entrevista
Passat i present de Cellers Scala Dei: "M'he convertit a la religió garnatxista"
Les canviants tendències de vinificació han marcat l'evolució del celler en el seu mig segle d'història, però en un aspecte s'ha mantingut impertèrrit: generar devoció per la garnatxa
.jpg)
2 Els enòlegs Jaume Mussons, Ricard Rofes i Mari Carmen de Francisco a la cartoixa d'EscaladeiFerran Nadeu-Cellers Scala Dei
Resum Cupatges:
Cellers Scala Dei celebra 50 anys de tradició vitivinícola al Priorat
Fundat el 1974, Cellers Scala Dei va ser pioner en l'embotellament de vins de la DO Priorat. Durant mig segle, el celler ha evolucionat adaptant-se a les tendències, des de tècniques ancestrals fins a la revalorització de varietats locals com la garnatxa. Avui, Raventós Codorníu n'ostenta el 25% de les accions. Han celebrat el seu aniversari amb un tast de 10 anyades, destacant la seva trajectòria i la dedicació a la garnatxa en un indret històric per a aquesta varietat.
Jaume Mussons fill: "El meu pare deia que la carinyena és molt mala varietat"
Article complert, per Jordi Bes Lozano
Escaladei (Priorat)
El celler Cellers Scala Dei ha complert 50 anys. Es va estrenar amb el vi Cartoixa Scala Dei del 1974, el primer que es va embotellar d'entre els que llavors emparava la Denominació d'Origen (DO) Priorat -avui dia Denominació d'Origen Qualificada (DOQ)-. Per reflotar la tradició vitivinícola prioratina, es van unir diverses famílies per tirar endavant el projecte i d'aquí que el nom del celler sigui en plural. El 2000 s'hi va afegir el grup Raventós Codorníu, que des de llavors n'ostenta el 25% de les accions i en distribueix els vins en exclusiva.
Els vins que Cellers Scala Dei ha elaborat en el seu mig segle d'història no han estat aliens a les tendències de vinificació. En els setanta, es feien de manera ancestral -amb la rapa, poc control de la temperatura de fermentació, grans tines de fusta usada,...-; en els vuitanta, van estar marcats per la revolució tecnològica vinguda de Bordeus; en els noranta, per la incorporació de varietats foranes -com el cabernet sauvignon-, i ja entrat el segle XXI, per la tornada a les tradicionals, amb la garnatxa de protagonista i la carinyena d'acompanyant.
Ara bé, en una cosa han coincidit diverses de les generacions que han pres part en la història del celler: s'hi han convertit en devots de la garnatxa, ja que es tracta d'un indret idoni per cultivar-la perquè se n'obtenen vins amb bona fruita i acidesa. De fet, l'origen del vi a Escaladei es remunta almenys al 1263, quan els monjos cartoixans van començar a elaborar-ne a la cartoixa d'Escaladei. En un llibre del 1623, un dels pocs que es van salvar del saqueig posterior a la desamortització de Mendizábal del segle XIX, ja hi deien que era un lloc ideal per a la garnatxa, així com la mataró.
.jpg)
Cellers Scala Dei ha celebrat els 50 anys amb un tast a la cartoixa de 10 anyades que testimonien la trajectòria del celler, començant per la 1974. N'aprofundim mitjançant les entrevistes de Cupatges a dos dels enòlegs que han estat vinculats amb el projecte: Jaume Mussons Carvajal -enòleg i impulsor del celler Mussons de Poboleda-, fill de Jaume Mussons Estebanell, el qual va ser un dels ideòlegs de Cellers Scala Dei i el seu primer enòleg -va estar-hi fins a finals dels vuitanta-, i Ricard Rofes, l'enòleg des del 2007 i que ha consolidat la nova etapa del celler amb Raventós Codorníu.
Va conèixer el projecte de primera mà des d'un bon principi quan s'hi va posar el seu pare.
El 1973-74 jo devia tenir uns 20 anys. El monestir estava ple d'esbarzers, l'església caiguda... un desastre. Va ser quan el meu pare va fundar Cellers Scala Dei. Ell va ser la inspiració amb els germans Gassiot. I els Gassiot, com que tenien molts contactes, van trobar la família Garcia-Faria que els van llogar els locals i altres socis que s'hi van apuntar: els Rius i els Peyra.
La primera anyada va ser la 1974 i es van elaborar més de 100.000 ampolles.
