per Ramon Francàs
“En aquest món apassionadament social, la soledat tenallava l'esperit. La gent buscava contínuament una unió que mai es realitzava. Tothom patia el terror d'estar sol amb si mateix; però, quan es reunien, i tot i que es creia fermament en una companyonia universal, aquests curiosos éssers estaven tan separats els uns dels altres com les estrelles. Doncs tots buscaven als ulls del proïsme una imatge de si mateixos, i mai veien una altra cosa. I si la veien, se sentien ultratjats i espantats”. Olaf Stapledon.