​Berna Ríos, sommelier: “S’ha de venir al sud a conèixer l’embut”

Resum, per Cupatges (a sota, article complert de Ruth Troyano):

Ruth Troyano entrevista a Berna Ríos, el sommelier i dinamitzador cultural darrere de Santa Teca, l’entitat que impulsa l’Embutada, una festa que reivindica el vi novell i les tradicions de la Part Alta de Tarragona. 

Qui és? Berna Ríos, sommelier i dinamitzador cultural, lidera Santa Teca, una entitat que impulsa la cultura del vi natural a Tarragona. Amb experiència com a cuiner i una passió per la difusió de tradicions locals, Ríos ha fet créixer l'Embutada, una festa que homenatja el vi novell i els oficis tradicionals.

Què sabem?

• L'Embutada celebra la benvinguda del primer vi de l'any amb activitats a Tarragona, incloent tastos de vins, música i gastronomia.
• La festa es remunta a la tradició d'usar embuts, una eina local única, per beure el primer vi; actualment es reprodueix aquesta experiència amb artesania, com la dels embuts creats per l'últim llauner del país, Xavier Roura.
• Enguany, la festa arriba a la plaça del Rei amb la participació de 34 cellers de la zona i amb un ambient que combina patrimoni i modernitat.

Què diu? Ríos defensa que l'Embutada vol promoure el vi com a part de la cultura i la identitat de Tarragona. Considera un error centrar les fires només a Barcelona i aposta per desplaçar el públic cap a les comarques del sud. Amb Santa Teca, han llançat el vi M.A.M, un nou projecte que vol ser un tribut a l'activisme cultural i a la renovació de l'interès pel vi.

-------

Per Ruth Troyano

Ha passat el matí penjant branques de pi als ganxos de les cases de la Part Alta de Tarragona amb l’equip de Santa Teca per recordar als tarragonins que és temps de vi novell. El centre històric és, aquesta setmana, l’epicentre de l’Embutada, la festa que rememora com antigament vinaters, castellers i pescadors donaven la benvinguda al primer vi de l’any bevent amb un embut, una eina curiosa i única al món, amb ADN del Camp de Tarragona.
 
Ara dona nom a una celebració que ha crescut en fons i forma al llarg de vuit edicions i que convida a beure-hi per festejar i riure, més que per la seva facilitat d’ús. També és una manera d’homenatjar els oficis, el del llauner Xavier Roura, per exemple, l’únic que queda al país i que continua creant artesanalment sèries limitades d’embuts. Berna Ríos és sommelier i és la cara visible de Santa Teca. Es mou meravellosament bé entre fogons - va ser propietari del restaurant Almosta i actualment estudia a la Hoffmann- , però és essencialment un dinamitzador cultural; des de fa anys  lidera Santa Teca, l’entitat que posa el vi natural al centre del seu programa d’activitats.

Hi conversem a les portes de l’Embutada que coorganitzen amb l’Ajuntament de Tarragona. És la de més participants de tota la història, amb 34 cellers des de la Terra Alta a l’Alt Penedès. Dissabte 9 i diumenge 10 de novembre compartiran converses i tastos a la plaça del Rei, acompanyats de la millor proposta musical i gastronòmica. Amb Fetus, Filipin Yess, sessions de vinil i la mítica taverna El Cortijo, entre d’altres. 
 
Com comença la recuperació de l’Embutada?
Fa anys que en sentíem a parlar, m’arribaven històries i vaig començar a investigar. L’origen de tot és l’embut. No en trobava. Li vaig demanar a un antiquari si en tenia. I a partir d’aquí comencem a moure’ns. Estirem del fil, investiguem i topem amb en Xavier Roura que és l’únic llauner en actiu a Catalunya i ens en fa mostres. És una eina curiosa, que tothom tenia a casa però que va desaparèixer quan també ho fa la festa i la vinya. A les primeres edicions de l’Embutada se’ns acostava gent gran amb l’embut  a les mans, encara el guardaven a casa. Però com que es rovellava i havia desaparegut la fal·lera del vi, va deixar de tenir sentit tenir-lo.  

