Grans Muralles, vi de la Col·lecció de la Família Torres amb DO Conca de Barberà, és un vi únic i inconfusible, elaborat amb varietats catalanes recuperades de l’oblit. Un vi que, segons Josep Sabarich, director tècnic de Torres, “és fruit de l’amor i el respecte per la vinya i de l’esforç de gent apassionada per la seva feina que, durant tres dècades, s’ha dedicat a recuperar el patrimoni vitivinícola de Catalunya”. 
 

Així ho ha assegurat Sabarich durant el tast vertical de sis de les millors anyades d’aquest sensacional vi, celebrat aquest dimecres 2 d’abril, al Saló Alimentària de Barcelona, i en el que hi han participat més de setanta persones. 

I és que Grans Muralles, el nom del qual fa referència a la muralla que el Cister va construir al segle XIV per protegir el monestir de Poblet de les guerres i els mercenaris, neix del descobriment casual, al 1980, de la garró, una varietat antiga amb gran potencial que s’havia deixat de cultivar i que va suposar l’inici d’un dels capítols més fascinants de la història de cellers Torres: el projecte de recuperació de varietats ancestrals catalanes. “Després d’aquest primer descobriment, vam decidir mobilitzar-nos i fer una crida als viticultors catalans perquè ens ajudessin a recuperar altres varietats antigues, ja que, amb el temps i la reducció de les varietats utilitzades en la vinificació, s’haguessin acabat perdent definitivament”, comenta Sabarich.
 

El 1996, després d’un llarg procés d’aclimatació a la finca de les Muralles, a la població tarragonina de Vimbodí, la varietat garró va passar a formar part del cupatge del primer Grans Muralles. És una varietat de baixa productivitat i maduració tardana, que aporta gran complexitat aromàtica, amb notes intenses de fulla verda i fruits negres i madurs, que contribueix a estructurar la seva boca amb tanins ferms. 
 

A la garró la va seguir la querol, que suma les seves bones virtuts a Grans Muralles 2009 i 2010. És una varietat que madura molt ràpid, mantenint la seva acidesa; és intensa, fresca, amb notes de llorer i fruita confitada que adquireix amb el temps en ampolla, i una bona acidesa que li confereix una aptitud òptima per l’envelliment.

Aquestes varietats recuperades, unides a la garnatxa tinta, la carinyena i la monestrell, confereixen al vi una identitat pròpia, recognoscible i diferencial. 
 

Però aquest esperit únic no es deu només a les varietats que l’integren, sinó també als profunds i pedregosos sòls de pissarra (llicorella) de la finca Grans Muralles, que tenen una baixa capacitat de retenció d’aigua i uns baixos rendiments (3.000 litres/ha).
 

És la primera anyada de Grans Muralles, elaborada majoritàriament amb garnatxa acompanyada de monastrell, garró i samsó. Les vinyes que es van plantar als anys 80, encara no han arribat a la màxima expansió. El 1996 va ser un any fresc i, el vi, així ho reflexa. En nas, mostra notes de tabac i bolets frescos... Predomina la seva frescor i no mostra cap senyal d’oxidació en ampolla. És un vi fi, llarg i amb un punt acídul en boca.

 

A les varietats de la primera anyada, s’hi incorpora la carinyena. A nivell de temperatura, 1997 va ser un any una mica més càlid que la mitjana, el que fa que el vi, sense arribar a ser oxidatiu, tingui una cara molt més madura, amb una evolució més de cuirs en nas i una mica més de calidesa amb un taní un punt més reactiu. És un vi més mediterrani.   

 

És un vi més "pensat"; el què busca és aconseguir que el vi expressi més l’envelliment, més maduresa, seguint la tendència que arranca el 2001 d’un estil d’envelliment més llarg. Es busquen madureses més elevades (sobre tot de pells) i extraccions més llargues perquè després siguin capaces d’aguantar més temps en bóta. 

El 2001 va ser un any més càlid i sec, típic d’aquesta zona tarragonina. Això es tradueix en notes més mediterrànies en nas; la bóta està més marcada però sense dominar.

És un vi amb més presència, més greixós en boca; una boca més plena.

 

Aquest vi és la consolidació dels canvis en el procés d’elaboració iniciats amb l’anterior anyada amb la finalitat de crear un nou estil de vi. Les aromes són intenses d’especiats, vainilles marcades, notes de sobremadur que no arriben a panses. En boca té molt de tot; molta grassa, molta fusta... i més estructura en nas.

 

A partir del 2009 hi ha una diferència important respecte les anteriors anyades en la seva concepció. Abans, els vins tenien un taní que pesava en boca, que és el que els hi donava estructura. En el 2009 i el 2010, l’estructura els hi dona l’acidesa que aporta la querol, que substitueix la samsó. La querol és una varietat que manté una acidesa elevada i que ha estat en roure francès, només amb un 20-28% de bóta nova, per tal que les notes de la varietat segueixin tenint presència i no es  vegin emmascarades per les de la bóta.

S’hi troben notes de sotabosc, records a suc de granada. En boca és un vi amb presència, ple. L’alcohol hi està present però l’acidesa li dona frescor. Al final surt el taní perquè encara li falta temps en ampolla.  
 

L’anyada 2010 és una anyada més fresca. A més, el vi no mostra encara les notes que li donen la presència en ampolla. És un vi més fi, amb menor presència de tanins, més fresc.