Dones celleristes: la revolució vinícola del territori

Núria Bigorra, del celler Terrer de Pallars
Núria Bigorra, del celler Terrer de Pallars

Núria Bigorra: “El futur de la vinya serà al Pallars? No ho sé. Només sé que hi ha petits cellers amb molta ànima que estem treballant fort”

Seguim amb la sèrie d'articles de dones celleristes com a protagonistes amb la Núria Bigorra, de Terrer de Pallars, a Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)

Sara Jové: "La Vinya dels artistes és un projecte d'empoderament de territori a través de l'art"

| 29/03/2024 a les 09:27h
Especial: has de saber!
Arxivat a: Reportatges, dones, cellers, Terrer de Pallars
Entre la Plana de Lleida i els Pirineus hi ha una terra rica en tradició i memòria, en patrimoni natural i monumental, i en contrastos. És el Pallars Jussà, terra de vins des del segle XII amb cases que conserven aquesta identitat cultural com la de la Núria Bigorra, a Figuerola d’Orcau.
 
“L’arquitectura de pobles com el meu, amb un trull a peu de carrer i un celler per sota, dona fe d’aquesta petjada, una evidència a vista d’ocell”, descriu la propietària de Terrer de Pallars qui té el seu projecte vinícola a un nucli de població d’entre 120 i 130 habitants que avui pertany al municipi d’Isona i Conca Dellà.
 
El despoblament és una realitat”, assenyala aquesta emprenedora arrelada a la terra familiar formada en Enginyeria Agroalimentària per la UPC a l’Escola Industrial de Barcelona, Postgrau en Enologia per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre activa dels nous cellers que estan contribuint al ressorgir de les comarques pallareses com a territori enoturístic.
 

I és que la vinya va ser durant segles el pal de paller de l'economia pallaresa, més concretament al Pallars Jussà, i encara més a la Conca de Tremp. En un territori aïllat físicament i eminentment dedicat a l'agricultura, el comerç entre la plana i la muntanya era fonamental per a garantir la subsistència dels seus habitants.
 
“Anys enrere se’n feien molts litres, però molta de la producció marxava a altres indrets també”, recorda aquesta artesana que té cura de tots els processos implicats en l’elaboració del vi. “A les microempreses toques totes les tecles: ni soc tot el dia al celler ni soc tot el dia al despatx. Soc tot i no soc res, si no m’ajuden. Res es fa sol”, apunta Bigorra evocant un matí que es va trobar a cinc veïnes del poble pel carrer avorrides i se les va endur a enganxar etiquetes. “En dues hores havíem etiquetat 100 caixes de vi”, rememora satisfeta per la sororitat rebuda. “Estem vivint un moment molt dolç entre les dones, ens ajudem més entre nosaltres”, assegura.
 
De fet, Terrer de Pallars té cognom de dona. Emplaçat en una casa de pedra i roca construïda el 1703, el celler ret homenatge al pare i a l’àvia paterna, ambdós fills de Figuerola d’Orcau i de cognom Terrer, “que vol dir terroir, territori i les persones que l’habiten”. El terme ideal per a batejar un projecte personal que vam començar a tastar ara fa 12 anys.
 
La primera anyada va sortir al mercat al 2011 i no es va ni qualificar. L’any següent ja vam elaborar 3 o 4 mil ampolles. I en l’actualitat tinc una dimensió de 25.000-30.000 ampolles. El meu creixement és lent però constant”, resumeix Bigorra. “Elaborar petites produccions de vins de gran qualitat que puguin reflectir el caràcter de la terra de les vinyes que abasteixen el celler, aquesta és la meva filosofia i el meu objectiu”, assevera.
 

 D’aquestes, dues hectàrees són pròpies, “les vinyes més velles tenen 30 anys tot i que, darrerament, treballo més les de 15 perquè donen vins concentrats i expressius de gran qualitat”. A més, dos viticultors planten per a ella i també compra raïm a viticultors de confiança de la comarca. “Combino varietats foranes i ancestrals com la macabeu, post fil·loxera, la monastrell, i la garnatxa blanca. En negre, estic enamorada de la syrah i també m’agrada molt la garnatxa negra”, detalla.
 
I d’aquestes combinacions en surten 6 vins i una ratafia de singulars característiques.
 
Syrah i cabernet sauvignon de vinyes de més de 20 anys, envellit en botes de roure francès durant 12 mesos. “Vaig batejar el meu primer vi amb el nom de ‘Conca de Tremp’  — l’Institut Cartogràfic de Catalunya me’l va cedir— perquè no tenia ni vinya però coneixia diversos viticultors i les seves parcel·les d’on va sortir el raïm per elaborar-lo”. Més tard va elaborar el blanc, “un jove de les varietats macabeu i garnatxa blanca, fresc i intens per expressar el caràcter de la terra”, explica.
 