Se'n van elaborar moltes i va ser un xoc, perquè no es van vendre. I l'any següent es van fer 88.000 i després l'any següent se'n van fer no sé quantes. El pare tenia la mania de numerar-les totes. Jo a casa tinc la número u, dos i tres del 1974.
Per què se les havia de numerar?
El meu pare va estudiar a Bordeus. Allà hi havia els grans chateau que en determinades anyades numeraven les ampolles. Això complicava una mica l'assumpte: cada etiqueta havia de passar per la impremta dues vegades, imprimir l'etiqueta i després numerar-les correlativament, amb el qual tot sortia molt més car.
El seu pare, que va morir el 2023, com hauria vist l'evolució de Cellers Scala Dei fins avui?
A ell li agradava molt la garnatxa i la carinyena no la suportava. Deia que era una molt mala varietat. No sé per què li tenia mania. Quan vam replantar la finca que vam comprar [per al celler Mussons] em va dir que sobretot no posis carinyena, i això que la gent del poble em va dir que has de plantar garnatxa i carinyena. Vaig fer cas al meu pare.
Tenia alguna altra predilecció a l'hora d'elaborar els vins?
Tenia molta mania de fer servir vins que vinguessin de llicorella. Comprava molt raïm de la zona i les zones més altes no són llicorella, són argila. A ell aquest raïm no li agradava gaire perquè deia que el Priorat és llicorella, però el feia servir també perquè eren propietat d'en Peyra i el Peyra era soci de la societat. La finca que vam comprar [per al celler Mussons] és pedra pura.
Era un bon guia el seu pare?
Sí, en sabia molt. Era molt meticulós. En el laboratori quan feia anàlisis jo li deia que no fa falta que posis tres decimals en una acidesa total, amb un decimal en fas prou. Ell deia que és que a mi m'ha sortit això i ho repetia tres vegades, cosa que jo no faig.
En el tast del 50è aniversari s'han tastat quatre vins d'ell: 1974, 1975, 1987 i 1989.
Estic d'acord que el 74 el que hem tastat estava una mica passadet, però el 75 estava estupend. Són vins que aguanten molt. Inclús el 2016 un del Ricard l'he trobat un vi excel·lent, més que el 2020. En canvi, els dels anys 90 estaven tots oxidats.
Què considera que s'ha fet bé al Priorat i què milloraria?
S'ha fet tot molt ben fet. L'únic problema és que hi ha moltes traves administratives. Més encara per ser una DOQ i ser ecològic.
Com veu el futur del Priorat?
Amb la sequera, malament, perquè els rendiments han caigut moltíssim. Ara necessito blanc [per al celler Mussons], perquè a la finca no tinc blanc, i ningú em ven raïm blanc perquè han caigut les produccions. I els vins blancs d'aquí, almenys els que jo he fet, si els oxido una mica i els passo una mica per fusta, són realment bons. Però l'any passat em penso que vaig fer 400 ampolles i aquest any no sé si en faré 200.
L'1 d'agost del 2007 es va convertir en l'enòleg de Cellers Scala Dei.
Treballava en un altre lloc i en Carlos Peyra, que és un dels socis de Cellers Scala Dei, em va enviar un missatge: coneixes algú que pugui venir a fer d'enòleg? Li vaig contestar que i tant que conec algú: què et sembla jo? Vam xerrar un minut i ens vam entendre.
L'endemà mateix va veure que tot era garnatxa i es vas dir: on m'he ficat?
Com que venia de treballar en una zona calorosa, amb poca alçada... llevat de dos o tres llocs la garnatxa era una varietat que considerava que per fer vins xulos no servia. Allà on estava era la carinyena el que hi anava bé. Però vaig arribar aquí dalt i el que jo coneixia com a garnatxa ja no tenia res a veure amb el que em vaig trobar. Aquí dalt la garnatxa era fresca, tenia acidesa, era vibrant. Era una varietat xula per fer vins xulos.
.jpg)
A Escaladei aviat va canviar d'opinió sobre la garnatxa.
Quan vam començar la verema del 2007 i vaig començar a tastar els mostos que entraven en els primers dies em vaig convertir a la religió garnatxista. Realment aquí dalt a Escaladei per les condicions d'alçada, d'orientació, de tipus de sol tirant cap a la serra de Montsant és un lloc ideal per a la garnatxa. No és res que ens inventem, sinó que fa molts segles que els monjos ja sabien que és un lloc per a aquesta varietat.
Quins canvis va introduir a l'hora d'elaborar els vins del celler?
