Mireia Pujol-Busquets, directora adjunta del celler i membre de la segona generació, és la dona al capdavant. Puntera i decidida, defensa que aquesta és casa seva, és la seva vinya, la seva llar i la de la seva família. I té entre cella i cella un repte de futur molt gran: fer cada cop millors vins, que representin el territori, que siguin honestos i ben fets. Fins i tot, buscant varietats creuades que siguin més resistents i millors per als que vinguin darrere. I tot això, mentre cuida aquest bell paisatge on va néixer el cooperativisme vitivinícola a principis del segle XX; on la sostenibilitat és innegociable.
Mireia Pujol-Busquets amb el seu pare, Josep Maria. Foto: Alta Alella
El mar, l'almirall de fons
El mar i el paisatge de Serra de Mar connecta a aquesta biòloga de formació i enòloga de professió amb aquesta terra. Però no sempre va ser així. “Em connecta el mar. Serra de Mar és tan bell! Els que hem nascut davant del mar no ens podem allunyar gaire. Et situa, et dona pau. Et connecta”. És el paratge que mira aquest petit celler, des d'una vall preciosa; una calma que porta brisa marina i olor salada. Per a la Mireia és casa seva i encara recorda com a l'època en què viatjava molt, enyorava venir aquí. Les vinyes de la seva família, plantades a vessants i terrasses, entre les localitats d'Alella, Teià i Tiana, no es van moure del lloc. Va ser com si l'esperessin que es decidís fer el pas i tornar per dedicar-s'hi: “No tenia la idea de treballar al celler familiar, crec que els nens han de ser nens i els adolescents, adolescents. A vegades, si tens moltes expectatives, les coses no surten, però sí que crec que tots els camins em portaven de tornada”. Va treballar a les Nacions Unides en temes de medi ambient i va girar pel món per acabar veient la sort que tenia d'estar on era -“aquest és el somni”-. Dins les famílies hi ha rols. També això influeix en les decisions. En el seu cas, però, són molt emocionals. L'amor per la natura la va portar de tronada i en la seva parella, que es dedica a temes navals, va trobar l’aixopluc sempre necessari per fer aquest llarg viatge.
Sostenibles des del minut 0
Sostenibles des dels seus inicis i compromesos amb l'entorn, el celler Alta Alella que va arrencar el pare, Josep Maria Pujol-Busquets Camps, i la mare, Cristina Guillén Soldevila, el 1991, és emblema de l'agricultura ecològica. I no només d’aquesta zona. Van comprar un petit terreny i, com uns herois del territori, van resistir a la pressió urbanística que patia i encara pateix la zona–recordem que estem a 20 quilòmetres de Barcelona-, recuperant la finca modernista on actualment viu la família. Enòleg i Enginyer agrònom de professió, Josep Maria -que va treballar per a cellers reputats com Parxet o Marquès de Monistrol- tenia clar que com a empresari havia de seguir els passos del seu amic i també cellerer Albet i Noya. "Formaven part d'aquella generació d'emprenedors en un moment en què hi havia moltes oportunitats, però també t'havies de diferenciar", assenyala Pujol-Busquets.
Van comprar la finca i van plantar el 1991, ja amb la intenció de venir a viure aquí. Van recuperar vinyes de més de 65 anys i varietats tradicionals com la Pansa Blanca (xarel·lo) o la Mataró (monastrell). El 2001 van fer el primer vi i, a l'any següent, finalment ja es van mudar. “Si et planteges que la teva família anirà a viure aquí, que aquest serà l'aire que respirarem. Vols estar en un entorn saludable, bonic, ecològic, sostenible, controlat, ordenat, net... Estar cada dia, obrir la finestra i que això sigui casa meva. Quin tipus de vida volem tenir? –reflexiona l’empresària-“. A Alta Alella van intentar crear un negoci d’acord amb les seves creences, en un moment en què no hi havia etiquetes ni terminologies i als mercats l’adjectiu “sostenible” o “natural” no volia dir vendes. “Tenim una consciència social i mediambiental com a agricultors del segle XXI molt forta. Ens hem fet agricultors a nosaltres mateixos, per convicció, no venim d’aquest món. Que sembla molt obvi, però no ho és. Hem tingut una responsabilitat social molt gran de recuperar la nostra finca i de conrear la terra des del respecte”, puntualitza.
L'esforç al darrere d'un vi
Ara, l'objectiu d’Alta Alella és consolidar la marca i explicar molt bé al consumidor quin tipus de celler són: “No hem de donar per fet que el consumidor ja ho sap. Perquè no tothom cull el raïm a mà i no tothom tracta la vinya com ho fem nosaltres. S’ha d’entendre que l’ampolla de vi no és una ampolla de vi. El consumidor està molt desconnectat del camp o, millor dit, de l’agricultura i la ramaderia. És molt important recordar que si no hi ha sector primari, no mengem i ens morim”, vindica.
