Le Clos, un bar de vins d’inspiració francesa que admira l’enologia catalana

Resum, per Cupatges

Ruth Troyano entrevista Paco Cerón, propietari de Le Clos, una botiga de vins a Castelló. Cerón, apassionat autodidacta, ha creat un espai que combina la venda de vins excepcionals amb l’experiència de tastar-los en un entorn que respira història i cultura vinícola.

Destacat:

• Passió pel vi: Des del vi amb gasosa a casa de l'avi fins a una selecció acurada de vins d'autor, Paco ha recorregut un llarg camí, aprenent i viatjant per crear Le Clos.
• Le Clos: Inaugurada a l'abril, és una botiga i wine bar amb més de 250 referències de vins, des de 16 euros fins a vins de tres xifres. Els vins naturals i de mínima intervenció són protagonistes.
• Vins catalans: Una secció destacada que continua ampliant-se. Paco és un enamorat dels vins catalans, amb especial atenció al Priorat, Penedès, i altres regions influïdes pel savoir-faire francès.
• Tastos íntims: Organitza tastos per a grups reduïts, creant vincles emocionants entre els assistents i els vins. Sempre es reserva una sorpresa final per als participants.
• Cultura del vi: La seva missió és educar i fer créixer la cultura del vi a Castelló. A Le Clos, els clients reben consells personalitzats per descobrir vins ben fets i únics.

(Llegir entrevista sencera👇)

Per Ruth Troyano

Del vi amb gasosa a casa de l’avi, de petit, a obrir una botiga de vins excepcional a Castelló. Es diu Le Clos i la tria del nom ja deixa entreveure la passió pel gust i el tacte dels francesos i dels seus vins, òbviament.

En un carrer discret però cèntric, al nord de la Comunitat Valenciana, entre parets de color granat i verd fosc i un cep que creix malgrat ser fora de context, s’hi amaga també un repertori de vins catalans petit però excel·lent, al costat de les regions del vi més icòniques del món. Paco Cerón és autodidacta, ha passat de beure vins comercials i de supermercat de jove a gastar-se diners, uns quants, per aprendre’n i fer la seva selecció particular, acurada i d’autor.

“Sempre m’ha cridat la història, qui fa el vi, d’on és, en quin terroir”, revela. I un dia decideix aparcar la seva feina d’anys a l’empresa de mobles per dedicar-se professionalment al vi. “Llegir, viatjar i provar és el que m’ha donat coneixement i agafar experiència. Fer amistat amb bodeguers que et conten coses. Hi ha un dia que creues la línia, ja no fas una visita senzilla, sinó que és més profunda i reflexionada i després t’atreveixes i t’hi acabes dedicant”.
 
Le Clos va obrir a l’abril. És molt més que una botiga de vins, és aquell local d’inspiració francesa on s’atura el temps i se sent el pes de la història i el valor de cada ampolla. Es poden beure vins a copes i per ampolla i s’organitzen tastos íntims amb presència els enòlegs. Crear comunitat i cultura de vi en una regió que, com en tantes altres, encara li’n falta.  

Com definim Le Clos?
És un viatge a través d’una copa de vi. Des d’aquí et pots transportar a qualsevol regió del món, ja sigui la Borgonya o Utiel Requena. També al Priorat o a Xile. M’agrada que el vi faci viatjar i aquesta és la meva pretensió des del centre de Castelló, aconseguir creuar murs en tots els sentits... Sento que Le Clos és com un wine bar francès, és un lloc que respira vi. T’oblides que ets aquí a dins perquè estàs sentint què hi ha a cada copa. 

Per què vas decidir obrir la botiga?
Em passava que com a aficionat sortia de casa i no sabia a on anar a trobar bons vins. M’abellia un Borgonya o un Jura i no el podia comprar a Castelló. O anava a València o no en podia gaudir. Crec que tenir aquí una botiga on es puguin comprar vins singulars de regions icòniques és un luxe i no perquè sigui el meu negoci. 

Le Clos fa la funció de botiga i bar de vins. 
Es pot venir a compartir vins per copes o per ampolla. He de dir que hi ha restaurants com Boga o Le Vin Rouge amb qui compartim referències semblants, visió i mirada, però allà hi vas a dinar o sopar i val molt la pena. Ho recomano. Aquí, no cal. Només cal tenir ganes de beure. 