Intentar tornar a elaborar vins de la manera que s'elaboraven aquí ancestralment fins que hi va haver la revolució tecnològica o la influència de les modes. Tornar a la garnatxa i la carinyena, a utilitzar la rapa, dipòsits de ciment, a fer maceracions llargues... sense renunciar a la tecnologia, però buscant aquests punts que fan que el vi es pugui identificar com d'Escaladei.
En el tast del 50è aniversari s'ha evidenciat la vinificació que s'ha estilat en cada dècada.
Ens explica la història del celler: un sistema d'elaboració quan encara no hi havia hagut la revolució tecnològica passant per la revolució tecnològica i la introducció de varietats foranes. Ja sabíem que hi hauria vins que estarien dalt de tot i vins que tindrien 30-35 anys o que no et donen tot el plaer que et donen els altres, però volíem ensenyar la veritat de la història d'aquests 50 anys i no fer una cosa teatralitzada. En el món del vi crec que ser una mica honest i explicar la veritat és el que fa que puguis ser una mica creïble.
Els vins dels 70 han aguantat millor el pas del temps que els dels 90.
Estan menys oxidats, tiren menys cap a ranci. Encara són capaços, tot i que faci 50 anys que estan tancats dins d'una ampolla, de donar aquell plaer. Hi ha vins que no tenen aquesta capacitat d'envellir perquè l'oxigen se'ls ha carregat.
Ha tastat algunes anyades per primer cop en el tast de l'aniversari.
Sobretot les anyades dels 80 i 90. Al celler no en tenim ampolles i hem hagut de fer arqueologia vínica. Hem tingut la sort que alguns dels socis fundadors en guardaven caixes i en bones condicions, i ha sigut també el primer dia que els tastava jo.
Quina conclusió en treu després d'haver-les degustat?
M'ha confirmat que el canvi d'elaboració amb la revolució tecnològica va fer que els vins elaborats d'aquesta manera nova fossin molt més fàcils de beure just després d'embotellar i fossin molt més plaents i agradables en aquell moment. Els dels anys 70 just després d'embotellar segurament eren molt difícils de beure, però també ens ha confirmat que han aguantat molt millor el pas del temps. El que busquem ara és aquest equilibri entre les dues maneres d'elaborar i de fer: que siguin plaents just deprés d'embotellar i que, a més, aguantin.
Vostè és nascut justament el 1974: és l'anyada que li agrada més?
Jo sempre dic que la 74 va ser la primera anyada de Cellers Scala Dei i que està bé per al vi, però és millor per a les persones. De les anyades que he tastat, 75, 76 i 78 acostumen a sortir molt millor que la 74.
Sol dir que el Priorat encara està en la seva adolescència.
Hem de decidir què volem ser. Amb aquests 35 anys des que el Priorat s'ha fet conegut a nivell mundial dins del món vitivinícola hem passat per un parell o tres d'etapes molt diferenciades de la manera d'elaborar els vins. Adolescència, sí, però potser ja estem a punt de passar a l'edat jove de l'edat adulta. Estem en un bon camí que potenciem les varietats històriques de la zona i ara el repte que tenim és com hi influirà el canvi climàtic. Pot ser que la garnatxa aguanti molt bé, però també ens estem anant a plantar a més alçada i buscant cares nord perquè ja sabem el que està passant amb la calor.
La sequera es fa notar de valent i aquest any preveuen entrar 120.000 quilos de raïm, molt per sota dels 280.000 que havien sigut habituals: com es gestiona aquesta davallada?
Hi haurà menys ampolles del 2024. És complicat de gestionar. Al Priorat hi ha molts vins que són de criança envellits i no només tens una collita al celler, sinó que normalment en tens tres. Intentarem allargar les collites precedents i superar aquest sotrac de producció.
Cellers Scala Dei celebra 50 anys de tradició vitivinícola al Priorat
Fundat el 1974, Cellers Scala Dei va ser pioner en l'embotellament de vins de la DO Priorat. Durant mig segle, el celler ha evolucionat adaptant-se a les tendències, des de tècniques ancestrals fins a la revalorització de varietats locals com la garnatxa. Avui, Raventós Codorníu n'ostenta el 25% de les accions. Han celebrat el seu aniversari amb un tast de 10 anyades, destacant la seva trajectòria i la dedicació a la garnatxa en un indret històric per a aquesta varietat.
Jaume Mussons fill: "El meu pare deia que la carinyena és molt mala varietat"
- Va créixer amb el projecte Cellers Scala Dei des del seu inici, fundat pel seu pare el 1974.