Una frase premonitòria que les vagues dels tractoristes han invocat a les nostres pantalles aquests dies: “Hi ha moltes formes de fer agricultura i la que es fa de forma autèntica s'ha de valorar i el consumidor ho ha de saber. La nostra és una tasca molt difícil i sovint valoren més el vi als països que no en són elaboradors”. És el cas d’èxit del seu vi Privat, que va aconseguir un tender (contracte estatal) per vendre’l a Suècia; un èxit que els transformava la seva manera de produir i que van acabar venent al Grup Peralada. Va ser la forma de no desviar-se de la seva línia d’elaboració i del seu projecte aconseguint de retruc certa liquiditat: “Ens va anar molt bé, vam vendre la marca i apostar pel cava de paratge i elaborador integral, vam poder apostar pel territori i comprar més vinya pròpia. Ara estem en 60 hectàrees plantades i, en uns anys, en tindrem 70 –detalla-. En el món del vi has de saber de tot: has de saber d’agricultura, plantar vinya, has de saber comunicar... ah! I fer ampolles distintives”.
Y en efecte el disseny té un pes importat a Alta Alella. Els seus caves, en forma cònica, més estilitzats i elegants, venen en “un tipus d’ampolla homenatge a les ampolles que es feien servi aquí, a Alella en l’època de les cooperatives. Com que nosaltres elaborem cava, però no estem a la zona del Penedès, com que abans no podíem parlar de zones ni subzones era una manera de picar l’ullet a la zona on estem nosaltres. Una botella distingida”.
El challenge: les varietats resistents al canvi climàtic
Fora de l’ampolla, la responsabilitat agrícola dels Pujol-Busquets els ha fet enfocar-se en un altre gran repte: la cerca de varietats resistents i adaptades al canvi climàtic. Encara que la vinya és un cultiu de secà, la sequera és un repte. “Sentim que no ens en queda una altra. Fer-ho d’una altra manera seria llençar-se des d’un precipici. El sector primari està com està. És el meu gran desafiament. El més visceral que tinc. Sabem que les temperatures pujaran, per tant, tindrem plantes amb cicles més curts. Hem tingut tres anys de sequera i, potser, vindran any de moltes pluges, això ens ajudarà a controlar més la verema i els moments de la collita. No haurem d'utilitzar ni sofre ni coure a les nostres vinyes. I, amb el màxim ecològic possible, anirem buscant solucions a llarg termini. Les solucions ràpides són difícils a escala agrícola perquè no és com l’horta. Les varietats híbrides estaran més adaptades a la climatologia que tenim. La planta mare són varietats nostres com la pansa blanca, la garnatxa, la parellada... creuades amb varietats que sabem que tenen més resistència a malalties fúngiques o amb un cicle més llarg perquè no madurin tan primerencament. Ara estem en el procés final de fer micro vinificacions. Espero que ens en sortim”.
Abans de gaudir d’aquestes novetats varietals ja embotellades, un cop d’ull al seu ampli dossier abasta molts vins interessants. Vins amb pansa blanca i mataró, però també amb parellada, chardonnay, syrah i pinot noir; caves d'alta qualitat, amb personalitat i lligats al territori com els reserva -els Mirgin-, gran reserva –els Laietà-, i caves de paratge (els exclusius Exeo i Opus). Icònics espumosos i vins tranquils que creixen sobre sauló, un terreny franc-sorrenc característic de la zona d'Alella (80% sorra, 4% llim, 16% argila), que prové de la descomposició del granit. El 2017, el celler va fer un salt qualitatiu amb la certificació de Vallcirera com a cava de Paratge Qualificat pel CR D.O. Cava des dels seus orígens, i situat en un parc natural un dels 100 millors vins del món del 2022, segons Wine Enthusias. “Tenim també de col·lecció, hem anat guardant anyades antigues d’alguns dels millors caves”. És el cas també d’Alta Alella 10 Gran Reserva -també de la col·lecció-, amb mínim 10 anys de criança i dues bótes, triat com a Millor Cava d’Espanya el 2022, any en què la D.O. Cava atorga al celler el segell d'Elaborador Integral –garantia de traçabilitat i origen– i certifica el caràcter diferencial del territori de Serra de Mar, nova zonificació, que realça les excepcionals i singulars característiques d’aquest territori.
Vins naturals amb nom d’ocell
Una aposta avantguardista per l’agricultura ecològica, per fer vins sense sulfits, que culmina en el projecte més personal d’aquesta jove enòloga, el Celler de Les Aus. “Allà tot està fet amb material reutilitzat. És el projecte més radical que tenim on deixem florir més la imaginació, provem coses més extremes, més modernes”. Són 2000 metres de celler dissenyat per l’arquitecte Alfons Soldevila consagrats als vins naturals batejats amb el nom de les aus que habiten en el seu entorn (Bruant, Capsigrany...), on toquen les tendències que demana el mercat: pét-nat, orange wines, caves sense sulfits i també cervesa: “És un projecte molt divertit. És una Grape Ale sense gluten perquè soc celíaca i mai havia pogut veure cervesa, que elaborem des de fa dos anys amb una brewery. És la petita inclusió en el món de les begudes amb menys alcohol que és el que demanen les noves generacions. Potser, en deu anys la majoria dels cellers estarem elaborant alguns vins sense alcohol, però, per ara, les proves que hem fet no ens han agradat”. Un futur encarat a les noves generacions on s’haurà de ser valent i recuperar l’amor al camp i a la natura. Volar per créixer més alt, també des d’un celler que pensa des de les altures. Que no ens faltin ales.
Amb el suport de