Quin estil de vins trobem a Le Clos?
De cellers que treballen artesanalment o el més natural possible. A Espanya no està regulat el concepte de vi natural però  podem parlar de mínima intervenció. El que he volgut fer és una selecció de vins que jo em beuria, que estan ben fets. Vins de parcel·la, de varietat autòctones, que marquen l’origen, d’un poble, d’una regió... França ens marca molt. Avui tenim 250 referències però anirem variant i ampliant. Hi ha vins des de 16 euros a d’altres de tres xifres, com els de Raul Pérez, Vega Sicilia, Château d’Yquem... 

Catalunya té una secció destacada que ja penses a ampliar. 
Sóc un enamorat dels vins catalans però no puc tenir totes les regions. Després dels vins francesos, Catalunya és la meva preferència. Marca la pauta enològica, també és la regió més influïda per tot el saber enològic de França. M’encanta el Priorat, però també el Penedès, la Conca de Barberà, l’Empordà... Aniré incorporant vins d’aquestes regions però no falten des de l’inici els de Clos de l’Obac, per exemple, penso que són el Vega Sicilia del Priorat. També m’agraden els vins de Marc Ripoll i la seva escanyavella que és única al món. Mas Martinet, Venus la Universal, Vall Llach i Celler l’Encastell també els vaig incorporar d’inici; tenen grans vins. I també hi ha Pardas i el brisat Les Contrades del viticultor Josep Beltrán, de vinyes de Sant Sebastià dels Gorgs, al Penedès.  

I del teu territori?
M’emociono sempre que un vi és bo. I això també passa també amb alguns vins propers, sovint són vins vells. Em passa amb la Bobal 2001 de Casa Don Ángel. I compartir aquesta emoció amb qui s’acosta a Le Clos és el que més m’agrada. Sempre que fem tastos els acabem amb una sorpresa. I aleshores es crea un vincle bonic i emocionant. Tinc meditat sempre què obrir al final del tast amb un elaborador, també perquè el sorprengui. És com un agraïment a tots per venir. Els tastos són de petit format, màxim 12 persones, i es crea un clima de confiança que m’agrada molt i en el qual tots aprenem.
    
Fer pedagogia i apuntalar la cultura del vi són obsessions teves.
És que quan obrim la ment i tastem bé, hi guanyem tots. Com més persones beguin vi i més bon vi beguin, més cultura tindrem. El ventall de vi dolent és molt gran i costa sovint seleccionar el bo. I aquesta és la funció que tenim encomanada, algú t’hi ha de conduir als grans vins, als que estan ben fets. 

El llenguatge i el tipus de relació amb el client són determinants per aconseguir-ho.
Aquest és un local informal. No vull que ningú tingui por a entrar i ho faig fàcil a l’hora d’explicar els vins. Paraules assumibles, compartir les històries de cada ampolla perquè la gent les comprengui i les gaudeixi. La majoria dels clients es deixen aconsellar, perquè no tenim un catàleg de vins comercials i costa d’entendre’ls mirant la carta. M’agrada que provin i triïn. Conec tots els projectes que hi ha a Le Clos, no són tries superficials, sinó raonades. Investigo, viatjo i tasto abans d’incorporar-los.

Algú pot pensar que els vins són cars?
El vi és una cosa viva i cal pagar-la. El pots guardar molt de temps i pots tastar la seva evolució. Crec que això no té preu, a banda de les mans i de l’esforç de qui el fa, hi ha tot aquest altre intangible que també hem de significar. 

Un vi de Le Clos que recomanis i amb què l’acompanyaries?
Sempre amb bona companyia i amb creïlles fregides bones. És un plaer màxim. Triaria un Arbois de Lucien Aviet, la Savagnin de 2010, del Jura.  És una regió fascinant, m’explota el cap quan bec els seus vins, sempre dic uau amb un bon Savagnin i els seus fruits secs.  

Si no visquessis a Castelló, on et trobaríem?
A Reims, perquè és una ciutat bonica i tranquil·la, tot és verd, i hi ha una cultura de vi impressionant i perquè beuen champagne tot el dia i a totes hores i no els importa pagar 12 o 15 euros per una bona copa. Tan de bo això passés a Castelló. Ho he notat semblant al Priorat, a la Rioja, a Ribera del Duero, però aquí encara ens falta. 

Ara has de recomanar-nos un Champagne...
Un Jacques Lassaigne de 2009. Per mi sempre és un bon moment per obrir-ne un. El Champagne ho millora tot, millora la pitjor de les situacions.