- La primera anyada del celler va ser 1974, amb més de 100.000 ampolles, però no es van vendre bé.
- El seu pare numerava totes les ampolles, seguint una tradició francesa.
- Era un gran defensor de la garnatxa, però no suportava la carinyena.
- Valorava molt els raïms provinents de terres de llicorella, símbol del Priorat.
- El pare era meticulós i detallista en l'elaboració del vi.
- En el tast del 50è aniversari, els vins dels anys 70 van aguantar millor que els dels anys 90.
- Preocupació pel futur del Priorat, especialment per la sequera i la caiguda de produccions.
- Es va unir a Cellers Scala Dei l'1 d'agost de 2007, decidint-ho en una breu conversa.
- Inicialment dubtava de la garnatxa, però es va convertir en un gran defensor després de tastar-la a Escaladei.
- Va tornar a les tècniques ancestrals de vinificació: garnatxa, carinyena, rapa, dipòsits de ciment, i maceracions llargues.
- Al tast del 50è aniversari, es van mostrar les diverses etapes del celler, destacant com les tècniques antigues han perdurat.
- Els vins dels anys 70 van envellir millor que els dels 90, resistint l'oxidació.
- Va tastar algunes anyades per primera vegada gràcies a la preservació d’ampolles per part dels socis fundadors.
- Els vins dels anys 70 eren difícils de beure recent embotellats, però han aguantat millor el pas del temps.
- El Priorat encara està madurant i el repte ara és adaptar-se al canvi climàtic i la sequera.
Article complert, per Jordi Bes Lozano
Escaladei (Priorat)
El celler Cellers Scala Dei ha complert 50 anys. Es va estrenar amb el vi Cartoixa Scala Dei del 1974, el primer que es va embotellar d'entre els que llavors emparava la Denominació d'Origen (DO) Priorat -avui dia Denominació d'Origen Qualificada (DOQ)-. Per reflotar la tradició vitivinícola prioratina, es van unir diverses famílies per tirar endavant el projecte i d'aquí que el nom del celler sigui en plural. El 2000 s'hi va afegir el grup Raventós Codorníu, que des de llavors n'ostenta el 25% de les accions i en distribueix els vins en exclusiva.
Els vins que Cellers Scala Dei ha elaborat en el seu mig segle d'història no han estat aliens a les tendències de vinificació. En els setanta, es feien de manera ancestral -amb la rapa, poc control de la temperatura de fermentació, grans tines de fusta usada,...-; en els vuitanta, van estar marcats per la revolució tecnològica vinguda de Bordeus; en els noranta, per la incorporació de varietats foranes -com el cabernet sauvignon-, i ja entrat el segle XXI, per la tornada a les tradicionals, amb la garnatxa de protagonista i la carinyena d'acompanyant.
Ara bé, en una cosa han coincidit diverses de les generacions que han pres part en la història del celler: s'hi han convertit en devots de la garnatxa, ja que es tracta d'un indret idoni per cultivar-la perquè se n'obtenen vins amb bona fruita i acidesa. De fet, l'origen del vi a Escaladei es remunta almenys al 1263, quan els monjos cartoixans van començar a elaborar-ne a la cartoixa d'Escaladei. En un llibre del 1623, un dels pocs que es van salvar del saqueig posterior a la desamortització de Mendizábal del segle XIX, ja hi deien que era un lloc ideal per a la garnatxa, així com la mataró.
Els 10 vins que han pres part en el 50è aniversari de Cellers Scala Dei Foto: Ferran Nadeu-Cellers Scala Dei
Cellers Scala Dei ha celebrat els 50 anys amb un tast a la cartoixa de 10 anyades que testimonien la trajectòria del celler, començant per la 1974. N'aprofundim mitjançant les entrevistes de Cupatges a dos dels enòlegs que han estat vinculats amb el projecte: Jaume Mussons Carvajal -enòleg i impulsor del celler Mussons de Poboleda-, fill de Jaume Mussons Estebanell, el qual va ser un dels ideòlegs de Cellers Scala Dei i el seu primer enòleg -va estar-hi fins a finals dels vuitanta-, i Ricard Rofes, l'enòleg des del 2007 i que ha consolidat la nova etapa del celler amb Raventós Codorníu.
Jaume Mussons fill: "El meu pare deia que la carinyena és molt mala varietat"
Va conèixer el projecte de primera mà des d'un bon principi quan s'hi va posar el seu pare.
