, vaig quedar eclipsada amb el món del vi”, relata. D’aquí, a fer Enginyeria Agroalimentària a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; la llicenciatura d’Enologia al mateix centre; pràctiques i treball a cellers de la DOQ, Califòrnia i la Borgonya francesa.

“Podar, llaurar, veremar i ‘trasegar’ (trasbalsar) les botes seguint el calendari lunar es molt fàcil; si t’organitzes no és cap problema, és un benefici”

L’any 2004, sense finques ni celler propi i mentre es seguia formant, va temptejar als que venien vi a doll al Priorat, va tastar-ne mostres, va buscar un cupatge que fos, al mateix temps, del seu gust i diferent, i va començar a embotellar un vi jove, el ‘Nita’, la llavor del seu projecte vitivinícola endegat el 2015 esperonada, en aquest cas, per un dels enòlegs i elaboradors més reconeguts de la zona i del món.

“Álvaro Palacios em va donar ales per volar. “Has de ser valenta”, em va dir. I em va fer creure que havia de tirar endavant, sola, el meu propi camí. Vaig treballar-hi 18 anys molt a gust. Allà ho vaig aprendre tot”, recorda amb gratitud. “En aquell període vaig comprar-me una casa antiga i petita a Gratallops. “Si te la quedes, et regalo dues finques”, em va dir el venedor. Eren Magran i La Costa del Riu. Va ser el primer cop de sort. Amb el temps, en vam tenir un altre quan, en una subhasta de lots embargats, vam guanyar Torrent i una finca de 3 hectàrees on hem plantat garnatxa blanca i chenin blanc, varietats amb les que, des del 2019, elaborem el Nita blanc. El celler també era d’una altra gent, vaig gastar-me tot el que tenia reformant-lo”, rememora qui ha fet arrels en aquest poble del centre de la comarca tarragonina, enlairat a la dreta del riu Siurana.

“Som uns 220 habitants durant l’any i la majoria de gent que treballa al camp no hi dorm, només ho fem 4 o 5 famílies amb finques petites que elaborem vins singulars de cada paratge, produccions limitades i exclusives. Tenim pocs serveis: un forn on també s’hi venen queviures i l’agrobotiga de la cooperativa local, la Vinícola del Priorat. Per proveir-nos a l’engròs hem d’anar a la capital, a uns 10 km, una dificultat per a la gent gran. Això sí, hi ha un consultori mèdic on una infermera visita 2 o 3 dies a la setmana i una escola rural amb 19 alumnes repartits en dues classes. De fet, el problema més gran que patim és la falta d’habitatge: hi ha cases que només obren a l’estiu i per Setmana Santa, qui hi vol fer negoci i qui les deixa morir. Això ens impedeix créixer”, es lamenta Pallejà.
 


El que ha crescut en els darrers anys són les hectàrees cultivades i nous projectes com lAssociació de Cellers de Gratallops, impulsada per ella mateixa, i que agrupa 26 dels 28 cellers del municipi. “Estem intentant anar tots a una perquè els problemes del dia a dia se solucionen millor. En pic l’associació vagi donant fruits, la gent s’ho creurà més”, assegura convençuda. Els que ja sumen fa anys són els establiments de restauració locals. “L’oferta és important i tots ajuden a la divulgació dels vins, siguin propis o d’altres”, afirma.

“Vins ben fets: aquest és el segell que anem buscant tots; que s’acabin l’ampolla, no per set sinó perquè són bons"

Nita, Magran, La Costa del Riu, Torrent i Ranci són els de Meritxell Pallejà. El primer és el seu vi jove, representatiu de la globalitat de vinyes de la DOQ Priorat, fet amb raïms i vins de vinya jove, productiva i vella, vinya emparrada i vinya en vas i de diferent pobles que formen el territori. “Se’m va acudir batejar-lo així per fer honors i retre homenatge a l’àvia, també emprenedora, qui portava la firma a tot arreu i qui, després de quedar-se vídua, va seguir al capdavant de tot”, reivindica.
 


Magran’ és el vi de la finca que tenen a la Partida Les Manyetes. 100% garnatxa negra, reflecteix de manera molt franca la zona d’on prové —una vinya plantada l’any 2008 en un sòl de pissarra negra molt dura, també coneguda com “pedra ferral”— i la feina que s’hi fa. 