Fins quan va ser utilitzat, l’embut?
Fins que hi ha cellers en actiu a Tarragona, als anys 70. Amb la industrialització, la ciutat  perd els terrenys dedicats a la vinya. Les branques de pi a les cases donaven a entendre que ja hi havia el primer vi de l’any. Pescadors, vinaters i castellers li donaven la benvinguda amb un embut que té el bec girat; de fet, se l’anaven passant els uns als altres. Ara és impossible fer una festa igual perquè ha canviat la fesomia de la Part Alta i no se n’elabora a les cases, però mirem de reproduir la seva essència i és per això que enllacem l’arribada del primer vi amb gastronomia, música i també castells. Concentrem a la plaça del Rei el que passaria anys enrere a les portes dels cellers. Els productors donen a tastar el vi que està acabant de fermentar, que és més llépol i atractiu i més fàcil de beure, perquè hi ha encara un punt de bombolla. I qui vol comprar-ne també pot fer-ho directament al productor.  

L’Embutada ha passat del carrer Ventallols a la plaça del Rei. Això vol dir que arrela. 
No podem dir que sí a més cellers, perquè estem ja molt limitats per l’espai. Podríem omplir quatre places del Rei si volguéssim. Als cellers els agrada mostrar i compartir el vi amb tota la seva joventut i frescor però també ensenyar com acaba el procés enològic. Comparar anyades, finques, i acceptar les virtuts  i defectes que pugui tenir el que encara està en procés. Ens agrada aixoplugar cada any més projectes d’escala humana i mínima intervenció.
 
I amb preus molt competitius, per altra banda?
Després de l’Embutada hi ha cellers que, en altres edicions, han estat a la RAW de Nova York. A la plaça del Rei de Tarragona els tastos són a dos o tres euros i als EUA, el mateix vi, del mateix productor, a 12 euros. Valorem molt poc el que tenim a casa. I aquesta festa mira d’ensenyar tot allò valuós que tenim. 

També que la Part Alta de Tarragona era plena de cellers.
N’hi ha més de 40 identificats. Vam fer una primera catalogació i ens agradaria que fossin declarats Bé Cultural d’Interès Local però cal treballar-ho a fons i nosaltres som una entitat cultural sense ànim de lucre. No obstant, durant l’Embutada es fan itineraris històrics i cercaviles i es mostra al públic aquesta riquesa que té la ciutat.  

Una de les novetats d’aquesta edició és que Santa Teca estrena vi.
Sí, es diu M.A.M i és un cupatge de garnatxa negra majoritàriament i carinyena d’una finca de Torroja del Priorat, que ens ha ofert l’enòleg Toni Sànchez Ortiz (El Solà d’Ares) com a recompensa pel treball que fem per difondre la cultura del vi. És un vi fresc on destaca la fruita vermella tot i que fa criança en bóta. Hem dissenyat una etiqueta amb tints jujolians i mironians i el nom és un sinònim de beure molt comú al Camp de Tarragona. Però també és un acrònim: Moviment d’Abolició de la Monotonia, perquè a Santa Teca no parem de fer coses i creiem que tenir gent activa beneficia a tothom.  

La fira H20 és un gran aparador del vi natural, però l’Embutada s’erigeix també com una cita imprescindible a les comarques de Tarragona?
És cert que on hi ha les fires més importants és a Barcelona però des de la meva perspectiva és un error no reivindicar més el sud. Sempre anem on hi ha el gruix de la gent però potser hem de fer que la gent es mogui a allà on passen coses. L’Embutada està pensada més per al públic final però també en rebem de professional; és un moviment orgànic que sorgeix per la necessitat i l’interès de descobrir vins i expressions noves. L’embut és d’aquí. Han de venir al sud a conèixer-lo. És cert que no és còmode i que et mulles i que és una eina anecdòtica però ens connecta amb la tradició i dona sentit al que fem. I hem construït un relat i una festa en què els viticultors s’ho passen bé perquè  no han d’estar rígids i poden ser com volen, com són. És una celebració per a tots i és cert que cada vegada hi ha més professionals de la restauració, sommeliers i distribuïdors que s’atansen. En una hora i mitja pots fer la volta a la plaça del Rei i conèixer 34 cellers i moltíssimes referències noves. 

Com hem de fer per augmentar el consum responsable de vi?
Des de Santa Teca dotem l’activitat d’un context festiu. Pensem que la cultura ha d’estar a dalt de tot de la piràmide de consum per això aquest any fem actes previs al llarg de tota aquesta setmana vinculant el vi amb la poesia, el cinema, la il·lustració, l’art... Tot això genera un públic renovat que es mira el vi d’una altra perspectiva més enllà de l’acompanyament del plat al restaurant. Cal que es reconegui que el vi fa pujar la qualitat de la zona on vivim malgrat que la industrialització en va aturar la producció a Tarragona ciutat. És un motor i cal explicar més que és un aliment meravellós que es ven a un preu molt competitiu.