El 1973-74 jo devia tenir uns 20 anys. El monestir estava ple d'esbarzers, l'església caiguda... un desastre. Va ser quan el meu pare va fundar Cellers Scala Dei. Ell va ser la inspiració amb els germans Gassiot. I els Gassiot, com que tenien molts contactes, van trobar la família Garcia-Faria que els van llogar els locals i altres socis que s'hi van apuntar: els Rius i els Peyra.
La primera anyada va ser la 1974 i es van elaborar més de 100.000 ampolles.
Se'n van elaborar moltes i va ser un xoc, perquè no es van vendre. I l'any següent es van fer 88.000 i després l'any següent se'n van fer no sé quantes. El pare tenia la mania de numerar-les totes. Jo a casa tinc la número u, dos i tres del 1974.
Per què se les havia de numerar?
El meu pare va estudiar a Bordeus. Allà hi havia els grans chateau que en determinades anyades numeraven les ampolles. Això complicava una mica l'assumpte: cada etiqueta havia de passar per la impremta dues vegades, imprimir l'etiqueta i després numerar-les correlativament, amb el qual tot sortia molt més car.
El seu pare, que va morir el 2023, com hauria vist l'evolució de Cellers Scala Dei fins avui?
A ell li agradava molt la garnatxa i la carinyena no la suportava. Deia que era una molt mala varietat. No sé per què li tenia mania. Quan vam replantar la finca que vam comprar [per al celler Mussons] em va dir que sobretot no posis carinyena, i això que la gent del poble em va dir que has de plantar garnatxa i carinyena. Vaig fer cas al meu pare.
Tenia alguna altra predilecció a l'hora d'elaborar els vins?
Tenia molta mania de fer servir vins que vinguessin de llicorella. Comprava molt raïm de la zona i les zones més altes no són llicorella, són argila. A ell aquest raïm no li agradava gaire perquè deia que el Priorat és llicorella, però el feia servir també perquè eren propietat d'en Peyra i el Peyra era soci de la societat. La finca que vam comprar [per al celler Mussons] és pedra pura.
Era un bon guia el seu pare?
Sí, en sabia molt. Era molt meticulós. En el laboratori quan feia anàlisis jo li deia que no fa falta que posis tres decimals en una acidesa total, amb un decimal en fas prou. Ell deia que és que a mi m'ha sortit això i ho repetia tres vegades, cosa que jo no faig.
En el tast del 50è aniversari s'han tastat quatre vins d'ell: 1974, 1975, 1987 i 1989.
Estic d'acord que el 74 el que hem tastat estava una mica passadet, però el 75 estava estupend. Són vins que aguanten molt. Inclús el 2016 un del Ricard l'he trobat un vi excel·lent, més que el 2020. En canvi, els dels anys 90 estaven tots oxidats.
Què considera que s'ha fet bé al Priorat i què milloraria?
S'ha fet tot molt ben fet. L'únic problema és que hi ha moltes traves administratives. Més encara per ser una DOQ i ser ecològic.
Com veu el futur del Priorat?
Amb la sequera, malament, perquè els rendiments han caigut moltíssim. Ara necessito blanc [per al celler Mussons], perquè a la finca no tinc blanc, i ningú em ven raïm blanc perquè han caigut les produccions. I els vins blancs d'aquí, almenys els que jo he fet, si els oxido una mica i els passo una mica per fusta, són realment bons. Però l'any passat em penso que vaig fer 400 ampolles i aquest any no sé si en faré 200.
Ricard Rofes: "Aquí dalt la garnatxa és fresca, té acidesa, és vibrant"
L'1 d'agost del 2007 es va convertir en l'enòleg de Cellers Scala Dei.
Treballava en un altre lloc i en Carlos Peyra, que és un dels socis de Cellers Scala Dei, em va enviar un missatge: coneixes algú que pugui venir a fer d'enòleg? Li vaig contestar que i tant que conec algú: què et sembla jo? Vam xerrar un minut i ens vam entendre.
L'endemà mateix va veure que tot era garnatxa i es vas dir: on m'he ficat?
Com que venia de treballar en una zona calorosa, amb poca alçada... llevat de dos o tres llocs la garnatxa era una varietat que considerava que per fer vins xulos no servia. Allà on estava era la carinyena el que hi anava bé. Però vaig arribar aquí dalt i el que jo coneixia com a garnatxa ja no tenia res a veure amb el que em vaig trobar. Aquí dalt la garnatxa era fresca, tenia acidesa, era vibrant. Era una varietat xula per fer vins xulos.