Tot seguit, van arribar ‘els presumits’. “Buscava una paraula pallaresa que fugís dels tòpics i l’escriptor i fill de Pessonada Pep Coll em va dirigir al lingüista i activista cultural trempolí Jordi Mir. El vaig trucar i em va descobrir aquest sobrenom tan xulo i entranyable que tenim els figuerolencs des dels anys 20 del segle passat quan l’ofici de fotògraf no ho era i les fotografies eren escasses. Resulta que un retratista va avisar que tal dia a tal hora vindria a Figuerola d’Orcau a immortalitzar els seus habitants i ells es van mudar amb els seus millors vestits. ‘Mira què presumits!’, es van mofar els dels altres pobles. I el renom es va quedar”, relata Bigorra.
 
Ara, es pot beure. I per partida doble. ‘El Presumit del Pallars’ negre “és un vi llaminer elaborat amb syrah i cabernet sauvignon mentre que ‘La Presumida del Pallars’ és un vi afruitat i persistent fruit de la garnatxa blanca i la macabeu amb que s'ha elaborat. L’etiqueta de tots dos, obra del dissenyador gràfic barceloní Gerard Riu, és un mirall, on s’hi pugui veure reflectit qui tingui l’ampolla davant”, afegeix l’elaboradora.
 
El següent blanc va ser el ‘Conca d’Orcau’ que no pren el nom del castell sinó de la baronia homònima que va donar l'origen a l’edificació i al poble. “Un vi per a moments especials elaborat amb raïm macabeu de vinyes de més de 30 anys, elaborat i envellit amb barrica d'acàcia seleccionada, fent batonage durant 6 mesos. Només n’elaboro 500 ampolles que venc exclusivament al celler”, apunta. El va seguir ‘Carrània’, “un negre jove, fresc i aromàtic fet amb ull de llebre i monastrell, amb una etiqueta redissenyada pel Gerard que és una picada d’ullet a les dues erres compartides”.
 
A la llista s’hi afegeix un licor de nous verdes del país, nou moscada i canyella, macerat amb el vi blanc, obra del ratafiaire Àngel Portet, gerent i soci de l'empresa Licors Portet de la Pobla de Segur. “Em va venir a trobar amb una antiga recepta occitana i em va engrescar per recuperar-la; des de llavors, jo li porto el vi blanc i ell l’elabora. El resultat és una ratafia d’un color molt atractiu i pocs grams d’alcohol, molt gormanda i polivalent, que et pots prendre com un vermut o a l’hora de les postres. Un encert”, assegura.
 

Els vins de Terrer de Pallars s’aixopluguen sota el paraigua de la denominació d’origen i de qualitat Costers del Segre, formada per set territoris lleidatans de gran diversitat. Sobre la possibilitat de crear-ne una de pròpia per als vins del Pirineu, la qual inclouria els produïts a les comarques pallareses, la Núria exposa dubtes. “En primer lloc, darrere hauria d’haver-hi un consell regulador. I en segon lloc, i tot i que l’aigua és una de les protagonistes de la comarca, fa tres 3 o 4 anys que vivim, com a tot Catalunya, un cicle de sequera. El futur de la vinya serà al Pallars? No ho sé. Només sé que, avui, hi ha petits cellers com el meu, amb molta ànima, que estem treballant fort i que hem fet un pas exponencial cap a dalt, en cap cas pensant que hem tocat el cim”, manifesta.
 
Sense oblidar que qui ha posat al mapa el Pallars Jussà com a territori elaborador de vi és Castell d’ Encus i Raül Bobet. I del bracet, la restauració local. Tenim un cert turisme amant de la gastronomia de proximitat, plats i vins. I els restaurants s’estan implicant i involucrant en aquest ressorgir vitivinícola incloent els nostres vins a les seves cartes”, expressa agraïda.
 
I acaba: “Del vi que t’has pres en bona companyia que et queda? Et queda el record. Vull fer vins per a una immensa majoria, equilibrats, sense arestes, que els sàpiguen valorar o que agradin des de l’hedonisme. No soc ambiciosa, només vull gaudir d’aquesta feina, no patir-la”.

 
Amb el suport de 
 
 

 

 
 
 

També us pot interessar

Imatge il·lustrativa
Xavi Ayala | 6 comentaris
Recuperem un article on el sommelier Xavier Ayala us proposa cinc grans vins sense sulfits afegits.
Imatge il·lustrativa
Pixabay
El vi, de 2,5 euros, va ser enviat per un programa d'humor de la televisió belga
Imatge il·lustrativa
Marco Abella
Els premis anglesos Decanter World Wine Awards 2023 atorguen la màxima puntuació al Clos Abella, el vi icona del celler Marco Abella

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.