La Costa del Riu’ és una altra monovarietal de garnatxa negra, plantada en vas o coster, orientada al nord, que mira a la Mare de Déu de la Consolació, l’ermita de Gratallops. “A partir de l’anyada 2023, serà ‘Vi de Paratge’, ja que la vinya farà 15 anys”, apunta Pallejà.

Torrent’ ja té aquesta classificació. “És el nostre ‘Vi de Paratge’ top: 100% carinyena de vinya vella, plantada el 1969”, que “mostra l’essència encara més pura, un caràcter lligat a l’orografia, a la geologia i a un microclima més delimitat”, com la defineix la DOQ Priorat.

El ‘Ranci’ és un vi de garnatxa de l’avi Micola que elaboren amb raïm d’una finca situada a la Partida Camp d’en Piqué posant-lo en unes antigues ampolles de vidre que deixen a sol i serena durant 3 mesos. Després, el passen a la bóta on hi ha les mares del ranci i on es fa la criança amb les altres anyades.

“La garnatxa i la carinyena de Gratallops, les dues varietats locals i base principal d’aquest i dels altres vins que elaborem, són diferents a les d’altres indrets i volem que es vegi plasmat en ells. Igual que els sòls de les finques d’on prové el raïm”, subratlla la viticultura i enòloga. “Amb l’Álvaro Palacios vaig aprendre a fer un vi excel·lent i és el que ara intento a casa meva: trobar una expressió del paisatge adaptat a les meves finques, instal·lacions, possibilitats i als principis de la biodinàmica. Podar, llaurar, veremar i ‘trasegar’ (trasbalsar) les botes seguint el calendari lunar es molt fàcil; si t’organitzes no és cap problema, és un benefici”, assegura. La imatge de les ampolles està pensada en sintonia.
 


“Les etiquetes són obra del dissenyador barceloní Xavier Bas i hi hem estat treballant força temps perquè volia que fossin tal i com jo sentia el vi quan me’l bevia. Amb ell vam decantar-nos per un color blanc de fons, més clar i net, que cridés l’atenció al lineal de compra; vam idear una imatge evocadora de les finques pels vins de criança perquè qui hi hagi estat les recordi; vam pensar que el Ranci dugués unes flors com les del Nita —que ressalten que l’ha fet una dona— per tancar el cercle, i hem redissenyat La Costa del Riu, afegint-li més color verd, de vegetació i vida”, detalla l’elaboradora.

I és que, per fora i per dins, els vins del Priorat estan en procés de canvi. “Estem intentant trobar el punt de verema —saber quin és el moment idoni per recollir el fruit— i mantenir la fruita fresca en el vi —traient la fusta—. És molt fàcil vinificar en aquesta terra que, per si sola, ens dona una potencia aromàtica i un color fantàstics. Només has de fer cada cosa quan toca, i coses que t’emocionin, et captivin, et donin un plaer. Vins ben fets: aquest és el segell que anem buscant tots; que s’acabin l’ampolla, no per set sinó perquè són bons”, resumeix.
 
“En una època de la vida no ho he valorat això”, reflexiona Meritxell Pallejà. “Jo tenia estudis i feina per ser independent i, quan ho he estat, m’he lligat. Després d’un període de reflexió i de maduresa, i quan feia més falta, he tornat a casa. No ha estat fàcil”, reconeix. “Durant la pandèmia vam pensar que havíem de plegar i tornar a fer concentrats, com l’avi. Jo només tenia al cap què passaria amb les finques. No les podia abandonar! Se’m trencava el cor. La duresa de treballar la terra és aquesta. Però, tot i els mals moments, no hem deixat mai de comprar el millor suro i el millor vidre, no hem deixat de netejar la vinya i de fer-li tractaments. I sempre amb la convicció de fer les coses ben fetes perquè algun dia la cosa ens tornarà. El dia que ‘despeguem’ (ens enlairem) serà la hòstia”. Amén.
 

 
Amb el suport de 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

COMENTARIS

però podrien ser millors
Són bons, 03/05/2024 a les 07:52
+1
-0
Els vins de la Meritxell estan molt bé, però si reduís l'impacte de la fusta i collís el raïm una mica abans serien encara més bons; sovint els he trobat massa madurs i llaminers, i això fa que perdin frescor i trempera. D'altra banda, el que sí que em sembla un error és plantar Chenin al Priorat, no té ni cap ni peus.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.