Cinc vins de les primeres dècades de Cellers Scala Dei. Foto: Ferran Nadeu-Cellers Scala Dei
A Escaladei aviat va canviar d'opinió sobre la garnatxa.
Quan vam començar la verema del 2007 i vaig començar a tastar els mostos que entraven en els primers dies em vaig convertir a la religió garnatxista. Realment aquí dalt a Escaladei per les condicions d'alçada, d'orientació, de tipus de sol tirant cap a la serra de Montsant és un lloc ideal per a la garnatxa. No és res que ens inventem, sinó que fa molts segles que els monjos ja sabien que és un lloc per a aquesta varietat.
Quins canvis va introduir a l'hora d'elaborar els vins del celler?
Intentar tornar a elaborar vins de la manera que s'elaboraven aquí ancestralment fins que hi va haver la revolució tecnològica o la influència de les modes. Tornar a la garnatxa i la carinyena, a utilitzar la rapa, dipòsits de ciment, a fer maceracions llargues... sense renunciar a la tecnologia, però buscant aquests punts que fan que el vi es pugui identificar com d'Escaladei.
En el tast del 50è aniversari s'ha evidenciat la vinificació que s'ha estilat en cada dècada.
Ens explica la història del celler: un sistema d'elaboració quan encara no hi havia hagut la revolució tecnològica passant per la revolució tecnològica i la introducció de varietats foranes. Ja sabíem que hi hauria vins que estarien dalt de tot i vins que tindrien 30-35 anys o que no et donen tot el plaer que et donen els altres, però volíem ensenyar la veritat de la història d'aquests 50 anys i no fer una cosa teatralitzada. En el món del vi crec que ser una mica honest i explicar la veritat és el que fa que puguis ser una mica creïble.
Els vins dels 70 han aguantat millor el pas del temps que els dels 90.
Estan menys oxidats, tiren menys cap a ranci. Encara són capaços, tot i que faci 50 anys que estan tancats dins d'una ampolla, de donar aquell plaer. Hi ha vins que no tenen aquesta capacitat d'envellir perquè l'oxigen se'ls ha carregat.
Ha tastat algunes anyades per primer cop en el tast de l'aniversari.
Sobretot les anyades dels 80 i 90. Al celler no en tenim ampolles i hem hagut de fer arqueologia vínica. Hem tingut la sort que alguns dels socis fundadors en guardaven caixes i en bones condicions, i ha sigut també el primer dia que els tastava jo.
Quina conclusió en treu després d'haver-les degustat?
M'ha confirmat que el canvi d'elaboració amb la revolució tecnològica va fer que els vins elaborats d'aquesta manera nova fossin molt més fàcils de beure just després d'embotellar i fossin molt més plaents i agradables en aquell moment. Els dels anys 70 just després d'embotellar segurament eren molt difícils de beure, però també ens ha confirmat que han aguantat molt millor el pas del temps. El que busquem ara és aquest equilibri entre les dues maneres d'elaborar i de fer: que siguin plaents just deprés d'embotellar i que, a més, aguantin.
Vostè és nascut justament el 1974: és l'anyada que li agrada més?
Jo sempre dic que la 74 va ser la primera anyada de Cellers Scala Dei i que està bé per al vi, però és millor per a les persones. De les anyades que he tastat, 75, 76 i 78 acostumen a sortir molt millor que la 74.
Sol dir que el Priorat encara està en la seva adolescència.
Hem de decidir què volem ser. Amb aquests 35 anys des que el Priorat s'ha fet conegut a nivell mundial dins del món vitivinícola hem passat per un parell o tres d'etapes molt diferenciades de la manera d'elaborar els vins. Adolescència, sí, però potser ja estem a punt de passar a l'edat jove de l'edat adulta. Estem en un bon camí que potenciem les varietats històriques de la zona i ara el repte que tenim és com hi influirà el canvi climàtic. Pot ser que la garnatxa aguanti molt bé, però també ens estem anant a plantar a més alçada i buscant cares nord perquè ja sabem el que està passant amb la calor.
La sequera es fa notar de valent i aquest any preveuen entrar 120.000 quilos de raïm, molt per sota dels 280.000 que havien sigut habituals: com es gestiona aquesta davallada?
Hi haurà menys ampolles del 2024. És complicat de gestionar. Al Priorat hi ha molts vins que són de criança envellits i no només tens una collita al celler, sinó que normalment en tens tres. Intentarem allargar les collites precedents i superar aquest sotrac de producció.
Ara a portada
