El propòsit dels concursos i les guies de vins és ajudar els consumidors a escollir el millor producte entre uns lineals de botigues o supermercats plens de vins de tos preus, marques i colors. O aquesta vindria a ser la teoria. Normalment els vins amb premis i bones puntuacions haurien de respondre a uns mínims de qualitat ja que han estat avaluats per professionals. 

Però els premis són subjectius i no sempre els teòricament millors vins són els premiats amb medalles d'or i grans puntuacions.

Això és el que va passar al concurs internacional Gilbert et Gaillard fa pocs dies, quan el programa belga de televisió 'On n'est pas des pigeons!' (una cosa així com "No som ximples!") va enviar el vi més barat del supermercat amb una etiqueta falsa. L'estafa va ser sonada, un vi negre de 2,5 euros comprat a un supermecat de la cadena Delhaize, i camuflat amb una bona etiqueta, un bon disseny, i un naming inventat, "Château Colombier". Van pagar els 50 euros que val presentar cada ampolla al concurs i van esperar les puntuacions.

"Té un aroma de roure discret"

Aquesta ha estat una de les reaccions més emblemàtiques d'un dels tastadors del concurs en veure i tastar una mica del controvertit vi: "Té un color vermell granat brillant. Al nas entra tímidament combinant fruites d'os, groselles, i un aroma de roure discret. Al paladar és suau, nerviós i ric amb netes aromes joves que prometen una agradable complexitat. Té una evolució sobre fines espècies i un toc de sutge. És molt interessant".

Veredictes com aquest han portat el Le Château Colombier fins a l'Olimp de l'enologia. La tria d'aquest vi pot explicar-se, entre d'altres, per aquest senzill motiu: en alguns certàmens com aquest, els membres del jurat que puntuen poden no ser professionals, i qualsevol s'hi pot presentar. Resultat, Medalla d'Or, i les següents valoracions: "Paladar suau, nerviós i ric, amb aromes netes i joves que prometen una agradable complexitat. Molt interessant".

El concurs Gilbert et Gaillard otorga medalles cada tres mesos i publica una guia en una desena d'idiomes i una revista que arriba a més de 20 països.