Sinònims: shiraz (Austràlia i Argentina), Hermitage (Austràlia), Sirac (Marroc i Tunísia), Neretto di Saluzzo (Itàlia).
Hi ha qui considera el syrah (en català normatiu caldria dir “sirà”, malgrat que aquest forma no es fa servir enològicament) com la varietat millor del món, però les característiques organolèptiques varien molt segons el lloc d’elaboració. Per tant, cal suposar que es refereixen als vins de la Vall del Roina, que és qui l’ha projectat a nivell internacional.
Hi ha qui considera el syrah (en català normatiu caldria dir “sirà”, malgrat que aquest forma no es fa servir enològicament) com la varietat millor del món, però les característiques organolèptiques varien molt segons el lloc d’elaboració. Per tant, cal suposar que es refereixen als vins de la Vall del Roina, que és qui l’ha projectat a nivell internacional.
Tot i que hi ha diverses llegendes sobre el seu origen és molt probable que el syrah sorgeixi com una evolució del raïm “allobrogica” de l’època de l’Imperi romà, a la part nord de la vall del Roina (Vallée du Rhône). La gran varietat de clons de syrah en aquesta zona sembla confirmar aquesta teoria.
Tradicionalment es feia servir per millorar els vins de Bordeus, però actualment el syrah s’associa als bons vins de Cornas, Saint-Joseph, Crozes-Hermitage, Hermitage i Côte-Rôtie. Podem trobar-ne també a Catalunya, Montes de Toledo, Aragó i zona de Múrcia, si bé en aquest darrer cas gairebé sempre fent de complement al monestrell típic de la zona. Fora de la península Ibèrica en trobem a Austràlia, Califòrnia, Sicília, la Toscana i una mica a l’Argentina, Xile i Sud-àfrica.
És una varietat exigent amb el clima i el terreny, per tant no és probable que s’acabi plantant a tot arreu com ha passat amb el cabernet sauvignon. Creix bé en sòls pobres i prefereix el granit i l’argila. Pel que fa al clima vol calor, però en excés perd cos, acidesa i aromes, i si n’hi ha poca els tanins maduren malament i agafa olor de terra mullada.
Els ceps de syrah broten tard i maduren aviat i ràpidament, de manera que cal estar molt alerta per decidir el moment just de la verema. Són sensibles a la sequera, a la clorosi i molt especialment a la podridura (botritis) que sorgeix poc abans de la verema.
Els raïms són de mida mitjana i compactes, i els grans són petits i de pell fina.
Per aconseguir qualitat les produccions no poden superar els 4.500 kg/ha. Produccions menors acostumen a donar vins molt més equilibrats.
Els vins tenen molta personalitat, color intens i estable i tanins polits. Per tant, sovint no necessiten tocar la bóta, o en tot cas una bóta que no marqui gaire el vi perquè el despersonalitza. En ampolla els bons syrah guanyen profunditat i matisos.
Un defecte freqüent són les aromes de reducció que aquesta varietat tendeix a tenir i que obliga a una acurada feina tant a la vinya com al celler.
