Subzones vitícoles catalanes, grans tresors per a descobrir

Bauma de les Deveses
Bauma de les Deveses

La Catalunya central torna a la viticultura

Seguim oferint-vos comarques vinícoles poc conegudes, però que alberguen vins amb gran personalitat

La Ribera d’Ebre: vinyes vora el riu i vins amb personalitat pròpia

| 13/05/2024 a les 15:01h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, cellers, subzones
Seguim descobrint territoris de tradició vinícola poc coneguts per trobar-se en àrees poc productives; ja sigui per una activitat vitivinícola que es va veure estroncada durant la difícil i lenta recuperació post-fil·loxera, o per condicionants climatològics i de terrer. Així, a les comarques del Berguedà, la Garrotxa i Osona, veiem de nou com l’alçada i els enclavaments més frescs són avui un valor seguri una aposta decidida per elaboradors de vi com a resposta al canvi climàtic.
 

Vinya de la Bauma de les Deveses


A Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, l'enòleg Joan Rubió i els biòlegs Carles Flaquer i Imma Espel van recuperar el 2018 el cultiu de la vinya a Les deveses. Es tracta d’una àrea d’horts de secà abandonats que dona nom al projecte, Jaume de les Deveses. Hi van trobar un indret idoni per a la viticultura davant el canvi climàtic, per l’alçada i el microclima càlid, tot i trobar-se entre els 1000 i els 1300 metres d’alçada. Tenen una hectàrea i mitja de terreny cultivat en petites feixes. Les varietats plantades són macabeu, garnatxa negra i monestrell. A més de vinya, també han recuperat l’horticultura i conreen més de quaranta espècies de plantes amb propietats medicinals i interès gastronòmic. Tota la feina al camp i a la vinya es fa manualment, de forma tradicional, i sense mecanització.

“La recuperació de la vinya en aquest espai està canviant el paisatge tornant-hi el seu ús agrícola i donant visibilitat a les parets i barraques que els nostres avantpassats van anar construint amb tècnica i esforç, pedra sobre pedra…milions de pedres”, expliquen.
Precisament, recorden: “En el Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis de l’any 1106 està escrit que la parròquia de Sant Julià de Cerdanyola pagava part dels seus tributs al bisbat d’Urgell, del qual depenia aleshores, amb vi. Aquesta dada ens confirma que els ceps vells que hem trobat on creix ara la nostra vinya, són de fa molts anys. De fet, segurament la vinya es va deixar de cultivar a la zona per la baixa productivitat i la competència amb les vinyes del Conflent. Tampoc devia ajudar la duresa del cultiu en aquesta zona”.
 

Mas Clarella, a Santa Maria de Besora


L’empresari nord-americà Brad Call va adquirir el 2013 la finca Clarella, a Santa Maria de Besora, a la vall del Bisaura, província de Barcelona, als peus dels Pirineus. Va reformar la casa pairal de Clarella, de gran valor històric, i el 2015, va construir el celler i va replantar-hi vinya. En una finca de vint-i-cinc hectàrees de superfície, conreen un total de cinc hectàrees en terrasses amb les varietats Ull de llebre, Macabeu, Riesling, Pinot Noir i altres experimentals. De nou, l’alçada de 900 metres, que afavoreix una climatologia prepirenaica, propicia el cultiu d’aquestes varietats. A la direcció tècnica, hi ha l’enginier agrònom i enòleg Gregorio Gordaliza, consultor també de diversos projectes vinícoles a alters denominacions d’origen de l’estat.

Osona, el Celler Masia Vila-rasa apunta a ser el pioner en l’elaboració de vins en aquest comarca, des del 1998. Ubicat al municipi de Taradell, té el seu origen en l’empresari Enric Riera, el qual va adquirir la masia i la finca que dona nom al projecte a la dècada dels vuitanta amb la voluntat de fer realitat el seu projecte de vida: elaborar vins d’estil de Borgonya. A Taradell hi va trobar un clima similar al de la Borgonya. Va reformar la Masia i va recuperar el cultiu de la vinya on la tradició s’havia perdut feina més d’un segle. Hi va plantar dues hectàrees de vinya a l’entorn del celler, en el més pur estil dels châteaux borgonyons. En un paratge d’una bellesa extraordinària, dos terços de la vinya l’ocupa la varietat de raïm pinot noir, l’altre terç la merlot. El rendiment buscat és molt baix, controlant la producció perquè el clima plujós el sòl fèrtil no es giri a la contra.
Des del 2015 i arran la mort d’Enric Riera, Masia Vila-rasa està sota la gestió familiar de Lluís Tuneu, Adrià Tuneu i Roger Reig, sota el nom Cellerviosona.
 

Vinyes de Mas Clarella. Foto: Sergi Cortés


Seguint a Osona, en el municipi de Sant Julià de Vilatorta, Vinyalleons és el projecte vitivinícola més jove. Els germans Oriol i Núria de Soto van decidir el 2013 recuperar la casa familiar, el Mas LLeopart de Vinyalleons, ubicar-hi un celler, i emprendre un nou projecte vitivinícola. El 2019, i després del respectiu estudi de sòl, van plantar pinot noir i chardonnay, principalment, però també syrah, moscatell de gra petit i garnatxa blanca. Alhora, tenen alguns ceps de garnatxa negra, mandó i la Pirineus 23, varietat ancestral trobada a la finca. Estan a una alçada de 600 metres que afavoreix l’amplitud tèrmica entre dia i nit, i que resulta en vins d’acidesa marcada i riquesa aromàtica. Aquest 2024 treuen al mercat els seus primers vins, com ara un rosat jove de pinot noir.
 
 
Amb el suport de 
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Pixabay
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa
MiM Eivissa | Majestic
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Imatge il·lustrativa
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.